En l’anterior legislatura van avançar els treballs de l’Avantprojecte de la Llei de Contractes de Serveis d’Atenció a les Persones per poder desenvolupar la directiva 2014/24/UE de la Unió Europea. En aquell període encara no s’havia aprovat a l’Estat la Ley de Contratos del Sector Público, però a Catalunya la imposició de l’article 155 de la Constitució Espanyola va tancar la XI legislatura i el 9 de novembre del 2017 es publicava al BOE la Ley 9/2017, de 8 de noviembre, de Contratos del Sector Público.

En l’actual legislatura XII al Parlament de Catalunya s’han continuat els treballs i en el Ple del 7 i 8 de novembre del 2018 es va dur a terme el Debat a la Totalitat sobre el Projecte de llei de contractes de serveis a les persones, que no va rebre cap esmena a la totalitat per part de cap grup parlamentari.

Ara estem en ple desenvolupament de la Ponència de la llei que via compareixences s’ha obert a la participació de totes les veus que poguessin tenir una mínima afectació per la Llei. Una vegada fetes les compareixences, és el moment de la Ponència on es debaten les esmenes presentades per tots els grups parlamentaris que han volgut participar. Un total de 216 esmenes presentades per Cs, JxC, ERC, PSC, En Comú Podem i PP. Aquesta llei, doncs, ha seguit el mateix procediment que qualsevol altre projecte de Llei. Un procediment que garanteix un debat públic, amb llums i taquígrafs, i que la ciutadania, moviments socials i el sector afectat hi puguin dir la seva. En unes compareixences que han estat enormement útils per a millorar el projecte de Llei.

Aquesta és una llei important i com tota llei important genera debat, tanmateix és una llei àmpliament reivindicada pels sectors afectats que públicament han manifestat la necessitat que des del Parlament es legisli.

En tot debat públic hi ha afirmacions categòriques que no s’ajusten a la realitat i suposats interessos que són inexistents. El debat a l’entorn de la llei ha de ser sincer i allunyar-lo de la temptació demagògica i, per aquest motiu, convé destacar diversos aspectes de la intencionalitat de la llei i, també, de la de la nostra organització política:

El Projecte de Llei de Contractes de Serveis a les Persones no suposa cap nova externalització, tampoc en reverteix cap. L’objecte del Projecte de Llei te com objectiu establir les condicions dels contractes de l’administració per a prestar serveis a les persones.

Cal tenir present que l’administració pot prestar serveis a les persones mitjançant gestió directa o amb mitjans propis, gestió indirecta o gestió concertada. Aquesta llei es centra a regular la contractació pública de serveis a les persones en àmbits com serveis socials, sanitaris o educatius, entre d’altres, per a tal d’assegurar-ne la qualitat dels serveis que no es presten de forma directa.

No obstant, la Llei no entra a regular quins serveis es poden prestar o no de forma directa o de forma indirecta. Es a dir quins serveis estan externalitzats, sinó que regula com es gestionen els serveis a les persones que es presten via contractació. La llei té com objectiu assegurar que els serveis indirectes es proveeixin amb la major qualitat possible.

La Llei de Contractes de Serveis a les Persones forçarà a les empreses, cooperatives i entitats del tercer sector que presten serveis a les persones a competir en qualitat i no en preu. Malgrat que no reverteix, ni suposa noves externalitzacions, permet que els serveis que actualment l’administració ja presta via contracte es puguin valorar en base criteris socials i de qualitat, no en base a l’oferta més barata.

La Llei desenvolupa el compromís del Govern per a utilitzar estratègicament la contractació pública, de manera que l’administració sigui un motor de bones practiques i del foment de responsabilitat social al món de l’empresa. Un compromís ja observable en la legislatura anterior, quan les disposicions addicionals a la Llei de Mesures fiscals del 2017, negociades amb la CUP, ja representaven un primer pas d’aquest compromís del Govern. Establint noves mesures de fiscalització de la col·laboració publico-privada.

En la mateixa direcció, la Llei de Contractes contribuir a millorar la fiscalització publico-privada, creant noves eines que permetran licitar en base a qualitat i responsabilitat social, així com fiscalitzar la prestació del servei durant l’execució dels contractes. El control sobre l’execució dels contractes durant tota la vida del contracte es un punt bàsic en aquesta llei, donar compliment constant dels nivells de qualitat establerts en el plec contractual durant tot el temps de contracte

A tall d’exemple pràctic. Si un municipi gestiona una escola bressol mitjançant la licitació d’un contracte i un altre municipi la gestiona directament, la llei no afecta com cap d’aquests dos municipis gestiona les seves escoles bressol. Ni el que la gestiona directament la tindrà que passar a gestionar de forma indirecta, ni el que la gestiona via contracte tindria cap dificultat afegida si volgués municipalitzar la gestió, tampoc si la vol continuar gestionant via indirecta.

En canvi la llei de serveis de contractes a les persones sí assegura que quan el municipi que gestiona l’escola bressol de forma indirecta liciti el contracte, pugui valorar més criteris de qualitat i socials que no només criteris econòmics en base al preu més baix. La llei protegeix la qualitat dels serveis públics, encara que siguin prestats de forma directa. La llei habilita a l’administració per a valorar més criteris socials i ambientals, que no criteris estrictament econòmics en base a l’oferta més competitiva.

Per aquests motius els ajuntaments que porten anys treballant en contractació social veuen aquesta llei com un avenç important i positiu. A tall d’exemple, va comparèixer Álvaro Porro, Comissionat d’Economia Social de l’Ajuntament de Barcelona, que va valorar la Llei com un pas positiu i necessari. Fent propostes de millora però també, per exemple, valorant les possibilitats que el seu article 38 hi estableix per a fer reserves de contracte.

Excloure determinats sectors o subsectors de la llei, tal com demanen algunes veus, no comportarà que estiguin més protegits davant de possibles externalitzacions o que sigui més fàcil revertir les ja existents. L’únic que comportarà es no poder aplicar les clàusules, barems, reserves de contracte, mecanismes de licitació i execució del contracte, que permetran garantir una contractació pública de qualitat i social pel que fa als serveis a les persones. Tornant als nostres dos municipis, el municipi de l’escola bressol per gestió directa no es veurà afectat per incloure o excloure el servei a la llei. No obstant, aquesta exclusió deixaria la licitació de l’escola bressol del municipi de gestió indirecta més oberta a la predació d’empreses que tenen grans estructures per oferir millors ofertes econòmiques per damunt de la qualitat del servei, mentre que la seva inclusió permetria a l’ajuntament redactar uns plecs de contractes que puguin tenir en compte el valor social i ambiental afegit que pot aportar a la gestió del servei des de l’àmbit de la proximitat i la democratització interna.

Jordi Albert i Caballero, diputat al Parlament de Catalunya

Jaume Martorell, assessor de política econòmica