El proper 9 de març es complirà el primer aniversari de l’entrada en vigor de la nova Llei de contractació pública. Aquesta Llei, resultat d’una transposició -amb molt de retard per part de l’Estat espanyol- de les Directives sobre contractació adoptades per la UE l’any 2014, ha suposat molts canvis i molts maldecaps a tots els nivells: canvis en els instruments, els quals han de garantir un ús més eficient dels fons públics i, al mateix temps, canvis en la gestió per l’aparició de nous elements de tramitació. Aquests canvis, durant aquest primer any de vigència de la Llei, han posat de manifest allò que, des de fa temps, s’entenia pels gestors i per part de la UE, com una prioritat: la necessitat de professionalitzar els actors intervinents en els processos de contractació.

La Comunicació de 3 d’octubre de 2017 (COM 2017 572 final) de la Comissió Europea al Parlament Europeu, al Consell, al Comitè Econòmic i Social i al Comitè de les Regions, relatiu a “Com aconseguir que la contractació pública funcioni a Europa i per a Europa”, fa esment d’un estudi, datat al 2008, en el qual s’afirma que “la manca de competències professionals en l’àmbit de la contractació és un problema fins i tot més important que la corrupció: el 83% dels recursos malbaratats en adquisicions públiques són conseqüència de la manca de professionalització i d’incentius i únicament el 17% es deuen a la corrupció”. Així mateix, planteja la necessitat de millorar, en totes les etapes del procés de contractació, requerint “un ús més ampli de pràctiques flexibles, coneixement dels mercats i eines innovadores”.

La Recomanació de la Comissió sobre la professionalització de la contractació pública (2017/1805), considera que, aquelles persones que, d’una o altra manera, estan implicades en la contractació de béns, serveis y obres “han de disposar de la qualificació, formació, capacitats i experiència adequades necessària per al seu nivell de responsabilitat”. Això comporta poder garantir l’oferiment d’una bona formació continua, tant teòrica com pràctica, -en totes aquelles matèries que, transversalment i horitzontalment, estan relacionades amb la contractació pública-, així com l’existència d’una carrera professional que permeti assolir els resultats estratègics plantejats amb la nova regulació.

Una política de professionalització eficaç ha de tenir en compte la possibilitat de poder repensar l’organització administrativa i, en aquest sentit, ha de ser capaç de fixar una veritable estratègia per a aconseguir una major qualificació i responsabilitat dels gestors públics.

La professionalització dels gestors de la contractació pública, doncs, és un repte per al sector públic i ha de plantejar-se com a línia estratègica de govern. Cal la participació de tots els àmbits implicats així com l’assoliment de l’impuls necessari que permeti planificar, des d’un punt de vista global i transversal, per a poder atendre les necessitats d’una formació integral dels treballadors públics, no tan sols en els aspectes purament jurídics, que també, sinó de totes les àrees que abasten les responsabilitats sorgides de la nova regulació de la contractació pública.

Sense professionals de la compra pública, la contractació administrativa seguirà sent una simple administració de tràmits i de papers (o, cada cop més, documents electrònics). Però, en tot cas, res més.

Pilar Gibert

Comissió sectorial d'Administracions Públiques

aapp@esquerra.cat