A partir del 13 de juny, molta gent que ara forma part de llistes municipals s'estrenarà en una alcaldia o en una regidoria, i algunes d'aquestes seran d'urbanisme. S'hauran d'enfrontar a la feixuga tasca de gestionar un planejament, i, potser, de fer-lo de nou o de reformar-lo, i segur que, en un moment o altre, pensaran que tot plegat hauria de ser més senzill.

Segur que el procés de planejament és millorable, però hauríem d'estar alerta davant la temptació d'una simplificació que, en el fons, potser buscar descarregar-lo del potencial endreçador col•lectiu que té. No confonguem l'existència de planejament mal fet amb una desqualificació de tot el sistema. El que ens pot semblar excessivament rigorista no és més que una tècnica que, ben utilitzada, pot donar excel•lents resultats. Al seu dia, va ser a través de planejament urbanístic que es va començar la protecció dels espais naturals del Montseny o de Sant Llorenç del Munt. És a través de planejament urbanístic que es va poder preservar el que quedava a la costa, i és amb planejament urbanístic que molt sovint s'han redreçat i ordenat espais urbans obsolets o nous creixements.

Necessitem, doncs, plans que es corresponguin a la realitat i no experiments teòrics. Necessitem plans que s'hagin fet trepitjant molt bé el terreny que han d'ordenar, i que combinin l'ambició del futur amb la realitat del present. Plans que siguin fets i, per tant, assumits amb i per tota la gent. Aleshores, serà tot molt més fàcil del que sembla.

Compte, doncs, amb les propostes de flexibilitzar, si això vol dir que creixements, edificabilitats o proteccions dependran més de l'oportunitat i de la discrecionalitat que no pas d'un projecte urbà sòlid i coherent. No es tracta de conduir el pla amb el fre de mà posat, sinó de no conduir-lo sense frens ni volant.


Robert Casadevall
Geògraf