Política Territorial

Una llista de prioritats en política territorial

Donant per defensada per ERC la dació de l’habitatge en pagament dels deutes garantits amb hipoteca, tant en relació a la ILP, com pel que fa a la Resolució del Parlament 722/IX de 18 de juliol 2012 i Proposició de Llei defensa hipotecats, i a falta d’espai per defensar una relació de prioritats inversores en infraestructures, la llista proposada pels acords de governabilitat es vigent:

1.- S’ha de desencallar la revisió del Pacte Nacional pel Dret a l’Habitatge i el proper Pla Català, prioritzant els ajuts al pagament del lloguer i quotes hipotecàries a les persones en risc de perdre l’habitatge i la recerca d’alternatives d’habitatge per a persones especialment vulnerables com fa l’Ajuntament de Barcelona.

2.- La Llei Omnibus 3/2012 s’ha de modificar entre d’altres coses per tornar a blindar la protecció jurídica de l’habitatge protegit sobre sòls de reserva evitant la seva desclassificació vinculant-los a la qualificació urbanística com es fa amb les zones verdes i equipaments.

3.- El Pla Territorial Sectorial d’Habitatge s’hauria d’aprovar aquesta legislatura.

4.- Com va indicar el Síndic de Greuges en l’ actuació 07426/2012 la participació de la Generalitat en el SAREB gestionant part dels actius es una oportunitat històrica de reforçar un parc d’habitatge protegit. No ha anat per aqui la voluntat política pepera, però cal no abandonar la reivindicació.

5.- Es acceptat que el Decret de les Inspeccions Tècniques d’Habitatge no està funcionant com a mesura de foment de la rehabilitació i per tant de dinamització econòmica.

6.- Els canvis en els criteris per establir els preus dels peatges són inajornables. Tant pel que fa a l’ Eurovinyeta, com a les concessions existents.

7.- El mateix es pot dir en relació a l’eficiència en els criteris tarifaris del transport públic, generadors de greuges fora de la 1ª corona. Desplaçament per Km no per corones.

8. La revisió del Pla Territorial General de Catalunya , ha d’incorporar la protecció dels mosaics forestals i parcs agraris es quelcom no resolt, com tampoc ho són l’establiment de directrius de repartiment dels beneficis i càrregues de l’activitat econòmica (polígons industrial).

9.- Ens cal una Llei d’ordenació del litoral català davant els atacs competencials de l’Estat.

N’ hi ha d’altres llistes que podríem començar amb la gestió de les principals infraestructures de l’Estat, el cabal de l’Ebre....etc

Francesc Sutrias