De nou els parcs naturals.
La proposta efímera de fer un nou embassament a Montrebei ha accelerat el debat sobre l’oportunitat de crear el Parc Natural del Montsec. Sobre això, la creació d’un Parc Natural no impedeix que s’executin obres d’aquesta dimensió, sinó mireu les giragonses que fan els límits del Parc Natural de l’Alt Pirineu per preservar o permetre determinades activitats. La protecció dels espais naturals del Montsec i Montrebei ja està desenvolupada a partir del PEIN i de Natura 2000. Com a exemple, la modificació del traçat del Canal Segarra Garrigues per protegir les ZEPA (Zones especials de protecció d’aus).
Però aquest no és el motiu per escriure aquest article. Obrir de nou el debat de la creació d’un Parc Natural obliga a reprendre el debat sobre la gestió dels Parcs Naturals a Catalunya que ha pres una derivada francament perillosa.
La gestió del Departament d'Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural (DMM) té moltes crítiques, gairebé unànimes, per part de tots els sectors de gestió, entitats medi ambientalistes i organismes científics. De fet la pròpia titularitat de la gestió ja és criticable, ja que els Parcs Naturals haurien de dependre del Departament de Territori i només la lògica d’equilibris entre Unió i Convergència i dels interessos clientelars d’Unió als territoris ho justifiquen.
Però el que és cert és que la gestió del Medi Natural a Catalunya va perdent efectivitat (de forma volguda o no), tant és així que fins a vint de les entitats més reconegudes en la gestió del medi de Catalunya han demanat la destitució del director general de Medi Natural i Biodiversitat (Antoni Trasobares) en aquests termes: “Per la seva incapacitat de redreçar la situació, i per la passivitat i desídia amb què es tracta en aquesta Direcció General la conservació del patrimoni natural (incloent-hi la gestió dels parcs naturals i la resta d'espais protegits, i les accions de recuperació de la biodiversitat més amenaçada)”.
Per tant, abans d’enllestir el Parc Natural de les Capçaleres del Ter, estudiar l’oportunitat del Parc Natural de Banyoles o abordar el Parc Natural del Montsec cal fer un treball previ: reconduir les propostes vers la gestió del Medi natural, derogar el darrer Decret de Pla de Gestió dels espais Naturals de Catalunya, establir una relació efectiva amb el conjunt d’entitats i gestors dels Parcs, canviar d’interlocutors a la direcció general i establir un organigrama institucional més lògic, fent que aquesta direcció general passi a formar part de les polítiques del departament de Territori. Probablement ens haurem d’esperar a l’octubre per fer-ho possible.
Ricard Martínez
Secretari de Política Territorial d’ERC
Però aquest no és el motiu per escriure aquest article. Obrir de nou el debat de la creació d’un Parc Natural obliga a reprendre el debat sobre la gestió dels Parcs Naturals a Catalunya que ha pres una derivada francament perillosa.
La gestió del Departament d'Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural (DMM) té moltes crítiques, gairebé unànimes, per part de tots els sectors de gestió, entitats medi ambientalistes i organismes científics. De fet la pròpia titularitat de la gestió ja és criticable, ja que els Parcs Naturals haurien de dependre del Departament de Territori i només la lògica d’equilibris entre Unió i Convergència i dels interessos clientelars d’Unió als territoris ho justifiquen.
Però el que és cert és que la gestió del Medi Natural a Catalunya va perdent efectivitat (de forma volguda o no), tant és així que fins a vint de les entitats més reconegudes en la gestió del medi de Catalunya han demanat la destitució del director general de Medi Natural i Biodiversitat (Antoni Trasobares) en aquests termes: “Per la seva incapacitat de redreçar la situació, i per la passivitat i desídia amb què es tracta en aquesta Direcció General la conservació del patrimoni natural (incloent-hi la gestió dels parcs naturals i la resta d'espais protegits, i les accions de recuperació de la biodiversitat més amenaçada)”.
Per tant, abans d’enllestir el Parc Natural de les Capçaleres del Ter, estudiar l’oportunitat del Parc Natural de Banyoles o abordar el Parc Natural del Montsec cal fer un treball previ: reconduir les propostes vers la gestió del Medi natural, derogar el darrer Decret de Pla de Gestió dels espais Naturals de Catalunya, establir una relació efectiva amb el conjunt d’entitats i gestors dels Parcs, canviar d’interlocutors a la direcció general i establir un organigrama institucional més lògic, fent que aquesta direcció general passi a formar part de les polítiques del departament de Territori. Probablement ens haurem d’esperar a l’octubre per fer-ho possible.
Ricard Martínez
Secretari de Política Territorial d’ERC