El Castor que ens ve a sobre
El Ministerio de Indústria Espanyol, amb el PSOE manant, va promoure el Projecte Castor en primera instància a Catalunya. Com que des del govern Català i altres institucions se’ls demanaven massa informes i garanties van decidir fer-lo en aigües valencianes, on els Governs, malauradament, sembla que són més permissius...
El cas és que el projecte va tirar endavant tot i les protestes de municipis, entitats ciutadanes, plataformes, etc. El cas va arribar lluny, fins i tot el novembre del 2009 Oriol Junqueras, com a Eurodiputat va demanar a la Comissió Europea que emprengués mesures contra el Castor per vulnerar la directiva 2001/42.
No es va considerar necessari incloure un informe sísmic a l’informe d’Impacte Ambiental, i ara l’empresa diu que estan en una zona amb probabilitats de moviments sísmics.
Tot i la crisi econòmica, el govern del PP va fer tot el que va ser necessari per donar-li viabilitat i garantir la inversió per part d’Escal UGS (fortament participada per ACS, del Florentino).
Tot i que el projecte va passar dels 500 als 1300M de cost, fet habitual en les grans infraestructures a l’Estat, va rebre les ajudes públiques necessàries a través dels "project bonds" i del suport del Banc Europeu d’Inversions (BEI). Vaja la primera vegada que es feia en una gran infraestructura a l’estat. Això per als que dubten de les “virtuts” de la llotja del Bernabeu.
I ara comença a esclatar tot:
És inversemblant que encara no se sàpiga del cert si s’està injectant gas o no. No sabem com evolucionaran els moviments sísmics, no sabem si hi haurà fugues a l’entorn marí i si això pot afectar la costa.
A darrera de l’exigència del tancament del projecte, que s’ha de fer, hi ha la pregunta: qui pagarà? Malauradament la resposta serà consultada, novament, als assidus de la llotja del Bernabeu, i malauradament crec que podem avançar que anirà a càrrec de l’erari públic.
Hi ha un altre problema: què se’n fa de tot el muntatge ? i com es fa per a que no hi hagi riscos ?
Hi ha un altre problema derivat: qui confiarà en un projecte industrial, energètic, miner, etc. en el futur ? Recordem que la idea d’emmagatzemar gas sota terra com a reserva també la tenim a Catalunya endins.
I una pregunta final que, tot i retòrica perquè ja en sabem la resposta, no em puc estar de fer-la. Ningú dimitirà ? ningú assumirà cap responsabilitat ? ningú passarà pels jutjats ?
Doncs bé, amb el Castor que ens ve a sobre és un motiu d’exemple per reflexionar que és d’aquest model d’estat, que fa les coses d’aquesta manera que volem marxar.
El cas és que el projecte va tirar endavant tot i les protestes de municipis, entitats ciutadanes, plataformes, etc. El cas va arribar lluny, fins i tot el novembre del 2009 Oriol Junqueras, com a Eurodiputat va demanar a la Comissió Europea que emprengués mesures contra el Castor per vulnerar la directiva 2001/42.
No es va considerar necessari incloure un informe sísmic a l’informe d’Impacte Ambiental, i ara l’empresa diu que estan en una zona amb probabilitats de moviments sísmics.
Tot i la crisi econòmica, el govern del PP va fer tot el que va ser necessari per donar-li viabilitat i garantir la inversió per part d’Escal UGS (fortament participada per ACS, del Florentino).
Tot i que el projecte va passar dels 500 als 1300M de cost, fet habitual en les grans infraestructures a l’Estat, va rebre les ajudes públiques necessàries a través dels "project bonds" i del suport del Banc Europeu d’Inversions (BEI). Vaja la primera vegada que es feia en una gran infraestructura a l’estat. Això per als que dubten de les “virtuts” de la llotja del Bernabeu.
I ara comença a esclatar tot:
És inversemblant que encara no se sàpiga del cert si s’està injectant gas o no. No sabem com evolucionaran els moviments sísmics, no sabem si hi haurà fugues a l’entorn marí i si això pot afectar la costa.
A darrera de l’exigència del tancament del projecte, que s’ha de fer, hi ha la pregunta: qui pagarà? Malauradament la resposta serà consultada, novament, als assidus de la llotja del Bernabeu, i malauradament crec que podem avançar que anirà a càrrec de l’erari públic.
Hi ha un altre problema: què se’n fa de tot el muntatge ? i com es fa per a que no hi hagi riscos ?
Hi ha un altre problema derivat: qui confiarà en un projecte industrial, energètic, miner, etc. en el futur ? Recordem que la idea d’emmagatzemar gas sota terra com a reserva també la tenim a Catalunya endins.
I una pregunta final que, tot i retòrica perquè ja en sabem la resposta, no em puc estar de fer-la. Ningú dimitirà ? ningú assumirà cap responsabilitat ? ningú passarà pels jutjats ?
Doncs bé, amb el Castor que ens ve a sobre és un motiu d’exemple per reflexionar que és d’aquest model d’estat, que fa les coses d’aquesta manera que volem marxar.