Medi Ambient i Energia

El TC anul.la bona part de la llei del canvi climàtic

Ricard Martínez
Ricard Martínez

El Parlament de Catalunya va aprovar l’estiu del 2017 la llei 16/2017 de canvi climàtic amb 122 vots a favor (JxSí, Cs, PSC, CSQP, CUP i no adscrit) i 11 abstencions (PPC).

La Llei passava a ser una de les més avançades d’Europa i tenia com a base les directives europees. Els objectius i finalitats bàsiques eren:

  • Reduir les emissions de gasos d'efecte hivernacle (GEH)

  • La coordinació de totes les administracions públiques catalanes. I el foment de la participació de la ciutadania, dels agents socials i dels agents econòmics en la lluita contra el canvi climàtic.

  • Esdevenir un país capdavanter en la investigació i aplicació de noves tecnologies que contribueixin a la mitigació, i també a reduir la dependència energètica de Catalunya de recursos energètics externs.

  • Aconseguir el 40% menys d'emissions el 2030

  • Assolir l'objectiu de reducció de les emissions de GEH del 40% per al 2030, del 65% per al 2040 i del 100% per al 2050.

  • Establir un sistema d'avaluació de la petjada de carboni de determinats productes.

  • Creació d’un fons de caràcter públic, el Fons Climàtic, que ha de ser un instrument per a l'execució de polítiques i accions de mitigació i d'adaptació.

  • Introdueix la fiscalitat ambiental o ecològica.

  • Un impost sobre les emissions de diòxid de carboni dels vehicles de tracció mecànica i un impost sobre les activitats econòmiques potencialment més contaminants.

  • La llei de canvi climàtic inclou la garantia d'accés als recursos bàsics d'energia i aigua.

  • També planifica el tancament de les nuclears i prohibeix la fracturació hidràulica (fracking).

El govern espanyol va impugnar diversos articles i incisos de la llei. Els articles 2.2.e), 4.e), 5, 6, 7, 8, 11, 16.3, 19, 21.4, 24.3, 24.4, 39.3, 40 a 50, 51, 52; les disposicions addicionals primera, segona, tercera i setena; la disposició transitòria tercera i les disposicions finals cinquena i sisena. I el conjunt de la Llei va ser suspesa cautelarment.

Amb el nou govern de l’estat, el PSOE es va comprometre el novembre del 2018 retirar el recurs d’inconstitucionalitat, cosa que no va fer.

Ara la sentència del Tribunal Constitucional declara que la Generalitat no té potestat per a establir objectius vinculants de reducció d’emissions de gasos amb efecte hivernacle ni en la transició energètica cap a les renovables. El Constitucional ha anul·lat els topalls perquè les emissions a Catalunya es redueixin un 40% el 2030, el 65% el 2024 i el 100% el 2050, topalls que queden fixats a l’Acord de París i amb l’estratègia europea., tot i aixó el TC diu que qui té la potestat per fer-ho és el govern de l’estat.

La sentència tampoc permet que la Generalitat pugui disposar dels ingressos procedents de la participació del sistema de comerç de drets d’emissió de gasos d’efecte hivernacle de la Unió Europea, que actualment gestiona l’Estat.

El TC també ha anul·lat la prohibició del fracking, i tampoc deixa establir un pla de tancament de les centrals nuclears a Catalunya per al 2027.

La sentència també limita la capacitat de la Generalitat d’elaborar els anomenats pressuposts de carboni, com a mecanisme de planificació i de seguiment perquè es puguin integrar els objectius de reducció d’emissions en les polítiques sectorials.

El TC no permet que la Generalitat fixi la quantitat total d’emissions permeses a Catalunya ni quina part correspon a les indústries sotmeses al sistema de comerç de drets d’emissió.

Anul·la la possibilitat de declarar la Mediterrània zona lliure de prospeccions i activitats d’extracció i explotació d’hidrocarburs, i impedeix que el govern faci un pla d’electrificació progressiva dels principals ports per a facilitar la connexió dels vaixells amarrats a la xarxa elèctrica local.

No permet regular que els vehicles nous no siguin de combustió interna fòssil a partir del 2030 i perquè el sector de l’automoció passi d’un model exclusiu de cavalls fiscals a un d’emissions contaminants.

Elimina l’obligatorietat perquè el transport rodat i els ports de mercaderies i esportius redueixin en un 50% la dependència dels combustibles fòssils, especialment dels derivats del petroli.

Dels punts que han passat el filtre del TC i que estaven impugnats pel PP en destaquem l’impost sobre les emissions dels vehicles i el fons climàtic, nodrit amb els ingressos de l’impost esmentat i els altres prevists a la llei que encara no s’han desenvolupat.

 

Ricard Martínez

Secretari Nacional de Política Territorial

Esquerra Republicana

politicaterritorial@esquerra.cat