Com dèiem a La_triple_prevencio_ambiental, hem de conservar les coses, perquè si usem menys i millor, consumim menys; i si consumim menys, fabriquem menys i millor; i si fabriquem menys i millor, transportem menys, aboquem menys, emetem menys... i sobretot ens en desprenem menys, de les coses, i tanquem el cercle virtuós.

No obstant resulta molt més còmode desprendre’s de les coses i així no cal pensar. Els contribuents paguem la taxa i massa sovint ens estalviem la selecció. Algunes empreses cobren per fer aquesta tasca que hauríem de fer nosaltres. Una part de la selecció se’n va a les cimenteres en forma de Combustible Derivat de Residu (CDR). Una altra part emplena els abocadors o alimenta les incineradores que contaminen l’aire que respirem. L’administració recapta els cànons per a poder balafiar diners a mans plenes i així no cal que li requereixi al productor del producte que seleccioni més i millor, i encara menys que produeixi un producte durable, reparable, reutilitzable i retornable. I ja hem tancat el cercle viciós de la política ambiental dels darrers anys.

La clau del Residu Zero és arraconar el model de producció en cadena (o taylorisme) i anar instaurant un nou model productiu que preservi la qualitat del producte: que duri, que es pugui reparar (regenerar o restaurar) i que se’n puguin reutilitzar el “tot” i els elements que el componen. Aquesta és l’estratègia: canviar el model productiu.

No serveix de res permetre que els empresaris paguin per a què tercers facin la seva feina i gestionin el producte que ja no serveix (sistemes de gestió). A més, fomenta un sistema inflacionista de gestió de residus i un moviment sovint caòtic entre gestors, amb la consegüent petjada de carboni, la contaminació ambiental i el consum d’energia inherent. Una de les tàctiques imprescindibles és doncs el retorn del producte al seu fabricant. L’economia circular només l’assoliran els sistemes de retorn perquè garanteixen els sistemes amb bucles tancats i eviten anar movent frenèticament allò que en diuen interessadament residus. La clau de l’economia circular eficient rau en obtenir molts cercles petits, en lloc d’un cercle massa gran.

Quan no es pugui reparar ni reutilitzar, l’empresari s’haurà de fer càrrec del producte i preveure la seva remanufactura, la reutilització dels elements i l’eventual retorn als proveïdors, o bé, a l’últim extrem, la valorització dels materials, i si pot ser, en origen.

Allò que cal imperiosament és responsabilitzar l’empresari de la gestió del producte al llarg del seu cicle de vida. El mitjà és la Responsabilitat Ampliada del Productor (RAP) i l’objectiu final, un producte reparable, reutilitzable i retornable (3R).

La reutilització, la reparació, la remanufactura i la valorització dels materials són l’essència de l’economia circular i crearan necessàriament activitat econòmica i llocs de treball qualificats en l’àmbit de la reparació i la preparació per a la reutilització dels productes.

Continuarà.

Neus Sendra i Jordi Bou

Comissió sectorial de Medi Ambient i Energia

Esquerra Republicana