El joc de l'Eurovinyeta
La possible implantació a l'Estat Espanyol de l'Eurovinyeta ja va camí de convertir-se en un altre front contra el sentit comú, tant típic i tòpic en el camp de les infraestructures que depenen de l'Estat.
L'Eurovinyeta és un model de pagament per als camions pesants de més de 3’5 tones. Aquest model de pagament es fa mitjançant tecnologia de localització i detecció de pas dels portadors de la vinyeta i es paga segons la distància recorreguda, el temps d'ús, el tipus de vehicle i la classe d'emissions contaminants. Així com els costos derivats per la contaminació atmosfèrica o acústica dels vehicles. L'Eurovinyeta és una directiva de la Unió Europea que, si bé no obliga els estats a aplicar-la, si que recomana la seva aplicació el 2013, en tot cas obliga a que les disposicions legals estiguin aprovades l'octubre del 2013 (pel que fa a l'estat Espanyol tan és, ja que fa el mateix cas de les directives que són obligatòries com de les que no ho són).
Els diners obtinguts per l'Eurovinyeta són finalistes, és a dir s'han de reinvertir en infraestructures del transport, en les millores d'aquest i en la pal.liació dels impactes ambientals.
El govern espanyol està preparant les modificacions legislatives obligatòries, anant més enllà del que la pròpia Comissió Europea demana, incorporant la possibilitat que les operadores puguin multar els usuaris que no paguin els actuals peatges.
D'altra banda, des del mateix govern s'afirma contínuament que no pensen aplicar l'Eurovinyeta a l'Estat, amb l'argument que el transport de mercaderies intern es veuria perjudicat.
És difícil saber, ara per ara, si es tracta de l'enèsim incompliment d'una promesa electoral feta (és a dir, si que implantaran l'Eurovinyeta encara que diguin que no), o d'anar a la contra de les polítiques adoptades per la UE (cap novetat, el corredor ferroviari central com a exemple).
Es fa difícil entendre que l'estat vulgui renunciar als ingressos derivats de l'aplicació de l'Eurovinyeta, uns 3000M€ anuals al conjunt de l'estat. Com tampoc s'entén que el govern accepti que els camions provinents de Portugal i, d'aquí poc, de França no paguin a les vies d'alta capacitat de l'estat i, en canvi, els camions procedents de l'estat si que paguin a França o Portugal.
Ja sabem que les decisions racionals no són el punt fort dels governs espanyols, però: la crisi econòmica, la fallida de determinades autopistes, la necessitat de mantenir les inversions en infraestructures (sobretot en les transeuropees), l'obligatorietat d'adoptar mesures contra la contaminació de l'aire i el canvi climàtic, la competitivitat i el fet que sigui una Directiva europea, tot plegat són motius suficients per aplicar l'Eurovinyeta sense pensar-s'ho dues vegades.
En tot cas, a Catalunya gairebé tots els sectors són favorables a la seva implantació. Incloses les concessionàries d’autopistes, el RACC, els col.legis professionals i els promotors del transport públic, mentre que les associacions de transportistes estan dividides.
Ricard Martínez
L'Eurovinyeta és un model de pagament per als camions pesants de més de 3’5 tones. Aquest model de pagament es fa mitjançant tecnologia de localització i detecció de pas dels portadors de la vinyeta i es paga segons la distància recorreguda, el temps d'ús, el tipus de vehicle i la classe d'emissions contaminants. Així com els costos derivats per la contaminació atmosfèrica o acústica dels vehicles. L'Eurovinyeta és una directiva de la Unió Europea que, si bé no obliga els estats a aplicar-la, si que recomana la seva aplicació el 2013, en tot cas obliga a que les disposicions legals estiguin aprovades l'octubre del 2013 (pel que fa a l'estat Espanyol tan és, ja que fa el mateix cas de les directives que són obligatòries com de les que no ho són).
Els diners obtinguts per l'Eurovinyeta són finalistes, és a dir s'han de reinvertir en infraestructures del transport, en les millores d'aquest i en la pal.liació dels impactes ambientals.
El govern espanyol està preparant les modificacions legislatives obligatòries, anant més enllà del que la pròpia Comissió Europea demana, incorporant la possibilitat que les operadores puguin multar els usuaris que no paguin els actuals peatges.
D'altra banda, des del mateix govern s'afirma contínuament que no pensen aplicar l'Eurovinyeta a l'Estat, amb l'argument que el transport de mercaderies intern es veuria perjudicat.
És difícil saber, ara per ara, si es tracta de l'enèsim incompliment d'una promesa electoral feta (és a dir, si que implantaran l'Eurovinyeta encara que diguin que no), o d'anar a la contra de les polítiques adoptades per la UE (cap novetat, el corredor ferroviari central com a exemple).
Es fa difícil entendre que l'estat vulgui renunciar als ingressos derivats de l'aplicació de l'Eurovinyeta, uns 3000M€ anuals al conjunt de l'estat. Com tampoc s'entén que el govern accepti que els camions provinents de Portugal i, d'aquí poc, de França no paguin a les vies d'alta capacitat de l'estat i, en canvi, els camions procedents de l'estat si que paguin a França o Portugal.
Ja sabem que les decisions racionals no són el punt fort dels governs espanyols, però: la crisi econòmica, la fallida de determinades autopistes, la necessitat de mantenir les inversions en infraestructures (sobretot en les transeuropees), l'obligatorietat d'adoptar mesures contra la contaminació de l'aire i el canvi climàtic, la competitivitat i el fet que sigui una Directiva europea, tot plegat són motius suficients per aplicar l'Eurovinyeta sense pensar-s'ho dues vegades.
En tot cas, a Catalunya gairebé tots els sectors són favorables a la seva implantació. Incloses les concessionàries d’autopistes, el RACC, els col.legis professionals i els promotors del transport públic, mentre que les associacions de transportistes estan dividides.
Ricard Martínez