Tot apunta que la propera gran crisi global serà l’energètica. I aquí no ens hi juguem només la hipoteca de cadascú, sinó el model de societat que volem ser de cara al futur. Catalunya, i en menor mesura, Europa, basen el seu creixement econòmic en un consum energètic cada any major i en la dependència envers el petroli o el gas, recursos cada vegada més escassos i, per tant, més cars (i alhora impactants sobre el medi). Malgrat conèixer aquesta limitació, les previsions no indiquen cap tendència a la reducció en el seu consum, sinó ben al contrari. L’any 2030 el consum energètic mundial haurà augmentat un 50% respecte l’actual, i perpetuarà la desigualtat entre països, ja existent avui en dia: mentre el 12,7% de la població consumeix el 50% de l’energia, hi ha 1.600 milions de persones a tot el món sense accés a l’electricitat.

Només cal observar el preu de la benzina per veure que el preu dels derivats del petroli ha iniciat una cursa imparable en ascens. Per tant, l’escenari energètic que tenim per endavant és el repte civilitzatori més important davant del qual s’ha enfrontat la societat industrial, i cal preparar-se per encarar-lo de la manera més còmoda possible.

Les opinions més optimistes defensen que abans que arribi la crisi energètica ja disposarem d’alternatives viables, com la fusió nuclear, malgrat que fa 50 anys que s’anuncia que en 50 anys estarà a punt. Tot és qüestió de temps. Mentrestant, Catalunya ha d’encarar la previsible crisi energètica reduint-ne gradualment el consum i la dependència de recursos que formen part, cada cop més, d’un model de desenvolupament del passat. Els països més moderns i capdavanters seran els que, en el terreny energètic, trobin alternatives al seu desenvolupament basades en les energies alternatives i els consums moderats.

Jordi Oliver
Doctor en Ciències Ambientals
Secretari de la Sectorial de Medi Ambient i Energia d'ERC