En el mon policial català, els professionals hem arribat a la conclusió que les coses, definitivament, no avancen. S’estén la sensació que la creació efectiva de la Policia de Catalunya com a cos unificat torna a estar empantanada. No es tracta de començar a parlar -altre cop!!- del model policial que convé a Catalunya; no es tracta d’entrar de nou en la discussió bizantina de què és el que ens convé quan tots tenim clar que les bases del nostre sistema de seguretat pública, establertes a la vigent Llei del Sistema de Seguretat Pública de Catalunya promulgada el 2003, són les correctes.

El fet em sembla especialmente greu quan els partits sobiranistes conceptuen la Policia de Catalunya com a Estructura d’Estat… i hi ha tanta feina a fer que fa mal veure com s’ha tornat a aturar aquesta questió. Que la fusió entre els cossos de Policia local i el Cos de Mossos d’Esquadra presentarà problemes? No ho dubteu que sí. Que tindrem entrebancs de caire econòmic, problemes per xocs entre polítics dels diversos àmbits afectats, xoc d’interessos corporatius? Sembla evident. Pero mai no podrem construir si, com a mínim, els nostres dirigents no s’ho proposen abans… penso que aquest propòsit encara està pendent de fer-se.

Com espectador del procés, no acabo d’estar convençut de que realment ningú estigui per la feina. Solament s’ha donat alguna passa en la unificació de sistemes d’informació i de bases de dades, pero el recel entre cossos es percep per tot arreu. Una confluència només de mitjans, potser de sistemes de comunicació, una “fusió en fred” no em convenç gens. Aquesta via no prepararà la Policia de Catalunya per al futur. Per a un futur que podria exigir als professionals de la seguretat un esforç sobrehumà si, en algun moment, de manera ràpida i per una ganyota inesperada del fatum, el dia D arribés sense avisar.


Ricard Ruiz
Vicpresident de la comissió sectorial de Seguretat i Protecció Civil