Política Territorial, Medi Ambient i Energia

Emergència climàtica i grans infraestructures metropolitanes

Ricard Martínez
Ricard Martínez

És necessària la implementació de mesures per fer front al canvi climàtic, per a la mitigació dels efectes d’aquest o per reduir la contaminació a l’Àrea Metropolitana. Més enllà de definicions més o menys grandiloqüents com ara “l'emergència climàtica”, el que cal és concretar mesures a curt termini i estratègies a mig i llarg termini.

Trànsit

D’entre les mesures a curt termini hi ha la restricció de circulació de vehicles a motor (amb diverses modalitats i abast territorial). La reconversió dels actuals peatges de les vies d’alta capacitat (autopistes), un cop esgotades les concessions en peatges Metropolitans de congestió, és una mesura que està a la taula de debat de com es fa la transició dels actuals peatges cap a la implementació de la vinyeta.

En aquest àmbit hi ha altres camps a explorar, ja sigui des de l’AMB o des de l’Ajuntament de Barcelona. Establir un termini per a que els vehicles de repartiment de paqueteria siguin elèctrics, que els VTC i taxis que operen a l’AMB hagin de ser elèctrics, aparcaments de motos elèctriques gratuïts al carrer restricció d’accés de motos amb motor de combustió a centres històrics. Tot són propostes que poden ser polèmiques difícils d’implementar per les reticències de la ciutadania o dels sectors afectats.

Port

Barcelona està connectada amb més de 400 ports d’arreu del món. Aquest tràfic representa 116 línies, servides per 184 operadors, que hi fan escala regularment. Aquesta activitat està centrada en el transport de mercaderies de persones i es distribueix en diversos molls especialitzats: Energia (Gas i Derivats del petroli ), Contenidors, Productes frescos i peribles, Granels sòlids ( ciment, gra, melassa, potassa i fava de soja), Automòbils, Creuers que representen el 12% del total.

Des del punt de vista de la gestió de la ciutat, provablement no és sostenible el creixement dels molls per a creues, la capacitat contenidora i d’absorció de la ciutat a l’àrea propera al Port és limitada i actualment ja està estressada en diversos àmbits: ocupació de l’espai públic, densitat de vianants, comerços especialitzats i poc diversificats, problemes de petita delinqüència, encariment dels habitatges.

D’altra banda el port de Barcelona ha de garantir la reducció d’emissions dels vaixells amarrats i implementar el Pla de Sostenibilitat Sectorial aprovat, el qual preveu l’electrificació dels vaixells amarrats, l’accés dels vaixells amb motors de gas natural, etc.

Aeroport

Tenir un aeroport competitiu modern i adhoc amb una àrea econòmica com la Regió Metropolitana de Barcelona ha estat un objectiu del conjunt d’institucions i societat civil, sovint en contra de les accions de l’estat i d’AENA.

El no creixement o decreixement, com plantegen algunes organitzacions, de l’activitat aeroportuària no és un tema d’abast local o regional. Cal un sistema global Europeu de mobilitat que no es quedi en les intencions i directives o suposades prioritats d’inversió i que imposi als estats la connectivitat alternativa a l’avió entre les grans urbs europees.

Com a exemple: l’obertura de la línia de TGV Barcelona-Lió-París ha provocat la retirada del servei dels trens Talgo a Zurich, Torino i Milà, el resultat és que ara no tenim una connexió directa en tren amb aquestes ciutats quan amb el servei anterior s’hi podia anar en 8-10h segons el trajecte. Dins de l’Estat sembla que la política serà la mateixa i està prevista la retirada de servei del tren hotel Barcelona-La Corunya.

L’augment de passatgers de l’Aeroport de Barcelona es deu en bona part a l’oferta de companyies de baix cost que monopolitzen la T2 i que ja tenen una presència important ala T1.

L’augment de companyies i l’augment de la freqüència dels vols no s’ha traduït en una millora de l’oferta en connectivitat internacional i intercontinental. Aquest fenomen no passa només a l’Aeroport de Barcelona, altres aeroports del món estan en el mateix dilema: Madrid, Londres, Munich i fins i tot Nova York. Però a diferència d’aquests altres hubs el creixement físic de l’Aeroport de Barcelona és limitat.

La política a seguir per donar cabuda a una demanda creixent de passatgers i càrrega ha d’abordar el paper de les companyies Low Cost, dissenyar una gestió comuna del sistema aeroportuari català amb els aeroports de Reus i Girona com a protagonistes, a més a més del Prat. I ha de redimensionar la capacitat d’atenció als viatgers amb millores a Barcelona, però també a Reus i Girona.

Polítiques reals a mig i llarg termini

Si el que realment preocupa és l’Emergència Climàtica, segur que es trobarà la necessitat d’establir un marc de cooperació entre les administracions i promoure el diàleg amb la societat civil i el sector privat, per tal de resoldre actuacions pendents, desbloquejar inversions i implementar mesures. Per exemple el banc Europeu d’Inversions té concedits 750M€ per a la finalització de la L9 que no es poden formalitzar per manca de pressupostos aprovats.

En la mateixa línia, l’estat de l’Estació de Sants, a punt del col.lapse o l’abandonament del projecte d’estació de la Sagrera són exemples de com podem millorar la mobilitat a la ciutat provocant un canvi modal important, sense deixar de banda la necessària i urgent intervenció al sistema de Rodalies, peça clau per a qualsevol política de mobilitat i anti-contaminació seriosa.

Entre la propaganda i el victimisme

L’alcaldessa de Barcelona desaprofita una ocasió per avançar en polítiques mediambientals, les quals requereixen de la complicitat i acció de totes les administracions, així com de la comprensió de la ciutadania.

Amb uns socis de govern a Barcelona i l’AMB (PSC) que no tenen la voluntat política d’implementar polítiques reals i efectives contra el canvi climàtic i la contaminació.

L’Alcaldessa de Barcelona esmenta tres temes en els quals no té competències: peatges de congestió (només aplicables amb una visió global de la mobilitat comandada per la Generalitat), Port (On la Generalitat té la presidència però no la majoria al Consell d’administració) i l’aeroport (de competència plenament estatal). En canvi no planteja mesures que estan a l’abast de la normativa municipal de Barcelona.

Així doncs l’alcaldessa de Barcelona llença idees que no deixen de ser propaganda (ella no pot executar) i s’excusarà amb que els altres no ho fan (victimisme).

 

Ricard Martínez

Secretari Nacional de Política Territorial

Esquerra Republicana

politicaterritorial@esquerra.cat