El Govern de la Generalitat està duent a terme la revisió de la llei 2/1983, de 9 de març, d'alta muntanya. El model de desenvolupament dels darrers 20 anys a bona part del Pirineu ha vingut marcat pel binomi turisme de neu - activitat immobiliària i, en concret, la construcció de segones residències. Aquest model s’ha demostrat clarament insostenible, la crisi del sector immobiliari o el rescat de bona part de les estacions d’esquí per part de l’administració en ho han fet palès. Així doncs la revisió de la llei d’alta muntanya pot ser una bona eina per mirar de donar un tomb a la situació.

Cal una estratègia territorial per revitalitzar el desenvolupament econòmic i social del Pirineu, preservant i posant en valor el territori, els seus elements naturals , culturals i els seus productes i serveis, fugint de la banalització del paisatge i l’entorn. No caure en la vella política de lligar desenvolupament a la inversió en carreteres, el suport a la recerca i desenvolupament i a les empreses és més eficaç. Això no vol dir que s’hagin cobert, en alguns casos, els mínims estàndards infraestructurals i que calguin algunes inversions especialment a la gestió d’una xarxa viària local que és molt extensa.

Actualment comencen a aflorar algunes iniciatives de diversificació econòmica que poden afavorir viure al Pirineu en condicions sòcio-laborals dignes, algunes relacionades amb al sector agrícola, el ramader, el forestal, i al de l’artesania. En aquesta línia s’està intentant recuperar la tradició vitivinícola al Pirineu, especialment al Pallars, que va desaparèixer fa 200 anys, Trets climàtics com un major contrast tèrmic i temperatures més suaus a l’estiu, són condicions beneficioses per a la qualitat del vi. De moment, sis cellers han apostat per les terres pallareses, on ja hi ha 200 de les 4.500 hectàrees de la D. O. Costers del Segre.


Marc Suàrez
Membre de l'executiva Sectorial de Medi Ambient i Energia d'ERC