Des de que s’ha declarat la crisi sanitària al nostre país pel Covid19, els servidors públics no hem deixat de prestar serveis, ja sigui en els àmbits establerts com a serveis essencials, els quals requereixen de presència física, com d’aquells serveis què, no essent essencials, són també necessaris -i, en molts casos, imprescindibles- per tal de poder continuar amb l’activitat diària què, des de l’Administració Pública i el seu sector públic, s’ha de dur a terme en cadascun dels municipis -ja siguin grans, mitjans o petits- arreu de Catalunya.

Cada nit, a les 8 del vespre, es fa un homenatge amb aplaudiments des del confinament individual, a alguns d’aquests servidors què estan prestant els seus serveis de forma directa, de manera excepcional i generosa, amb gran risc per a les seves vides i la de les seves famílies.

Però m’agradaria parlar, també, d’aquells servidors públics què, en la zona de màquines, estem treballant de manera incansable i contínua, per poder fer possible què aquests serveis essencials es puguin prestar i per a què l’activitat econòmica pugui recuperar-se ràpidament quan aquesta emergència sanitària s’acabi.

Fa tres dies, un empresari tèxtil del País Valencià, va proposar un debat a les xarxes sobre el repartiment dels sacrificis en el sentit de si seria apropiada una reducció temporal dels salaris dels treballadors públics (excepte sanitaris i seguretat) i destinar aquests recursos a la crisi sanitària i al col·lapse econòmic, per tal de no enfonsar l’economia privada, garantia del sector públic.

Aquesta notícia no té en compte els esforços i les hores què, des de casa, amb bones condicions de teletreball en el millor dels casos, o amb sistemes menys afortunats i rudimentaris en d’altres, utilitzant la gran majoria de vegades les nostres eines particulars i adaptant-les com a punts de treball, i amb moltes i moltes ganes de tirar endavant la nostra feina, estem dia rere dia, de dilluns a diumenge i gairebé sense horaris, intentant donar sortida per a que l’economia privada, quan tot això acabi, no es vegi gaire afectada per la suspensió de l’activitat econòmica conseqüència de la crisi sanitària.

Hi ha servidors públics que duen a terme serveis essencials per gestionar la crisi sanitària, laboral i empresarial provocada pel covid19 i d'altres que duen a terme serveis "no essencials" per garantir que, en aquests temps de coronavirus, aquelles persones precaritzades o amb risc d'exclusió social no ho pateixen més que de costum.

Pilar Gibert

Vocal de contractació, recursos humans i transparència

aapp@esquerra.cat