Infraestructures i Cambra de Comerç
La Cambra de Comerç de Barcelona ha demanat, en un acte públic, l’execució urgent de noves infraestructures a l'Àrea Metropolitana. Resum
Compartim amb la Cambra de Comerç de Barcelona i amb tantes altres institucions i entitats del país la necessitat d’invertir i desbloquejar les grans infraestructures a Catalunya i a la corona metropolitana de Barcelona.
Analitzant les propostes presentades per la Cambra de Comerç, aquest 17 de juliol, veiem que tenim àmplies coincidències pel que fa a la major part del llistat d’infraestructures pendents i, sobretot, amb la focalització que es fa de les inversions pendents per part de l’estat a Catalunya que, només en concepte de l’addicional 3a de l’Estatut pujaria a 4000M€ pendents.
Pel que fa a la xarxa ferroviària: desenvolupar el Corredor Mediterrani de Mercaderies, concretar els accessos ferroviaris al port de Barcelona i executar el Pla de Rodalies de Barcelona, serien les inversions més importants, les quals ja s’endurien tot el pressupost. Caldria afegir l’estació de la Sagrera i el perllongament dels FGC fins a Terrassa i Sabadell.
El document de la Cambra fa una afirmació categòrica respecte el paper de capitalitat de Barcelona, amb el que estem d’acord, i afirma que Barcelona ha de reforçar les seves connexions internes, així com les interconnexions amb la Barcelona Metropolitana. Curiosament la Cambra aposta per aquesta “vertebració interna” pel desdoblament dels túnels de Vallvidrera, la construcció dels túnels d’Horta i l’Eix de la Conreria. En canvi no comenta res de la línia 9 del metro, una de les obres d’infraestructura més importants a Catalunya.
Si les IMD de trànsit a l’Àrea Metropolitana han baixat un 11’9% i portem una reducció acumulada des del 2007 d’un 29’8%, queda clar que aquesta aposta infraestructural pels túnels no ve motivada per una necessitat de la mobilitat quotidiana, la motivació l’haurem de buscar per una altra banda, per exemple: generar noves línies de negoci mitjançant peatges, ja que aquestes obres no es poden assumir només amb inversió pública.
Sobre el Corredor Mediterrani, com ja hem dit, compartim l’anàlisi i les propostes que es fan des de la Cambra, però no podem entendre que es barregi amb la proposta de l’Autovia Orbital B-40 (Quart Cinturó) i en canvi s’obviï la connexió de l’A-2 amb l’AP-7 a Castellbisbal.
Des de la Cambra de Comerç, aquesta vegada, sota el paraigües de la reivindicació de les inversions en infraestructures es vol donar cobertura a unes propostes d’infraestructures que, ni estan a l’agenda de prioritats ni tenen el mínim consens necessari per dur-les a terme.
El treball que es fa des de les institucions i entitats del País, com ara la Cambra de Comerç de Barcelona, ens mereix tot el respecte, però també creiem que és la nostra responsabilitat manifestar aquelles discrepàncies que ens semblen importants.
Compartim amb la Cambra de Comerç de Barcelona i amb tantes altres institucions i entitats del país la necessitat d’invertir i desbloquejar les grans infraestructures a Catalunya i a la corona metropolitana de Barcelona.
Analitzant les propostes presentades per la Cambra de Comerç, aquest 17 de juliol, veiem que tenim àmplies coincidències pel que fa a la major part del llistat d’infraestructures pendents i, sobretot, amb la focalització que es fa de les inversions pendents per part de l’estat a Catalunya que, només en concepte de l’addicional 3a de l’Estatut pujaria a 4000M€ pendents.
Pel que fa a la xarxa ferroviària: desenvolupar el Corredor Mediterrani de Mercaderies, concretar els accessos ferroviaris al port de Barcelona i executar el Pla de Rodalies de Barcelona, serien les inversions més importants, les quals ja s’endurien tot el pressupost. Caldria afegir l’estació de la Sagrera i el perllongament dels FGC fins a Terrassa i Sabadell.
El document de la Cambra fa una afirmació categòrica respecte el paper de capitalitat de Barcelona, amb el que estem d’acord, i afirma que Barcelona ha de reforçar les seves connexions internes, així com les interconnexions amb la Barcelona Metropolitana. Curiosament la Cambra aposta per aquesta “vertebració interna” pel desdoblament dels túnels de Vallvidrera, la construcció dels túnels d’Horta i l’Eix de la Conreria. En canvi no comenta res de la línia 9 del metro, una de les obres d’infraestructura més importants a Catalunya.
Si les IMD de trànsit a l’Àrea Metropolitana han baixat un 11’9% i portem una reducció acumulada des del 2007 d’un 29’8%, queda clar que aquesta aposta infraestructural pels túnels no ve motivada per una necessitat de la mobilitat quotidiana, la motivació l’haurem de buscar per una altra banda, per exemple: generar noves línies de negoci mitjançant peatges, ja que aquestes obres no es poden assumir només amb inversió pública.
Sobre el Corredor Mediterrani, com ja hem dit, compartim l’anàlisi i les propostes que es fan des de la Cambra, però no podem entendre que es barregi amb la proposta de l’Autovia Orbital B-40 (Quart Cinturó) i en canvi s’obviï la connexió de l’A-2 amb l’AP-7 a Castellbisbal.
Des de la Cambra de Comerç, aquesta vegada, sota el paraigües de la reivindicació de les inversions en infraestructures es vol donar cobertura a unes propostes d’infraestructures que, ni estan a l’agenda de prioritats ni tenen el mínim consens necessari per dur-les a terme.
El treball que es fa des de les institucions i entitats del País, com ara la Cambra de Comerç de Barcelona, ens mereix tot el respecte, però també creiem que és la nostra responsabilitat manifestar aquelles discrepàncies que ens semblen importants.