Com diríem al Twitter, obro fil. El medi ambient ho és tot i la resta és Matrix. I com que hem de parlar de tot perquè està tot connectat, tant se val per on comencem. Allò que afecta un vector, afecta inevitablement a tots i cada un dels vectors. I això ho copsem molt bé quan parlem dels residus. La definició de residu és inclusiva i permet abastar tot allò que ens plagui, gràcies a la fórmula màgica: “qualsevol substància o objecte de què el seu posseïdor o la seva posseïdora es desprengui o tingui la intenció o l'obligació de desprendre-se'n”.

Des de la llei de residus del conseller Vilalta, ens hem anat instal·lant irremeiablement en el mantra del “tot és residu”. La nostra tasca ingent consistirà en desconstruir aquest marc mental, cosí germà del famós “usar i llançar”, amb l’ajut de la prevenció com a principi rector de les nostres vides.

Prevenció en l’ús

Avui, a casa, seleccionem, i potser alguns anecdòticament reciclem en origen, amb un auto-compostador, per exemple. No obstant, a casa, essencialment seleccionem, i no tothom. I convé que fem un pas més. El reciclatge està sobrevalorat i hauríem de començar a conjugar tres erres noves: Reparar, Reutilitzar i Retornar. Les tres accions porten implícit el concepte de prevenció i podem trobar-ne nombroses iniciatives molt lloables.

El canvi de paradigma imprescindible reeixirà quan assolim alguns reptes ineludibles, com per exemple l’ús en cascada, és a dir, l’economia circular eficient , i quan adoptem criteris manllevats de la permacultura, com “el següent millor ús”, “els sistemes amb bucles tancats” i l’observació de les coses per a preguntar-nos per què les necessitem, com les necessitem i per a què les necessitem.

Prevenció en el consum

Si ens fem aquestes tres preguntes, ja hem fet el primer pas per a un consum ètic i responsable. I no podem defugir la nostra responsabilitat perquè el consum frenètic i massiu comporta un peatge inassumible per al planeta, en forma de pèrdues, petjada de carboni i emissions de tot tipus, degudes a la producció en cadena (o taylorisme) i el transport febril de mercaderies.

La clau de l’èxit rau doncs en convertir la nostra responsabilitat com a consumidors i consumidores en l’impuls necessari, la força de la gent, per a condicionar les formes de producció i de distribució.

Prevenció en la producció

I finalment arribem a l’origen: el fabricant de l’objecte i el productor de la substància. La prevenció per antonomàsia, la del primer pas, perquè l’efecte s’amplifica. Cal regular des del principi i fabricar amb criteris de producció neta i eficient , com l’eco-disseny, l’aprofitament dels recursos, el servei associat al producte i la re-manufactura, entre d’altres.

Una part important de la responsabilitat recau sobre l’administració i aquesta no pot continuar defugint-la, atès que té la competència i les eines per a obligar al “productor del producte” a produir un producte durable, reparable, reutilitzable i retornable, i està emparada pel principi de la Responsabilitat Ampliada de
l Productor (RAP) de la llei 22/2011. I amb voluntat i discerniment , segur que no caldria obligar i n’hi hauria prou de seduir i convèncer. Sí, 2011, i el més calent a l’aigüera.

En definitiva, hem de conservar les coses, perquè si usem menys i millor, consumim menys; i si consumim menys, fabriquem menys i millor; i si fabriquem menys i millor, transportem menys, aboquem menys, emetem menys... i sobretot ens en desprenem menys, de les coses. I ja hem tornat a tancar el cercle virtuós.

Continuarà.


Jordi Bou i Termens
Vocal de Prevenció de Residus
Executiva de la Sectorial de Medi Ambient i Energia