La hipoteca armamentista
L’Estat Espanyol té un deute acumulat en matèria de defensa, calculat pel mateix govern, de 33.000M€, no podem dir que sigui un deute només del Ministeri de Defensa, ja que part del deute va a càrrec de Ciència i Tecnologia. Perquè ? Per que el 2002 el PSOE i PP van pactar una “renovació tecnològica” en matèria de defensa, seguint la línia de treball dels diversos governs (PSOE i PP) des del 1982.
Aquest eufemisme de “renovació tecnològica” és l’excusa per poder endeutar-se a futur per a la construcció d’armament i infraestructura militar, ja que les partides d’inversió i endeutament per armament des del capítol de defensa s’havien esgotat, i això ens porta a l’actual situació dels 33.000M€.
Qui són els artífexs ?
És curiós de veure que en matèria d’inversions militars hi ha hagut la mateixa línia argumental des del franquisme.
Alberto Oliart darrer Ministre de defensa de la UCD va nomenar a Eduardo Serra com a subsecretari civil del Ministeri de Defensa.
Narcís Serra, ministre de defensa del PSOE el 1983 també té com a subsecretari a Eduardo Serra, i l’anomena Secretari d’Estat de Defensa.
Posteriorment, Aznar anomena Eduardo Serra Ministre de Defensa, qui té a Pedro Morenés com a Secretari d’Estat de Defensa i a Pedro Argüelles com a director de Gabinet del Ministeri.
Carme Chacón, com a Ministra de Defensa, elabora la Directiva de Defensa Nacional el 2009, amb la que renova la continuïtat dels programes de compra i fabricació d’armament i manté el compromís amb el foment de la investigació i desenvolupament de la indústria militar... “renovació tecnològica”.
Amb el nou govern del PP el 2011, Pedro Morenés és nomenat Ministre de Defensa i Pedro Argüelles Secretari d’Estat de Defensa.
Quin tipus d’armament es compra ?
Els principals capítols de la compra i fabricació d’armament són: Avions de combat EF-200, avions de transport A400M, Tancs Leopard, Helicòpters d’atac NH-90, vehicles blindats Pizarro, submarins classe S-80, míssils (diversos tipus), bucs de guerra i fragates.
Quin impacte té en l’economia ?
Des dels diversos Ministeris de defensa sempre s’han presentat aquestes inversions com a “un sector d’alt valor tecnològic i amb llocs de treball altament qualificats”
Amb unes 850 empreses que donen treball directe a 18.000 persones i indirecte a unes 50.000.
Aquestes xifres poden ser certes, però en realitat ho podrien ser en qualsevol altre sector, ja que són xifres fruit d’un endeutament i no pas d’un moviment econòmic productiu. Amés, un cop feta la inversió, els productes resultants no generen PIB, sinó al contrari, més despeses per als pressupostos públics.
I ara ?
El Ministre de Defensa, Pedro Morenés, reclama una aportació extra per al 2013 per al seu departament d’entre 800 i 1000M€, per equilibrar les despeses i fer front a la part del deute que cal abonar en aquest exercici.
Més enllà de la inutilitat operativa de la programació en la compra d’armament (endeutar-se avui per tenir armament demà que ja estarà obsolet...) en la que no vull entrar, cal dir que des dels Governs espanyols s’entossudeixen a seguir una política que, només des del punt de vista econòmic, no és rendible (recordem que Zapatero va ratificar la política de compra d’armament ja en plena crisi econòmica).
Però vist des de Catalunya la situació és entre preocupant i alarmant. Preocupant perquè 30.000M€ de deute només en despesa militar seran molt difícils de pagar i mentre siguem dins de l’Estat és un tema que també ens ateny. I alarmant perquè mentre a Catalunya estem maldant per veure com podem pagar allò que és essencial de l’Estat del Benestar, el Ministerio de Defensa podria tornar a augmentar el seu pressupost un 18% (l’any 2012 ho va fer en un 28%).
Ricard Martínez
Secretari Nacional de Política Territorial d'ERC
Aquest eufemisme de “renovació tecnològica” és l’excusa per poder endeutar-se a futur per a la construcció d’armament i infraestructura militar, ja que les partides d’inversió i endeutament per armament des del capítol de defensa s’havien esgotat, i això ens porta a l’actual situació dels 33.000M€.
Qui són els artífexs ?
És curiós de veure que en matèria d’inversions militars hi ha hagut la mateixa línia argumental des del franquisme.
Alberto Oliart darrer Ministre de defensa de la UCD va nomenar a Eduardo Serra com a subsecretari civil del Ministeri de Defensa.
Narcís Serra, ministre de defensa del PSOE el 1983 també té com a subsecretari a Eduardo Serra, i l’anomena Secretari d’Estat de Defensa.
Posteriorment, Aznar anomena Eduardo Serra Ministre de Defensa, qui té a Pedro Morenés com a Secretari d’Estat de Defensa i a Pedro Argüelles com a director de Gabinet del Ministeri.
Carme Chacón, com a Ministra de Defensa, elabora la Directiva de Defensa Nacional el 2009, amb la que renova la continuïtat dels programes de compra i fabricació d’armament i manté el compromís amb el foment de la investigació i desenvolupament de la indústria militar... “renovació tecnològica”.
Amb el nou govern del PP el 2011, Pedro Morenés és nomenat Ministre de Defensa i Pedro Argüelles Secretari d’Estat de Defensa.
Quin tipus d’armament es compra ?
Els principals capítols de la compra i fabricació d’armament són: Avions de combat EF-200, avions de transport A400M, Tancs Leopard, Helicòpters d’atac NH-90, vehicles blindats Pizarro, submarins classe S-80, míssils (diversos tipus), bucs de guerra i fragates.
Quin impacte té en l’economia ?
Des dels diversos Ministeris de defensa sempre s’han presentat aquestes inversions com a “un sector d’alt valor tecnològic i amb llocs de treball altament qualificats”
Amb unes 850 empreses que donen treball directe a 18.000 persones i indirecte a unes 50.000.
Aquestes xifres poden ser certes, però en realitat ho podrien ser en qualsevol altre sector, ja que són xifres fruit d’un endeutament i no pas d’un moviment econòmic productiu. Amés, un cop feta la inversió, els productes resultants no generen PIB, sinó al contrari, més despeses per als pressupostos públics.
I ara ?
El Ministre de Defensa, Pedro Morenés, reclama una aportació extra per al 2013 per al seu departament d’entre 800 i 1000M€, per equilibrar les despeses i fer front a la part del deute que cal abonar en aquest exercici.
Més enllà de la inutilitat operativa de la programació en la compra d’armament (endeutar-se avui per tenir armament demà que ja estarà obsolet...) en la que no vull entrar, cal dir que des dels Governs espanyols s’entossudeixen a seguir una política que, només des del punt de vista econòmic, no és rendible (recordem que Zapatero va ratificar la política de compra d’armament ja en plena crisi econòmica).
Però vist des de Catalunya la situació és entre preocupant i alarmant. Preocupant perquè 30.000M€ de deute només en despesa militar seran molt difícils de pagar i mentre siguem dins de l’Estat és un tema que també ens ateny. I alarmant perquè mentre a Catalunya estem maldant per veure com podem pagar allò que és essencial de l’Estat del Benestar, el Ministerio de Defensa podria tornar a augmentar el seu pressupost un 18% (l’any 2012 ho va fer en un 28%).
Ricard Martínez
Secretari Nacional de Política Territorial d'ERC