El Turisme i el Pla Director Metropolità
El PGM amb el que ens movem és del 1976. Es a dir, de fa 38 anys.
De l'impuls necessari per a la seva Revisió, altrament dit PDU, el més calent està a l'aigüera. Es diu que l'antiguitat del PGM justifica que alguns usos no fossin previsibles, i que en el decurs dels anys, s'hagin assimilat a altres, diguem-ne, més tradicionals. O no. Amb imaginació. Un exemple del que dic són les superfícies comercials dins dels mercats municipals, o tot tipus de negoci lucratiu (agències de viatge, llibreries, perruqueries, etc) dins dels equipaments esportius o docents, tots ells col•locats amb una lectura, més que flexible, domesticada, de la norma.
Què és un tanatori? Un equipament, un servei tècnic o una oportunitat de negoci?
Què és una macro -discoteca? Un bar, una sala de festes, o una indústria del lleure?
Podem admetre que els usos a la ciutat són els que "gasten" superfície de sòl, que és un concepte més ampli que el de l'ocupació.
L'ús residencial, l'ús productiu, l'ús educatiu i l'ús comercial ocupen i alhora "gasten" superfícies de sòl, incloent la vialitat, les infraestructures, les dotacions, els lleures i els espais verds que els hi són consubstancials.
Hi ha un ús que no ocupa, però que "gasta" superfície, que no va preveure el PGM del 1976, i que tampoc preveuen específicament els planejaments generals. I quan dic "específicament", vull dir segregat del residencial, del productiu, de l'educatiu i del comercial. Es tracta d'un ús incòmode, tant incòmode que si la ciència urbanística l'ignora no és per ganduleria, sinó per la incapacitat dels seus redactors.
No saben com resoldre'l.
Si no consta a la Carta d'Atenes, com ho fem? Gran problema: Solució salomònica i ad hoc per a tot tipus de socors: transversalment (?)
Estic parlant del turisme.
El turisme col•lapsa les xarxes de mobilitat, per terra, mar i aire.
Els ports, els aeroports, les estacions de ferrocarril, els vagons de metro, els autobusos, les autopistes, les carreteres, les calçades dels carrers, les voreres dels carrers, les àrees reservades als vianants, tot l'espai destinat a l'organització de la mobilitat es col•lapsa. El turisme col•lapsa els sistemes dotacionals i de lleure, proporcionats a la població resident (la que inverteix en la construcció i manteniment de la "seva" ciutat), sistemes que no suporten l'abús de la població transeünt (que no paga res ni de la construcció ni del manteniment).
El turisme col•lapsa el parc hoteler, creant tot tipus d'aixopluc esporàdic pels visitants. Aixoplucs legals o il•legals, legalitzables o no, fixes o mòbils, saludables o no, etc.
Quan el turisme desborda per tots els angles del polígon: turisme de fires i congressos, turisme cultural, turisme educatiu, turisme esportiu, turisme turístic (el dels creuers contaminants i dels operadors japonesos), ja es veu que cal fer alguna cosa des de la norma urbanística.
Però no transversalment, és clar.
En parlarà el PDU, des dels workshops? Sembla que no.
Quan acabin els workshops ens ho haurem passat la mar de bé, però caldrà posar-se a treballar.
ANTONI RENALIAS, arquitecte
De l'impuls necessari per a la seva Revisió, altrament dit PDU, el més calent està a l'aigüera. Es diu que l'antiguitat del PGM justifica que alguns usos no fossin previsibles, i que en el decurs dels anys, s'hagin assimilat a altres, diguem-ne, més tradicionals. O no. Amb imaginació. Un exemple del que dic són les superfícies comercials dins dels mercats municipals, o tot tipus de negoci lucratiu (agències de viatge, llibreries, perruqueries, etc) dins dels equipaments esportius o docents, tots ells col•locats amb una lectura, més que flexible, domesticada, de la norma.
Què és un tanatori? Un equipament, un servei tècnic o una oportunitat de negoci?
Què és una macro -discoteca? Un bar, una sala de festes, o una indústria del lleure?
Podem admetre que els usos a la ciutat són els que "gasten" superfície de sòl, que és un concepte més ampli que el de l'ocupació.
L'ús residencial, l'ús productiu, l'ús educatiu i l'ús comercial ocupen i alhora "gasten" superfícies de sòl, incloent la vialitat, les infraestructures, les dotacions, els lleures i els espais verds que els hi són consubstancials.
Hi ha un ús que no ocupa, però que "gasta" superfície, que no va preveure el PGM del 1976, i que tampoc preveuen específicament els planejaments generals. I quan dic "específicament", vull dir segregat del residencial, del productiu, de l'educatiu i del comercial. Es tracta d'un ús incòmode, tant incòmode que si la ciència urbanística l'ignora no és per ganduleria, sinó per la incapacitat dels seus redactors.
No saben com resoldre'l.
Si no consta a la Carta d'Atenes, com ho fem? Gran problema: Solució salomònica i ad hoc per a tot tipus de socors: transversalment (?)
Estic parlant del turisme.
El turisme col•lapsa les xarxes de mobilitat, per terra, mar i aire.
Els ports, els aeroports, les estacions de ferrocarril, els vagons de metro, els autobusos, les autopistes, les carreteres, les calçades dels carrers, les voreres dels carrers, les àrees reservades als vianants, tot l'espai destinat a l'organització de la mobilitat es col•lapsa. El turisme col•lapsa els sistemes dotacionals i de lleure, proporcionats a la població resident (la que inverteix en la construcció i manteniment de la "seva" ciutat), sistemes que no suporten l'abús de la població transeünt (que no paga res ni de la construcció ni del manteniment).
El turisme col•lapsa el parc hoteler, creant tot tipus d'aixopluc esporàdic pels visitants. Aixoplucs legals o il•legals, legalitzables o no, fixes o mòbils, saludables o no, etc.
Quan el turisme desborda per tots els angles del polígon: turisme de fires i congressos, turisme cultural, turisme educatiu, turisme esportiu, turisme turístic (el dels creuers contaminants i dels operadors japonesos), ja es veu que cal fer alguna cosa des de la norma urbanística.
Però no transversalment, és clar.
En parlarà el PDU, des dels workshops? Sembla que no.
Quan acabin els workshops ens ho haurem passat la mar de bé, però caldrà posar-se a treballar.
ANTONI RENALIAS, arquitecte