Política Territorial

Breus apunts dels reptes geològics d’una Catalunya de futur

Ja siguin els hidrocarburs, convencionals o no, la geotèrmia profunda o somera, l’emmagatzematge de gasos o residus nuclears o la mineria de les sals potàssiques, qualsevol d’aquests temes impliquen un repte geològic per al nostre país. Catalunya s’enfrontarà a aquests reptes tant si esdevé un país independent com si no però la manera de fer-ho serà molt diferent segons sigui el cas. Cal doncs afrontar-los d’una manera decidida i transparent i per això primerament cal posar aquests temes damunt la taula, fer-los públics, per tal de promoure el debat tècnic, social i polític adient que permeti arribar a solucions consensuades i participades que ens permetin fruir d’un futur millor per al nostre país. La pràctica totalitat dels assumptes comentats tenen connotacions geopolítiques que d’altra banda requeriran accions allunyades del coneixement geològic però que no es podran desenvolupar correctament sense aquest.

El cas dels hidrocarburs de la Mediterrània ens pot servir d’exemple. Fem el supòsit per un moment que en un futur proper es confirmés el potencial petrolier, esmentat a l’inici d’aquest document, amb un gran troballa davant les nostres costes. Hi han un munt d’interrogants de caire precisament no geològic a plantejar-se que varien segons l’escenari polític futur. En qualsevol cas caldria prendre decisions sobre la conveniència de l’explotació del recurs, a quin ritme i amb quines connotacions ambientals, i avaluar-ne els redits per als ciutadans. Països del nostre entorn com Noruega o Àustria, amb els que Catalunya es pot comparar per mida o població, ja han tingut que prendre decisions similars a aquestes demostrant que l’explotació d’hidrocarburs no és incompatible amb el desenvolupament i amb el respecte al medi ambient.

La tecnologia que s’empra en la industria del petroli i del gas és la més sofisticada i avançada per a operacions en el subsòl. Aquest coneixement i desenvolupament tecnològic s’utilitza en l’exploració geotèrmica, l’emmagatzematge subterrani de substàncies i energies o en la gestió de recursos hídrics subterranis. Donar l’esquena a l’exploració petroliera es tancar la porta a un camp de possibilitats i realitats enriquidores per al coneixement exhaustiu del subsòl del qual estem tant necessitats.

Però el futur dels hidrocarburs té data de caducitat, si bé es ben cert que aquesta cada cop es va retardant més i més. És evident que la quantitat d’hidrocarburs que pot subministrar el planeta és limitada. Malgrat els preus actuals relativament barats, al voltant dels 50 dòlars el barril, deguts a estratègies geopolítiques, per debilitar la competència del “fracking” nord americà o enfonsar competidors, amb despeses d’explotació més grans o amb economies completament dependents dels hidrocarburs com Rússia, Veneçuela o Iran, el preu de l’or negre està condemnat a pujar a la llarga, o al menys així pensen una part del analistes experts en aquests temes. La demanda de Xina i Índia, dos països del tot emergents, que concentren ells solets quasi bé la meitat de la població mundial, hi tindrà molt a veure. Altrament hi ha qui diu que el preu caurà, degut a l’increment de l’oferta de cru propiciat per l’eficiència i l’increment d’ús d’altres energies, fins a extrems impensables, entorn els 20 dòlars el barril, i que el mercat s’auto-regularà sense que superi mai el cost actual ja que l’increment de preu propiciarà l’explotació dels petrolis cars com l’extret pel “fracking”, el destil•lat de sorres asfàltiques o els petrolis d’aigües pregones fent caure altre cop els preus davant l’augment de l’oferta.

Sigui quin sigui el futur del petroli al món, Catalunya té l’obligació de conèixer-ne amb tot detall el que pot tenir a l’abast al subsòl per nombroses raons. Malgrat puguem desenvolupar un món energètic totalment basat en tecnologies alternatives sempre tindrem que fer servir matèries primeres que depenen en última instància d’un recurs geològic. Exemples clars com el liti o la columbotantalita, més coneguda com a “coltán”, en són un claríssim exemple de que les noves tecnologies també depenen del medi geològic.

Com hem vist el medi geològic cada cop es troba més sol•licitat i per tant cal aprofundir especialment en la gestió del subsòl, a la que fins ara no se li prestava massa atenció més enllà de l’ordenament miner clàssic, incloent aigües subterrànies i matèries energètiques. Els aprofitaments geotèrmics somers posen en evidència aquesta necessitat de gestió per tal de no
incórrer en la sobreexplotació de l’aprofitament tèrmic. Altrament, caldrà vigilar seriosament tant
els volums com les velocitats d’introducció o extracció de fluids al subsòl, vistes les problemàtiques originades en aquells llocs sísmicament sensibles, que hauran de ser prèviament determinats amb tot detall. Aquesta problemàtica hem vist que afecta a temes tant variats com l’aprofitament d’aigües subterrànies, l’emmagatzematge i extracció de gas o aire comprimit i els aprofitaments geotèrmics estimulats EGS entre altres. Més enllà del subsòl la sismicitat induïda també s’ha de tenir en compte en la gestió d’embassaments.

El medi geològic no es circumscriu únicament al subsòl. La geodinàmica externa afecta la superfície de manera ben patent: erosió, inundacions, despreniments, esfondraments, esllavissades i allaus són, entre altres, fruit d’aquesta dinàmica geològica superficial. Si bé aquestes problemàtiques no semblen tenir derivades geopolítiques tant clares, com ho són les lligades al món de l’energia o els recursos minerals, sí tenen una incidència econòmica, social i política evident. La Catalunya del futur seguirà afrontant el repte de mantenir la seva població, les seves infraestructures i nuclis urbans a l’esguard d’aquest fenòmens gestionant el risc mitjançant els projectes de prevenció y mitigació que augmentin la resiliència del país.

L’estructura d’Estat adequada per a la gestió del medi geològic en conjunt no pot ser altra que un veritable Servei Geològic de Catalunya amb tots els ets i uts. Coincideixo amb Àngel Castiñeira, professor d'ESADE i membre del CATN, quan diu “Està totalment per fer una geopolítica catalana del futur”. Segons Marc Arza, consultor en internacionalització i autor d’uns “Apunts de geopolítica catalana”, la geopolítica és un joc d'estats on les regions no hi juguen, són jugades. Definir els interessos, les orientacions, les estratègies i les eines de la geopolítica catalana serà essencial si es vol una Catalunya sobirana i el seu encaix al concert internacional. En aquest context els aspectes que s’han tractat aquí de ben segur hi han de tenir un pes específic.

Resum del treball REPTES GEOLÒGICS D’UNA CATALUNYA DE FUTUR.
Qüestions i reflexions per a una prospectiva geopolítica.

Joan Escuer
Eur Geol 975