La gran veritat del túnel de Somport (històries del corredor central ferroviari per mercaderies)
El proper 26 de juny la regió francesa d’Aquitània té prevista la reobertura de la línia ferroviària per a passatgers entre Oloron i Bedous a la Vall d’Aspe. Aquest projecte forma part, en teoria, del full de ruta signat entre les regions d’Aquitània i Aragó per reobrir la línia ferroviària entre Canfranc i Oloron prevista pel 2020. Les millores s’han fet sobre la línia i els trens però no s’ha electrificat el tram.
Per la part francesa el tram entre Bedous i el túnel ferroviari de Somport és el tram més costarut, on la línia està més malmesa i el que té menys població, el que implica poc interès per part de l’administració francesa en mantenir el compromís de connexió.
Ample de via: A la part francesa l’ample de via és UIC i a la part espanyola no està previst a curt termini que l’ample de via entre Osca i Canfranc sigui UIC, entre d’altres s’han fet obres recents (2009) a trams importants de la línia consolidant l’ample ibèric.
Electrificació: La línia no està electrificada ni pel cantó espanyol ni pel francès.
Traçat: L’actual traçat de la línia té pendents massa forts que impedeixen el pas de trens de mercaderies d’una mida raonablement comercial. Per línies de mercaderies es recomanen pendents per sota de les 15 mil.lèsimes, la part espanyola supera de molt aquesta xifra situant alguns trams en 21 mil.lesimes, la part francesa té de mitjana 30 mil.lèsimes amb trams de 45. Només recordar que el túnel del Pertús té 17 mil.lesimes i això provoca un encariment del pas pel túnel per la necessitat de dues locomotores, el que provoca el desestiment de les operadores i de retruc la fallida econòmica...
Veient aquest escenari és fàcil arribar a la conclusió que reobrir la connexió ferroviària entre Canfranc i Oloron, és a dir entre Osca i Pau, seria una bona idea per als ciutadans de banda i banda de la frontera hispano-francesa, sempre pensant en trens de passatgers i petits.
Però hi ha qui no ho vol entendre així i considera que un corredor ferroviari de mercaderies per Osca-Canfranc-Pau és factible. Tant és que a la banda francesa estiguin consolidant el model i per tant no vulguin ara entrar en el debat de reformar tota la línia per permetre el pas de les mercaderies. Tant és que la Unió Europea hagi prioritzat el Corredor Mediterrani. Tant és el cost objectiu de superar les dificultats tècniques faci gairebé inviable el projecte. Hi ha qui li pot més dir el que calgui per arreplegar a curt termini quatre vots.
El problema és que aquesta tesi del Corredor Central la deien els de sempre i ara ho diuen també els nous, per tant quan els nous pensen com els de sempre només hi ha un canvi possible, la República Catalana.
Ricard Martínez
Secretari de política territorial d'ERC
Per la part francesa el tram entre Bedous i el túnel ferroviari de Somport és el tram més costarut, on la línia està més malmesa i el que té menys població, el que implica poc interès per part de l’administració francesa en mantenir el compromís de connexió.
Ample de via: A la part francesa l’ample de via és UIC i a la part espanyola no està previst a curt termini que l’ample de via entre Osca i Canfranc sigui UIC, entre d’altres s’han fet obres recents (2009) a trams importants de la línia consolidant l’ample ibèric.
Electrificació: La línia no està electrificada ni pel cantó espanyol ni pel francès.
Traçat: L’actual traçat de la línia té pendents massa forts que impedeixen el pas de trens de mercaderies d’una mida raonablement comercial. Per línies de mercaderies es recomanen pendents per sota de les 15 mil.lèsimes, la part espanyola supera de molt aquesta xifra situant alguns trams en 21 mil.lesimes, la part francesa té de mitjana 30 mil.lèsimes amb trams de 45. Només recordar que el túnel del Pertús té 17 mil.lesimes i això provoca un encariment del pas pel túnel per la necessitat de dues locomotores, el que provoca el desestiment de les operadores i de retruc la fallida econòmica...
Veient aquest escenari és fàcil arribar a la conclusió que reobrir la connexió ferroviària entre Canfranc i Oloron, és a dir entre Osca i Pau, seria una bona idea per als ciutadans de banda i banda de la frontera hispano-francesa, sempre pensant en trens de passatgers i petits.
Però hi ha qui no ho vol entendre així i considera que un corredor ferroviari de mercaderies per Osca-Canfranc-Pau és factible. Tant és que a la banda francesa estiguin consolidant el model i per tant no vulguin ara entrar en el debat de reformar tota la línia per permetre el pas de les mercaderies. Tant és que la Unió Europea hagi prioritzat el Corredor Mediterrani. Tant és el cost objectiu de superar les dificultats tècniques faci gairebé inviable el projecte. Hi ha qui li pot més dir el que calgui per arreplegar a curt termini quatre vots.
El problema és que aquesta tesi del Corredor Central la deien els de sempre i ara ho diuen també els nous, per tant quan els nous pensen com els de sempre només hi ha un canvi possible, la República Catalana.
Ricard Martínez
Secretari de política territorial d'ERC