Política Territorial

Rehabilitació/renovació urbana versus obra nova

Carla Habif i Enric Mir
Carla Habif i Enric Mir
Si la rehabilitació ha d’equiparar-se a l’obra nova i assumir al seu paper com arquitectura que és i ha de ser; demanda aclarir les definicions i les estratègies d’una versus l’altre

Abast

Si l’obra nova com arquitectura té un abast o un objectiu global; i que ningú entén l’obra nova: com tota l’estructura o part d’aquesta, o com façana, o com coberta o com instal·lacions; al in reves tothom ho entén com un tot; per què en la rehabilitació no és així?

La Rehabilitació s’ ha de implementar d’igual manera que l’obra nova com arquitectura, com a tot, com una actitud global i transversal en el dia a dia i en totes les seves esferes. Per tant l’abast ha d’anar més enllà del propi del manteniment, de conservar, de reparar o de millorar la resposta energètica de l’edifici.

Escenari

Obra Nova: es desenvolupa en un Escenari de Paràmetres coneguts, previs i públics, sigui a l’entorn urbà com no urbà, els paràmetres que intervenen en l’arquitectura de l’obra nova, son previs a l’actuació, coneguts i públics amb el que qualsevol agent en funció de les seves necessitats i més enllà de les pròpies i particulars pot desenvolupar i promocionar una activitat d’emprenedoria que acabi en arquitectura d’obra nova.

La rehabilitació: es desenvolupa en un escenari de paràmetres desconeguts, a analitzar i decidir des de la pròpia activitat rehabilitadora, des del projecte arquitectònic rehabilitador, per tant en el moment i no abans; i si això no es poc privats, per tant impossibles que generin una activitat de promoció de la rehabilitació més enllà de d’interès propi com afectat, o per bé de d’interès públic per mitjà de l’administració.
Per tant en la rehabilitació s’ha de generar un Escenari de Paràmetres coneguts, previs i públics.

Objectius i finalitats

Obra nova: Fer

L’obra nova com arquitectura, té com objectiu i finalitat FER, fer habitatges per que tothom accedeixi a l’habitatge i es doni compliment a un dret universal. FER locals, oficines etc..per donar sostre a les activitats. Fer hospitals, CAPS, Escoles, Teatres, Biblioteques etc...per acollir els serveis i equipaments necessaris. La demanda social ha estat FER, FER, FER, des d’uns mínims normatius variants en el temps periòdicament, i en els que la qualificació del fer ha millorat exponencialment amb el temps; independentment de la qualitat arquitectònica especifica i individual.

Rehabilitació actual: mantenir, conservar, reparar, actualitzar i millorar l’existent.

REHABILITACIÓ COM A NOVACIÓ

Respecte a l’objectiu de l’obra nova, ¿quin valor afegir te més enllà de la permanència en el temps d’aquest fer, mantingut i actualitzat, generat des de l’obra nova?

Si, un; QUALIFICAR EL FET fins ara. El manteniment, la conservació, la reparació, l’actualització i la millora no genera valor afegit sinó es des del concepte de QUALIFICAR...el què? El FET.

El definit com rehabilitació que tingui com objectiu QUALIFICAR es definirà com a NOVACIÓ i QUAN AQUESTA SIGUI SOBRE LA CIUTAT COM A RE_NOVACIÓ

Per tant l’abast va més enllà del propi del manteniment, de conservar, de reparar o de millorar la resposta energètica de l’edifici; és el resultar d analitzar l existent per que racionalment, de manera intel·ligent i amb una inversió equilibrada amb els resultats i amb el retorns, millorem, actualitzem; QUALIFIQUEM i per tant novem l'existent per tal que les seves prestacions funcionals i tècniques siguin les millors en el moment que estem.

Per tant la rehabilitació es defineix, com a qualificació i des de aquest us intel·ligent de la mateixa, com a:

DE NOU NOU. REHABILITAR A NOU. I concretament com NOVAR. NOVACIÓ
QUAN AQUESTA SIGUI SOBRE LA CIUTAT COM A RE_NOVACIÓ


Carla Habif Hassid
Enric Mir i Teixidor
arquitectes