Més de 1200 hectàrees han sigut aquesta vegada, però podien haver sigut més, com l’incendi que va arrasar Montserrat l’any 1986, i es que les grans superfícies cremades no són coses del passat. Les causes: un pagès fent treballs agrícoles; molts mals de caps, angoixa, i a més, la seva imputació.

Aquest és el resultat de la situació actual que tenim als nostres boscos davant de les flames:  vulnerables amb qualsevol fet, i incendis intractables en els pitjors dies. La responsabilitat de fer front per a resoldre aquestes situacions els hi recau sobre els cossos d’emergències, i sempre el conjunt de la societat els hi agraeix. Cosa ben diferent passa amb el responsable de la causa de l’incendi que automàticament se’l criminalitza. Si ens posem al lloc del pagès, veurem que a part d’aquelles càrregues morals, també ha perdut la seva finca, la maquinaria, i tot el seu entorn cremat veient-lo dia a dia.  

Si el treball dels cos de Bombers en prendre les decisions en l’extinció no hagués tingut èxit, i amb el risc i probabilitat comporta, les conseqüències haguessin sigut de moltes més hectàrees cremades i qui sap si de potser cases o finques com a mínim. I aquests fets qui ha de carregar amb aquesta responsabilitat tant gran? Hem criminalitzat el foc, les tallades i les motosserres; hem abandonat el món rural, però volem viure en un paisatge eternament verd, i si pot ser al seu interior millor. I som tant inconscients que no tenim res en compte, ni el foc que és un dels majors perills que podem tenir en aquest entorns, pertorbació la qual hi ha sigut, hi és i hi serà, i per tant hi hem de saber conviure.

Algunes iniciatives encaminades a canviar la situació actual han sorgit arreu del territori, moltes a nivell local, però encara insuficients. Algunes d’aquestes iniciatives es sustenten gràcies a accions privades i col·lectius que creuen en el seu projecte, voluntariat o bé accions polítiques, i és aquí que com a partit i com a projecte de país és on hem de treballar. Definir què passa amb moltes de les finques abandonades que hi han a urbanitzacions, l’absència de franges  de protecció a moltes zones urbanes, incentivar al consum de biomassa de proximitat, al manteniment de zones agrícoles per a establir un paisatge mosaic, la falta de la cultura de l’autoprotecció, o bé promocionar els nous pastors i els seus ramats enfocats a la prevenció d’incendis.

Els reptes en el global de Catalunya són grans i ambiciosos, però el món rural és un pal de paller pel nostre territori i pot ser transversal. Podem disminuir la dependència energètica, vincular la gent amb el territori i evitar despoblament, creació de llocs de treball, aportació de riquesa al territori, producció de productes de proximitat i sostenibles, millora de la biodiversitat, lluita contra el canvi climàtic o la millora dels nostres boscos podent crear boscos de qualitat a mig/llarg  termini són algunes de les oportunitats que dóna el sector.

Molts reptes tenim davant del nostre horitzó i els hem de tenir en compte dins de les nostres possibilitats de poder-les dur a terme o fomentar. Moltes eines hi són, només les hem d’utilitzar o bé saber-les buscar. Us animo i encoratjo a treballar per canviar la situació actual i poder millorar el futur del nostre país.

Jordi López Font
@llopis_cat
militant - bomber forestal i estudiant de geografia