El passat mes de març el Congrés espanyol va aprovar el Projecte de Llei de modificació de la Llei de costes, és tracta d’una modificació que tot i emparar-se en la necessitat de garantir la protecció del litoral fa exactament el contrari, en reduir l’àmbit de protecció de la llei de i reobrir un debat sobre propietats en domini públic maritimoterrestre.

Les zones costaneres són espais singulars on la intervenció humana al llarg de la història els hi ha atorgat una idiosincràsia i complexitat especial, a més a més es tracta d’espais amb un alt valor econòmic, social, ambiental i són reflex de les opcions estratègiques i prioritats dels que les habiten.

Catalunya té un perímetre litoral de 699Km, prop d’un 24% gaudeix de protecció (espais PEIN, Xarxa Natura...) i tot el perímetre està sota les directrius del Pla Director Urbanístic del Sistema Costaner (PDUSC 2005), que té com a objectiu identificar, protegir i donar valor als espais costaners lliures d’ocupació per contribuir al desenvolupament sostenible de la costa catalana, des d’una perspectiva; urbanística, ambiental, patrimonial i econòmica.

És precisament el PDUSC el que pot contenir els efectes negatius de la llei de costes a Catalunya, ja que aquests per exemple prohibeixen la transformació del sòl no urbanitzable, tot i així no en tenim prou, encara hi ha riscos i per minimitzar-los es fa del tot necessari una legislació pròpia, una llei de costes pròpia, que esdevingui l’instrument bàsic per garantir la protecció i ordenació del litoral català.

Marc Suàrez
Membre de l'executiva Sectorial de Medi Ambient i Energia d'ERC