L’Administració pública, en la seva integritat és una de les eines, un instrument que té el govern d’una nació per posar-se al servei del ciutadà, per aplicar, per implementar el programa electoral amb el què va aconseguir el govern, a través d’un procés electoral.

L’organització i estructura de l’Administració de la Generalitat de Catalunya es basa en els preceptes establerts a la Llei 13/89, reguladora també del règim jurídic. D’ençà han passat força anys en els que la societat, l’entorn, el país ha evolucionat i les necessitats i el servei que requereix el ciutadà també han evolucionat, canviat i modificat.

L’Administració de la Generalitat és una organització al servei del ciutadà, el ciutadà demana agilitat, eficàcia, transparència, hi ha un canvi de valors socials i un canvi en l’exigència, el ciutadà s’ha apoderat i exigeix respostes ràpides que s’han de satisfer. Ja no valen, això no ho porto jo, demà li dic alguna cosa, etc... Aquesta exigència l’acusen les unitats que presten serveis finalistes, que tracten directament al ciutadà.

Respecte de l’organització de l’Administració, hi ha estudis, manuals, diagnòstics i projectes de necessitat de millora i objectius, vaja que s’han identificat quines són les necessitats, els moviments i els canvis organitzatius que s’haurien de portar a terme per adaptar aquesta Administració a la que realment demanda el ciutadà i la societat actual.

Crec, que malgrat tot, la major dificultat rau en la implementació d’aquest canvi, d’aquesta evolució, l’estructura, el funcionament és molt rígid, els protagonistes es resisteixen als canvis i quan es duen a terme ja són obsolets.

Malgrat això, no sóc pessimista respecte de la qualificació que faria del gran actiu de l’administració, que són les persones. Treballadors que han aconseguit que la màquina no parés en els llargs anys de crisi que hem passat, i que moltes vegades a càrrec seu, del seu esforç, han aconseguit prestar serveis de qualitat als ciutadans que ho necessitaven.

Ara bé, aquestes persones, empleades públiques, necessiten que se’ls hi marquin objectius i se’ls avaluïn, se’ls subministri els recursos materials i tecnològics necessaris, procediments clars, i finalment formació que els permeti desenvolupar-se com a professionals de l’Administració.

Per aconseguir una major eficàcia i eficiència i centrant-nos en un element bàsic de l’estructura com és el lloc de treball, que aporta una definició clara de les funcions i tasques a desenvolupar per la persona que l’ocupa, caldria pensar en un sistema o model que aportés més flexibilitat, més polivalència, sens perjudici dels drets dels empleats públics i que permetés donar resposta a les necessitats de servei que moltes vegades responen a moments i períodes concrets de l’any o situacions de força major.

També caldria evitar la duplicitat en l’estructura, enfortir el territori i perifèria i aprimar els serveis centrals, delegant funcions i tasques apropant-les les decisions als òrgans més propers als ciutadans.

Només aporto alguna reflexió des de la meva experiència i treball en diferents llocs de l’Administració, pensant en el canvi cap a una Administració més transparent, propera i eficient.

Rosa Batalla Pascual

Membre de la Comissió Sectorial d’Administracions Públiques

Esquerra Republicana