Canvis en els models de gestió dels sectors estratègics
Aquestes setmanes i mesos assistim a un conjunt de canvis estructurals que afecten als models de desenvolupament i gestió de sectors estratègics i d’infraestructures: la nova llei ferroviària, disfressada sota el “Real Decreto Ley por el que se adoptan medidas en matèria de infraestructuras y servícios ferroviarios”; els canvis anunciats en el sector energètic, sobretot en l’elèctric, amb una redefinició del sistema tarifari; els nous anuncis de privatització de la gestió dels aeroports; o les propostes de cabal al riu Ebre a partir del Pla de Conca, que curiosament és l’únic Pla de Conca que el Govern Espanyol vol presentar de les 23 Conques hidrogràfiques que té.
En algun cas, des de Catalunya aquests canvis en el model són vistos com noves oportunitats de millorar l’actual situació, ni que sigui a base de donar poder de decisió al sector privat, ja que seria difícil superar l’actual situació d’incompetència i discriminació exercida pels governs espanyols de torn. Però hem de tenir clar que els canvis no només són propiciats per la necessitat econòmica, també hi ha un factor ideològic que pot fer decantar la balança cap a models gens favorables a la modernitat, la sostenibilitat i la transparència, com a exemple tenim les propostes de modificació del sector elèctric que van en la línia contrària de la promoció de les energies renovables.
I també hem de ser conscients que el govern espanyol, sigui del color que sigui, intentarà que els catalans tinguem la mínima capacitat de decisió estratègica possible, només cal veure la darrera votació al Congreso favorable al Corredor Central ferroviari, amb els vots del PP i del PSOE (PSC Inclòs). En aquest sentit cap novetat, però a ningú se li escapa que en el procés d’estira i arronsa cap a la independència, tenir el control o no sobre determinades infraestructures pot ajudar o no en la direcció d’assolir la màxima quota de poder.
Les majories parlamentàries són les que són, però sempre hi ha una oportunitat de fer canviar una coma, que esdevingui cabdal en el decurs de la història.
Ricard Martinez
Secretari Nacional de Política Territorial
En algun cas, des de Catalunya aquests canvis en el model són vistos com noves oportunitats de millorar l’actual situació, ni que sigui a base de donar poder de decisió al sector privat, ja que seria difícil superar l’actual situació d’incompetència i discriminació exercida pels governs espanyols de torn. Però hem de tenir clar que els canvis no només són propiciats per la necessitat econòmica, també hi ha un factor ideològic que pot fer decantar la balança cap a models gens favorables a la modernitat, la sostenibilitat i la transparència, com a exemple tenim les propostes de modificació del sector elèctric que van en la línia contrària de la promoció de les energies renovables.
I també hem de ser conscients que el govern espanyol, sigui del color que sigui, intentarà que els catalans tinguem la mínima capacitat de decisió estratègica possible, només cal veure la darrera votació al Congreso favorable al Corredor Central ferroviari, amb els vots del PP i del PSOE (PSC Inclòs). En aquest sentit cap novetat, però a ningú se li escapa que en el procés d’estira i arronsa cap a la independència, tenir el control o no sobre determinades infraestructures pot ajudar o no en la direcció d’assolir la màxima quota de poder.
Les majories parlamentàries són les que són, però sempre hi ha una oportunitat de fer canviar una coma, que esdevingui cabdal en el decurs de la història.
Ricard Martinez
Secretari Nacional de Política Territorial