Legislar el bosc amb valentia
Assistim a la jornada de presentació i comunicació de la Fundació Pau Costa, dedicada a l’ecologia del foc i la gestió d’incendis forestals de la que formen part professionals, analistes i estudiosos catalans de l’extinció d’incendis, la gestió forestal i l’ecologia, junt amb membres de diversos països amb la mateixa especialitat. Les conclusions dels diversos ponents especialistes que van passant per l’estrada són definitives.
En primer lloc, constatem l’evolució de les tipologies d’incendi al llarg dels darrers anys i les seves causes. L’abandonament de les feines agrícoles i de l’explotació del bosc han configurat un bosc curull de combustible disponible , de manera que, en condicions extremes de sequera i una meteorologia desfavorable, un incendi pot superar els límits de la capacitat d’extinció del Cos de Bombers.
Un segon element a tenir en compte és la urgència de la gestió del paisatge com element preventiu. La superfície forestal de Catalunya és del 60% del territori. D’aquest percentatge, el 42% és superfície arbrada , i aquest arbrat es manifesta en forma de franges bosc de gran continuïtat. Si hi afegim el factor combustible, la càrrega de foc que es genera en cas d’incendi pot ser devastadora.
Cal , doncs, reduir el combustible, sobretot a l’hivern, crear discontinuïtat i diversificar els aprofitaments del sòl forestal, crear un paisatge nou que redueixi el risc de grans incendis. De res servirà tenir un sistema d’extinció modern i eficaç sense gestió forestal, perquè no es pot apagar tot, sempre i de manera immediata i, tal vegada, no calgui fer-ho si racionalitzem el paisatge . Aquí no es tracta d’estalviar, sinó d’optimitzar l’ús dels recursos que tenim perquè la seva feina sigui més eficaç i eficient i es tracta, sobretot, de dibuixar un paisatge equilibrat i sostenible pel país. És per això que ens fa falta una Llei del Bosc, i és important que siguem capaços de redactar-la amb l’aportació de professionals com els de la Fundació Pau Costa i altres, els agents al territori o els propietaris forestals, però és igualment important que aquesta sigui una Llei valenta, orientada al futur i amb pretensions de canviar les coses i que aquest canvi perduri en el temps. Legislar a cop de desgràcies, com hem fet fins ara, ens pot costar car, qualsevol estiu d’aquests.
Marcel Escudé
President de la sectorial de Seguretat i Protecció Civil
En primer lloc, constatem l’evolució de les tipologies d’incendi al llarg dels darrers anys i les seves causes. L’abandonament de les feines agrícoles i de l’explotació del bosc han configurat un bosc curull de combustible disponible , de manera que, en condicions extremes de sequera i una meteorologia desfavorable, un incendi pot superar els límits de la capacitat d’extinció del Cos de Bombers.
Un segon element a tenir en compte és la urgència de la gestió del paisatge com element preventiu. La superfície forestal de Catalunya és del 60% del territori. D’aquest percentatge, el 42% és superfície arbrada , i aquest arbrat es manifesta en forma de franges bosc de gran continuïtat. Si hi afegim el factor combustible, la càrrega de foc que es genera en cas d’incendi pot ser devastadora.
Cal , doncs, reduir el combustible, sobretot a l’hivern, crear discontinuïtat i diversificar els aprofitaments del sòl forestal, crear un paisatge nou que redueixi el risc de grans incendis. De res servirà tenir un sistema d’extinció modern i eficaç sense gestió forestal, perquè no es pot apagar tot, sempre i de manera immediata i, tal vegada, no calgui fer-ho si racionalitzem el paisatge . Aquí no es tracta d’estalviar, sinó d’optimitzar l’ús dels recursos que tenim perquè la seva feina sigui més eficaç i eficient i es tracta, sobretot, de dibuixar un paisatge equilibrat i sostenible pel país. És per això que ens fa falta una Llei del Bosc, i és important que siguem capaços de redactar-la amb l’aportació de professionals com els de la Fundació Pau Costa i altres, els agents al territori o els propietaris forestals, però és igualment important que aquesta sigui una Llei valenta, orientada al futur i amb pretensions de canviar les coses i que aquest canvi perduri en el temps. Legislar a cop de desgràcies, com hem fet fins ara, ens pot costar car, qualsevol estiu d’aquests.
Marcel Escudé
President de la sectorial de Seguretat i Protecció Civil