La revolució ecològica holandesa: prohibició en 2025 de la venda de cotxes de gasoil i gasolina.
El parlament holandès, el passat mes de març de 2016, , va legislar la prohibició de la venda de cotxes nous de gasolina o gasoil a tot el país a partir de 2025.
L’ International Zero-Emission Vehicle (ZEV) Alliance, engloba 8 països (entre ells Holanda, Noruega i EEUU) entre d’altres associats, amb l’objectiu que tots els cotxes que es venguin siguin elèctrics en el 2050. L’èxit d’aquest objectiu implicaria que la majoria de cotxes en circulació serien elèctrics, millorant així significativament la qualitat de l’aire i per tant la salut de les persones, a més d’incrementar la independència energètica.
Els plans iniciats per tal d’aconseguir aquest objectiu, impliquen compromisos ferms de subvencions directes i reduccions en les quotes impositives en la compra de vehicles elèctrics, així com la implantació estratègica d’estacions de recàrrega elèctriques.
Un exemple d’incentivació directa mitjançant subvencions a la venta, seria el govern de EEUU d’Obama amb la implantació d’un pla 2012-2019 de 7.500 milions d’euros. El resultat ha estat una venda de 144.000 unitats de cotxes elèctrics en el 2014 (8% quota mercat).
D’altra banda, Holanda és un exemple d’estimulació de la venda gràcies a la reducció de les càrregues impositives. Els cotxes tradicionals de combustió tenen una taxa del 25% en la seva compra, mentre la taxa és del 14% si són vehicles de baixes emissions en grams de CO2/Km (com els híbrids) i una taxa del 0% en el cas dels cotxes elèctrics. El resultat és que durant l'any 2015, Holanda va vendre un total de 43.000 cotxes elèctrics (9,6% de la quota de mercat).
Un altre exemple molt destacat és Noruega, que malgrat ser un país amb reserves de petroli, ha apostat fortament pels vehicles ecològics. A més d’aplicar mesures similars a Holanda i EEUU, Noruega ha implantat una àmplia xarxa d’estacions de recàrrega elèctrica, ha facilitat la gratuïtat dels peatges i pàrquings públics als cotxes elèctrics, així com la possibilitat d’utilitzar carrils especials com el bus o similars. Totes aquestes mesures han estat reforçades amb campanyes d’educació i conscienciació sobre els beneficis mediambientals i per tant per la salut de les persones. El resultat ha estat espectacular, amb una venda de 39632 vehicles en el 2015, és a dir un 23% de la venda total de cotxes en Noruega han estat ecològics.
La situació en l’Estat Espanyol és ben diferent. En l’any 2015, tan sols un 0,23% de la venda total de vehicles van ser elèctrics. Un 20% d’aquestes vendes van ser a Catalunya. Algunes mesures ja existents avui en dia a Catalunya com és el fet de disposar d'aparcament gratuït i càrrega gratuïta en moltes zones, autopistes de la Generalitat gratuïtes i impostos de circulació gratuïts, han ajudat a iniciar aquest nou camí d’avançar cap a la mobilitat més ecològica. Ara bé, hem de ser més ambiciosos, ja que aquesta xifra representa només un 3% de la venda total de vehicles en Catalunya.
A Catalunya, la industria de l’automoció està fortament arrelada i genera directa i indirectament uns 100.000 llocs de treball. És necessari estudiar conjuntament entre les administracions, empreses i agents implicats en el sector, com impulsar (afavorint als ciutadans) la implantació majoritàriament de cotxes elèctrics en circulació en les nostres ciutats i territori en general.
Un punt important en l’etapa inicial, és una implantació estratègica de punts de càrrega per vehicles elèctrics. Barcelona hauria d’ésser en una primera etapa la ciutat que liderés la iniciativa com a exemple per a la resta de ciutats de Catalunya i ajuntaments dels municipis del nostre territori. Està comprovat a nivell internacional, que a mesura que hi ha la infraestructura, conjuntament amb mesures per incentivar l’ús, hi ha un augment exponencial de la venda de cotxes elèctrics.
En aquest sentit de mesures a nivell local, es podria aplicar pels ajuntaments la normativa ITC BT52 i no s'hauria de legalitzar cap obra nova amb aparcament públic o privat que no disposés d'un carregador per a cada 40 places d'aparcaments.
Estudiant prèviament les diferències de cada territori i societat, les mesures adoptades per Noruega, EEUU i Holanda (entre d’altres) poden ser bons exemples a analitzar per implantar i ajudar a construir la Catalunya del futur més independent energèticament, més sostenible i de més qualitat de vida per a les persones que tots anhelem.
Joan Puigbert i Joan Martí
Membres de la Sectorial de Medi Ambient i energia d'ERC
L’ International Zero-Emission Vehicle (ZEV) Alliance, engloba 8 països (entre ells Holanda, Noruega i EEUU) entre d’altres associats, amb l’objectiu que tots els cotxes que es venguin siguin elèctrics en el 2050. L’èxit d’aquest objectiu implicaria que la majoria de cotxes en circulació serien elèctrics, millorant així significativament la qualitat de l’aire i per tant la salut de les persones, a més d’incrementar la independència energètica.
Els plans iniciats per tal d’aconseguir aquest objectiu, impliquen compromisos ferms de subvencions directes i reduccions en les quotes impositives en la compra de vehicles elèctrics, així com la implantació estratègica d’estacions de recàrrega elèctriques.
Un exemple d’incentivació directa mitjançant subvencions a la venta, seria el govern de EEUU d’Obama amb la implantació d’un pla 2012-2019 de 7.500 milions d’euros. El resultat ha estat una venda de 144.000 unitats de cotxes elèctrics en el 2014 (8% quota mercat).
D’altra banda, Holanda és un exemple d’estimulació de la venda gràcies a la reducció de les càrregues impositives. Els cotxes tradicionals de combustió tenen una taxa del 25% en la seva compra, mentre la taxa és del 14% si són vehicles de baixes emissions en grams de CO2/Km (com els híbrids) i una taxa del 0% en el cas dels cotxes elèctrics. El resultat és que durant l'any 2015, Holanda va vendre un total de 43.000 cotxes elèctrics (9,6% de la quota de mercat).
Un altre exemple molt destacat és Noruega, que malgrat ser un país amb reserves de petroli, ha apostat fortament pels vehicles ecològics. A més d’aplicar mesures similars a Holanda i EEUU, Noruega ha implantat una àmplia xarxa d’estacions de recàrrega elèctrica, ha facilitat la gratuïtat dels peatges i pàrquings públics als cotxes elèctrics, així com la possibilitat d’utilitzar carrils especials com el bus o similars. Totes aquestes mesures han estat reforçades amb campanyes d’educació i conscienciació sobre els beneficis mediambientals i per tant per la salut de les persones. El resultat ha estat espectacular, amb una venda de 39632 vehicles en el 2015, és a dir un 23% de la venda total de cotxes en Noruega han estat ecològics.
La situació en l’Estat Espanyol és ben diferent. En l’any 2015, tan sols un 0,23% de la venda total de vehicles van ser elèctrics. Un 20% d’aquestes vendes van ser a Catalunya. Algunes mesures ja existents avui en dia a Catalunya com és el fet de disposar d'aparcament gratuït i càrrega gratuïta en moltes zones, autopistes de la Generalitat gratuïtes i impostos de circulació gratuïts, han ajudat a iniciar aquest nou camí d’avançar cap a la mobilitat més ecològica. Ara bé, hem de ser més ambiciosos, ja que aquesta xifra representa només un 3% de la venda total de vehicles en Catalunya.
A Catalunya, la industria de l’automoció està fortament arrelada i genera directa i indirectament uns 100.000 llocs de treball. És necessari estudiar conjuntament entre les administracions, empreses i agents implicats en el sector, com impulsar (afavorint als ciutadans) la implantació majoritàriament de cotxes elèctrics en circulació en les nostres ciutats i territori en general.
Un punt important en l’etapa inicial, és una implantació estratègica de punts de càrrega per vehicles elèctrics. Barcelona hauria d’ésser en una primera etapa la ciutat que liderés la iniciativa com a exemple per a la resta de ciutats de Catalunya i ajuntaments dels municipis del nostre territori. Està comprovat a nivell internacional, que a mesura que hi ha la infraestructura, conjuntament amb mesures per incentivar l’ús, hi ha un augment exponencial de la venda de cotxes elèctrics.
En aquest sentit de mesures a nivell local, es podria aplicar pels ajuntaments la normativa ITC BT52 i no s'hauria de legalitzar cap obra nova amb aparcament públic o privat que no disposés d'un carregador per a cada 40 places d'aparcaments.
Estudiant prèviament les diferències de cada territori i societat, les mesures adoptades per Noruega, EEUU i Holanda (entre d’altres) poden ser bons exemples a analitzar per implantar i ajudar a construir la Catalunya del futur més independent energèticament, més sostenible i de més qualitat de vida per a les persones que tots anhelem.
Joan Puigbert i Joan Martí
Membres de la Sectorial de Medi Ambient i energia d'ERC