Reflexions sobre els espais naturals protegits (I): el marc legal
La llei de referència a Catalunya pel que fa els espais naturals protegits és l’anomenada Llei d’espais naturals (12/1985). Aquesta llei defineix instruments fonamentals per l’ordenació del territori com el Pla d’espais d’interès natural, el famós PEIN (aprovat el 1992) però també defineix les anomenades figures de protecció especial: parc nacional, Paratge natural d’interès nacional (PNIN), les reserves naturals (integrals i parcials) i els Parc naturals. Tal vegada estableix un consell assessor del govern per temes vinculats als espais naturals: el consell de protecció de la natura que elabora uns informes de gran rellevància, interès i amb un gran rigor i independència del govern de torn (més informació a: http://agricultura.gencat.cat/ca/ambits/medi-natural/consell-proteccio-natura/)
En el moment que va recuperar el seu autogovern i les institucions pròpies Catalunya va ser capdavantera en l’àmbit estatal en tots els temes vinculats a la protecció i gestió dels espais natural. Malauradament ara ens trobem en la situació contrària i tenim un marc legal completament obsolet, una veritable peça de museu. Un marc legal aprovat fa més de 30 anys i que fou dissenyat molt abans de la Cimera de la Terra de Rio de Janeiro (1992). Una cimera que va marcar un abans i un després al posar-se de relleu d’una forma descarnada la crisi ambiental global i especialment el seu impacte en la biodiversitat. En aquest moment es pren consciència que els espais naturals protegits són instruments fonamental per intentar aturar la pèrdua accelerada d’espècies però no suficients i que cal implementar polítiques més transversals per afrontar aquest objectiu amb possibilitats d’èxit.
Un dels reptes que tenim doncs per davant com a país és la posada al dia de tots aquest marc legal per tal de situar-nos novament dins dels estàndards d’un país modern i compromès en la conservació. Tres són les iniciatives parlamentàries més urgents que cal promoure amb la màxima diligència:
Crear l’Agència de Patrimoni Natural de Catalunya. Un element central per una nova governança del patrimoni natural en la línia dels països més avençats en la matèria. Aquesta agència hauria d’agrupar totes les competències ambientals.
Aprovar la Llei de biodiversitat i patrimoni natural. Un nou marc legal que vingui a substituir la Llei d’espais natural amb un enfoc més ampli i transversal que ens permeti afrontar els múltiples reptes de conservació que tenim plantejats.
Aprovar l’Estratègia de conservació i ús sostenible de la diversitat biològica i geològica. En definitiva desenvolupar el compromisos del Conveni de diversitat biològica aprovat a Rio’92 i l’Estratègia europea pel 2020 dibuixant un veritable full de ruta per la propera dècada.
Josep Vila Subirós
Vicepresident de la Sectorial de Medi Ambient i Energia.
Vocal de Biodiversitat i Patrimoni Natural
En el moment que va recuperar el seu autogovern i les institucions pròpies Catalunya va ser capdavantera en l’àmbit estatal en tots els temes vinculats a la protecció i gestió dels espais natural. Malauradament ara ens trobem en la situació contrària i tenim un marc legal completament obsolet, una veritable peça de museu. Un marc legal aprovat fa més de 30 anys i que fou dissenyat molt abans de la Cimera de la Terra de Rio de Janeiro (1992). Una cimera que va marcar un abans i un després al posar-se de relleu d’una forma descarnada la crisi ambiental global i especialment el seu impacte en la biodiversitat. En aquest moment es pren consciència que els espais naturals protegits són instruments fonamental per intentar aturar la pèrdua accelerada d’espècies però no suficients i que cal implementar polítiques més transversals per afrontar aquest objectiu amb possibilitats d’èxit.
Un dels reptes que tenim doncs per davant com a país és la posada al dia de tots aquest marc legal per tal de situar-nos novament dins dels estàndards d’un país modern i compromès en la conservació. Tres són les iniciatives parlamentàries més urgents que cal promoure amb la màxima diligència:
Crear l’Agència de Patrimoni Natural de Catalunya. Un element central per una nova governança del patrimoni natural en la línia dels països més avençats en la matèria. Aquesta agència hauria d’agrupar totes les competències ambientals.
Aprovar la Llei de biodiversitat i patrimoni natural. Un nou marc legal que vingui a substituir la Llei d’espais natural amb un enfoc més ampli i transversal que ens permeti afrontar els múltiples reptes de conservació que tenim plantejats.
Aprovar l’Estratègia de conservació i ús sostenible de la diversitat biològica i geològica. En definitiva desenvolupar el compromisos del Conveni de diversitat biològica aprovat a Rio’92 i l’Estratègia europea pel 2020 dibuixant un veritable full de ruta per la propera dècada.
Josep Vila Subirós
Vicepresident de la Sectorial de Medi Ambient i Energia.
Vocal de Biodiversitat i Patrimoni Natural