Des d’una visió purament urbanística i de gestió del territori, aquesta nova legislatura que acaba de començar ens pot semblar massa curta o massa llarga depenent de quin suc li vulguem treure.

Per una banda pot semblar, com deia, una legislatura massa curta si ens proposem redactar i aprovar una nova llei i una nou reglament d’urbanisme.

Evidentment 18 mesos no donen per aquest gran projecte , sobretot  tenint en compte d’on venim : d’una legislatura amb uns objectius molt ambiciosos (recordeu el comitè d’experts, el nou codi d’urbanisme i els debats populars sobre la nova llei) però que no s’han reflectit en uns grans fets. És cert, però, que han donat fruit a una publicació molt acurada dels resultats i principis generals dels debats preliminars de la Llei de Territori, però dona la sensació d’haver-nos quedat a mig camí d’una gran oportunitat.

Per altra banda, pot semblar una legislatura llarga o, més ben dit, la podem fer llarga, si aprofitem per acabar de donar-li una volta més a totes les reflexions i conclusions ja treballades i anar decidint el futur de la ordenació del territori a Catalunya i, al meu parer, crec que és en aquest sentit en el que cal treballar ara.
Nous conceptes com planificació i cooperació  supramunicipal, noves eines dins la caixa d’eines, governança, flexibilitat i transparència, que han aparegut amb força en el nostre llenguatge cal que els comencem a aplicar amb constància en el nostre dia a dia tots els que treballem en l’àmbit del desenvolupament territorial i l’urbanístic del país.

Preparem-nos per a una nova etapa, una nova legislatura i, per què no, preparar-nos per a una nova llei i un nou reglament.

Elena Rodríguez Armalé