La macroplanta i la incineradora dels Clots a Forallac, un despropòsit.
L’anomenada macroplanta i la incineradora dels Clots de Sant Julià, al terme municipal de Forallac (Baix Empordà), és un despropòsit que s’enfronta diametralment als objectius i les normes comunitàries i la legislació vigent a Catalunya que formalment pretén la reducció de residus, el seu tractament al lloc de generació i la minimització del seu impacte.
El projecte va rebre prop d’un miler d’al•legacions quan va estar a exposició pública i la part amagada del projecte (una incineradora de residus industrials i de la recollida selectiva) no ha arribat a l’opinió pública. La pròpia administració de la Generalitat ha confessat la seva existència i el compromís d’exigir uns costosos filtres per fer-la inviable. Però feta la planta, serà factible una trampa d’imposició de l’incineradora dins del plantejament Tot en una, tot a un lloc.
La pròpia ubicació del projecte de la multiplanta de tractament de residus és un sense sentit, doncs són zones boscoses i de conreus que conformen el paisatge i la potencialitat de l’Empordanet. Els moviments ecològics demanen precisament el desmantellament de la petita planta de transferència que recull residus domèstics de procedència de la recollida municipal per reenviar-los a l’abocador de Solius i a partir d’ara a l’abocador de Lloret de Mar. Precisament el director de l’Agència de Residus de Catalunya (ACR) vol destinar 600.000 euros per ampliar les instal•lacions ubicades junt a Els Clots de Sant Julià un bosc singular crescut sobre una pedrera d’on varen sortir part dels materials destinats a la construcció del poblat ibèric d’Ullastret , la ciutat grecoromana d’Empúries i el poble emmurallat de Peratallada, el nucli habitat més proper a Els ramals, on es vol construir la macroplanta.
La macroplanta podria processar 150.000 tones de residus industrials, el que comportaria milers i milers de transports en camions que obligarien a modificar el traçat viari d’accés, en sis plantes, tant de preparació de residus per incinerar (l’eufemisme que fa servir és el de CDR, combustibles Derivats dels Residus), com planta de desballestament de vehicles, d’inertització de residus industrials i fins i tot residus sanitaris d’elevada toxicitat. El solar d’1,6 ha pertany a Servitransfer SL l’empresa promotora del projecte.
No és el primer intent de fer una macroplanta en aquest indret. Fa deu anys es va intentar promoure un parc de tractament de residus industrials, domèstics i municipals. Inexplicablement, com en l’intent anterior, l’alcalde de Forallac (Josep Sala Leal, de CiU) va donar l’aprovació del projecte en maig de 2012 sense cap tipus d’informació prèvia. Quasi sense temps, els veïns i SOS Empordanet varen poder preparar unes al•legacions el novembre del 2012. Les al•legacions constitueixen l’esperança no tan sols de que el projecte no obtingui els permisos d’urbanisme de Girona sinó que permeti traslladar l’actual planta a un polígon industrial de millor accés i menys riscos de degradació d’un indret que podria formar part d’un futur parc arqueològic d’Ullastret, l’entorn i els recorreguts per camins iberoromans.
En tot cas, la primera manifestació de Catalunya de l’any 2013 en defensa de la terra es va celebrar davant les portes de l’ajuntament de Forallac, el diumenge 13 de gener. Dilluns 14 l’alcalde va reconèixer que darrera la macroplanta hi havia una incineradora. Arran d’això, SOS empordanet, una nova associació de veïns i les Amigues i amics dels Clots i l’Associació de Naturalistes de Girona, entre d’altres, han fet possible una nova manifestació, el 10 de març i la realització d’un informe on s’expliquen les implicacions.
Aquest projecte es va fer quan s’esperava que CiU obtindria majoria absoluta i amb la intenció de canviar la política de residus de la Generalitat en direcció contrària de com hauria d’anar. Altrament, en període de crisis no està clara la viabilitat econòmica de la macroplanta i la incineradora i el seu encaix en el procés de redacció dels objectius de la política de residus. És a dir, si s’aposta per l’estalvi i la reducció de la generació de residus en la direcció de l’Estratègia Catalana de Residus Zero o cap una solució finalista d’incinerar i desactivar el reciclatge de residus.
Jordi Bigues
El projecte va rebre prop d’un miler d’al•legacions quan va estar a exposició pública i la part amagada del projecte (una incineradora de residus industrials i de la recollida selectiva) no ha arribat a l’opinió pública. La pròpia administració de la Generalitat ha confessat la seva existència i el compromís d’exigir uns costosos filtres per fer-la inviable. Però feta la planta, serà factible una trampa d’imposició de l’incineradora dins del plantejament Tot en una, tot a un lloc.
La pròpia ubicació del projecte de la multiplanta de tractament de residus és un sense sentit, doncs són zones boscoses i de conreus que conformen el paisatge i la potencialitat de l’Empordanet. Els moviments ecològics demanen precisament el desmantellament de la petita planta de transferència que recull residus domèstics de procedència de la recollida municipal per reenviar-los a l’abocador de Solius i a partir d’ara a l’abocador de Lloret de Mar. Precisament el director de l’Agència de Residus de Catalunya (ACR) vol destinar 600.000 euros per ampliar les instal•lacions ubicades junt a Els Clots de Sant Julià un bosc singular crescut sobre una pedrera d’on varen sortir part dels materials destinats a la construcció del poblat ibèric d’Ullastret , la ciutat grecoromana d’Empúries i el poble emmurallat de Peratallada, el nucli habitat més proper a Els ramals, on es vol construir la macroplanta.
La macroplanta podria processar 150.000 tones de residus industrials, el que comportaria milers i milers de transports en camions que obligarien a modificar el traçat viari d’accés, en sis plantes, tant de preparació de residus per incinerar (l’eufemisme que fa servir és el de CDR, combustibles Derivats dels Residus), com planta de desballestament de vehicles, d’inertització de residus industrials i fins i tot residus sanitaris d’elevada toxicitat. El solar d’1,6 ha pertany a Servitransfer SL l’empresa promotora del projecte.
No és el primer intent de fer una macroplanta en aquest indret. Fa deu anys es va intentar promoure un parc de tractament de residus industrials, domèstics i municipals. Inexplicablement, com en l’intent anterior, l’alcalde de Forallac (Josep Sala Leal, de CiU) va donar l’aprovació del projecte en maig de 2012 sense cap tipus d’informació prèvia. Quasi sense temps, els veïns i SOS Empordanet varen poder preparar unes al•legacions el novembre del 2012. Les al•legacions constitueixen l’esperança no tan sols de que el projecte no obtingui els permisos d’urbanisme de Girona sinó que permeti traslladar l’actual planta a un polígon industrial de millor accés i menys riscos de degradació d’un indret que podria formar part d’un futur parc arqueològic d’Ullastret, l’entorn i els recorreguts per camins iberoromans.
En tot cas, la primera manifestació de Catalunya de l’any 2013 en defensa de la terra es va celebrar davant les portes de l’ajuntament de Forallac, el diumenge 13 de gener. Dilluns 14 l’alcalde va reconèixer que darrera la macroplanta hi havia una incineradora. Arran d’això, SOS empordanet, una nova associació de veïns i les Amigues i amics dels Clots i l’Associació de Naturalistes de Girona, entre d’altres, han fet possible una nova manifestació, el 10 de març i la realització d’un informe on s’expliquen les implicacions.
Aquest projecte es va fer quan s’esperava que CiU obtindria majoria absoluta i amb la intenció de canviar la política de residus de la Generalitat en direcció contrària de com hauria d’anar. Altrament, en període de crisis no està clara la viabilitat econòmica de la macroplanta i la incineradora i el seu encaix en el procés de redacció dels objectius de la política de residus. És a dir, si s’aposta per l’estalvi i la reducció de la generació de residus en la direcció de l’Estratègia Catalana de Residus Zero o cap una solució finalista d’incinerar i desactivar el reciclatge de residus.
Jordi Bigues