Com diu el Preàmbul de la Llei 4/2003 d'Ordenació del sistema de seguretat Pública de Catalunya,

"mitjançant l'Estatut de l'any 1979, va recuperar les competències en matèria de seguretat pública. Així, es restituïa una capacitat bàsica de l'autogovern ja prevista per l'Estatut de la Segona República i que va ésser escapçada l'any 1939".

A més de dotar la Generalitat com a titular de les competències en seguretat, protecció de persones i béns, manteniment de l'ordre públic i coordinació amb les policies locals, assumpció de les competències en seguretat privada i trànsit, aquesta Llei contempla la integració de tots els sectors de la seguretat pública en un sistema únic i coordinat.

La base legal que fonamenta i permet la unificació dels cossos policials catalans existeix des de fa ja quasi quinze anys.

Què s'ha fet des d'aleshores per assolir-la? Quasi bé res. Es va optar per explorar la unificació dels sistemes operatius i de consulta policials, d'instrucció de denúncies i, en alguns casos, pel sistema operatiu de gestió de mitjans. A part d'aquest únic pas tangible i purament de gestió operativa, la resta de passes han estat pur maquillatge: propostes de nova uniformitat, una darrera l’altra, patrullatges conjunts que cap dels dos cossos de policia entén i que són ineficaços degut a les operatives diferents d'aquests, inexistència o quasi nul·la eficàcia en el millor dels casos, dels òrgans superiors de coordinació entre cossos previstos ja a la Llei 4/2003. Tot plegat, un conjunt de despropòsits resultat de no haver seguit construint la casa des dels fonaments.

I que s'hauria pogut fer? Molt si al llarg de quasi quinze anys des que es va promulgar aquesta bona llei, els governants de torn haguessin tingut voluntat política de fer-ho:

• Explorant els camins legals existents per arribar a la unificació.
• Acabant amb la vigencia de la Llei 10/1994 de la Policia de la Generalitat – Mossos d’Esquadra, i de la Llei 16/1991, de les Policies locals, totes dues amb força mancances i la que regula els cossos de Policia local, totalment obsoleta.
• Fent eficaces les figures de la Direcció General, la Secretaria per la Seguretat i la Sotsdirecció de coordinació de la Policia que, fonamentalment, serien les figures que haurien d’haver liderat aquest procés a tot el país.
• Encetant el diàleg i sobretot, la negociació política i sobretot tècnica, amb els ajuntaments que compten amb policies locals.
• Assolint l'equiparació de sous entre CME i els cossos de policia local. Aquest fet solventaria definitivament el grandíssim problema que originen les enormes diferències de sou entre les persones que integren aquest col·lectiu, i que porta de corcoll molts governs municipals.
• Descarregant definitivament els ajuntament mitjans i petits del cost que té la seguretat pels seus pressupostos i pactant-ne la compensació entre administracions per la prestació d’aquest servei en aquestes poblacions. Alhora, es podria haver pactat i consolidat uns estàndards de servei segons les necessitats concretes de cada lloc.
• Adscrivint definitivament un col·lectiu professional amb un profund coneixement del territori, que serà un factor decisiu per assolir definitivament el seu control.

I un cop exposat el que es podria haver fet i no s’ha fet, algú és capaç de negar encara que el partit polític que ha estat capaç de tancar la Presó Model en un termini de menys de divuit mesos, és incapaç de fer-se amb les regnes d’Interior i assolir la unificació de cossos policials en una legislatura de quatre anys? Doncs això.



Ricard Ruiz
Seguretat, Emergències i Protecció Civil
Esquerra Republicana
seguretat@esquerra.cat