La llei municipal de règim Local 2/2003 de 28 d'abril en els seus articles 66.3 i 67 diuen, i queda molt clar, que els municipis tenen les competències pròpies en prevenció i extinció d´incendis, garantint a la ciutadania uns serveis mínims en matèria de protecció civil i emergències.

En aquesta mateixa llei també queda molt clar en els articles 68 i 69 quina es la solució per la ciutadania en el supòsit que els municipis no poguessin fer-se càrrec d´aquest servei essencial, i qui te l´obligació de prestar-lo amb caràcter obligatori.

En els llibres blancs del cos de bombers ( Plans Directors ), en les seves conclusions estableix de forma molt clara la prioritat en les isòcrones de 20 minuts en forma d’hipòtesi d´una cobertura assegurada d'una unitat bàsica d'intervenció, d'extinció i salvament en tot el territori, però recomana de forma clara la proposta de prioritzar la creació de parcs de bombers en aquelles nuclis amb una densitat de població per sobre dels 20.000 habitants.

El servei de bombers en la seva distribució actual treballa en xarxa en base a ajuts entre els parcs de bombers existents en els municipis, per part de la direcció operativa de bombers, la instrucció tècnica operativa especifica que la dotació mínima de treball es de 3 bombers, 1 bomber conductor + dos bombers ( Unitat Bàsica d’Intervenció).

Les cartes de serveis de bombers fetes per la Generalitat de Catalunya, en els indicadors per mesurar els compromisos, parla dels percentatges d’intervencions urgents, en entorns urbans, amb temps d’arribada inferior o igual a 20 minuts, per tant,en una intervenció urgent, el temps d’arribada des de l’avís a bombers serà com a màxim de 20 minuts, assegurant la Unitat Bàsica d’intervenció.

El llibre blanc del cos de bombers deixa molt clar la situació reiterada de la simultaneïtat de serveis urgents, és a dir, te lloc un servei al mateix temps que un altre,entenent que la distribució de treball en xarxa sempre pot quedar i queda desatesa en totes aquelles poblacions de major densitat.

L’article 47 de la llei 5/1994, de 4 de maig, de regulació dels serveis de prevenció extinció d’incendis i salvaments de Catalunya , també preveu que els municipis amb mes de 20.000 habitants poden sol·licitar la dispensa de la prestació del servei d’extinció d’incendis i salvaments al Govern de la Generalitat de Catalunya.

Sense comptar la ciutat de Barcelona, actualment hi ha 62 municipis que tenen mes de 20.000 habitants , dels quals, 24 ( el 39,6%) no tenen serveis d’extinció d’incendis i salvaments. Aquest 24 municipis sumen un total de 813.601 habitants.

Aquets municipis van generar durant el 2013, per exemple, un total de 2.850 serveis realitzats per bombers establerts en altres municipis que ara molts tenen que tancar el parc de bombers per falta de personal.

A Catalunya hi ha 76 parcs de bombers voluntaris ( cos de Bombers Voluntaris de la Generalitat) , 17 parcs de bombers d’empresa professionals ( sectors Industrials – Químics , Nuclears, Aeroportuaris ), 74 parc de bombers funcionaris/professionals (cos de Bombers de la Generalitat), i 6 parcs dels bombers de la ciutat de Barcelona funcionaris/professionals ( Ajuntament de Barcelona ), fent un total de 173 parc de bombers. Dels 150 parcs de bombers, sense comptar amb els bombers d’empresa i els bombers de l’ajuntament de Barcelona, 38 corresponen a municipis de mes de 20.000 habitants, la resta, 112 son municipis amb menys de 20.000 habitants.

A partir del 2001 a Europa tots els Serveis d´emergencies han fet una evolucio envers el seu funcionament , a Catalunya la involucio dels serveis de bombers junt amb la gestio politica en els ultims 15 anys a sigut implacable, implacable en la destruccio de la cultura de la emergencia i d´un serveis de bombers que es mereix una mica mes de respecte.

Marc Uribe

seguretat@esquerra.cat