Rehabilitació versus renovació (I)
El moment actual comporta un canvi de paradigma en el sentit que la realitat és un entorn construït i que el present i el futur de l’arquitectura és la intervenció en el construït per tal de millorar i maximitzar aquest entorn construït. A Catalunya hi han 3.000.000 d’habitatges i des d’un punt sostenible i racional no és possible substituir aquest parc en part obsolet sinó que s’ha d’actuar sobre el mateix i treure el millor.
El Diccionari de la Reial Acadèmia Espanyola defineix la rehabilitació com "Habilitar de nou o restituir una persona o cosa al seu antic estat" i el Pompeu com “Restituir (algú o alguna cosa) al seu primer estat, d’on era caigut, restablir en els seus drets; restablir en l’estima dels altres”. La definició ja ens indica l'abast del concepte, ens parla de futur i de passat. Rehabilitar és habilitar de nou, en tant que nou (... diferent o diferent del que abans havia, o s'havia après). Per tant, implica canvi respecte als temps anteriors i alhora passat pel que fa al restitueix (restablir o reposar una cosa en l'estat que abans gaudia...), tornar a on estava, quan per acció externa, o l'efecte del temps, ha perdut la seva condició. En qualsevol cas s'està parlant d'arquitectura no d'una altra disciplina, de la mateixa manera que quan es parla d'obra nova, s’entén arquitectura de nova planta, sobre el territori o el solar a la ciutat, quan es parla de rehabilitació es parla d'arquitectura sobre l'existent.
La rehabilitació com concepte de sostenibilitat
Sostenible ve de sostenir, el primer significat, de la seva arrel llatina "sustinere", és "sustentar, mantenir ferma una cosa" de la qual apareixen indicis en nombroses civilitzacions que han intuït la necessitat de preservar els recursos per a les generacions futures. Sostenible és allò que perdura en el temps. Un edifici sostenible admet una evolució al llarg de la seva vida útil, podríem dir que el concepte de rehabilitació porta implícit la sostenibilitat en la seva forma més pura, des de l’etimologia de la paraula.
És a dir, i ja en altres termes, i des de sempre, la rehabilitació abasta, en una esfera eminentment tècnica, des de la reparació o el simple manteniment, -entesos com a l'adequació a les condicions tècniques o demandes actuals, sempre emmarcats, com restitució a les condicions anteriors d'ús, encara que aquestes condicions d’ús impliquin l'adequació a un sostre legal i tècnic normativament més restrictiu-, fins una altra vessant, molt més complexa, transversal i cultural, que desenvolupa la idea d'habilitar com a nou, reutilitzar, donar nova vida a alguna cosa que de per si ja és obsoleta.
A la pròpia complexitat exposada fins ara, cal afegir les necessàries millores en qualitat de vida i sensibilització cap al nostre entorn i cap al nostre futur, que van molt més enllà de les qüestions tècniques i s'emmarquen en un procés gradual de canvi d'actitud cultural , llegiu, sostenibilitat, estalvi energètic, racionalització i millora en l'ús i en les prestacions. En resum renovació, de nou nou.
Finalment, i des d'un punt de vista molt més especialitzat, la rehabilitació també suposa la conservació i reutilització del nostre patrimoni edificat.
Més enllà de la definició, prou completa i amplia per recollir el que és la rehabilitació, la realitat és que l’assumpció per amplis grups de que la rehabilitació és l'estratègia i nínxol d'activitat que representen sectors i especialitats diferents ha portat a que la pròpia definició dins el sector sigui confosa i que molt sovint s'oblidi l'essència de la mateixa i per tant les estratègies per implementar-la. En aquest sentit no tenen res a veure els significats de la rehabilitació des de l’eficiència energètica que des de el manteniment, o des de la reforma per actualització de normatives o prestacions. Per contra, la definició i concepte de l’arquitectura com obra nova no deixa cap dubte.
Estratègies de futur
Per tant, per analitzar les estratègies de futur de la rehabilitació i de la seva implementació es necessari redefinir el concepte; i per tant la seva definició i les seves característiques.
L’obra nova com a arquitectura té un abast o un objectiu global. Ningú entén l’obra nova només com l’estructura o part d’aquesta, o com façana, o com coberta o com instal·lacions... A l’inrevés, si tothom entén l'obra nova com un tot, per què en la rehabilitació no és així?
La rehabilitació s’ha d'implementar d’igual manera que l’obra nova, com un tot, amb una actitud global i transversal en el dia a dia i en totes les seves esferes. Per tant, l’abast ha d’anar més enllà del propi del manteniment, de conservar, de reparar o de millorar l’edifici o la ciutat. Així doncs, ha d’incorporar les diferents escales de l’arquitectura: l’habitatge, l’edifici, l’illa, el barri, la ciutat i el territori... conseqüentment ha de ser, i s'ha d'entendre com a global.
Aquest habilitar de nou d’abast global, aquest nou de nou, és l’estratègia a implementar que s'ha de definir com a renovació urbana.
Carla Habif Hassid
Enric Mir i Teixidor
Arquitectes
*Els autors d'aquest article, arquitectes i experts en rehabilitació, ara renovadors urbans des del dia a dia professional, varen ser els responsables del tema en la passada legislatura de govern del Col·legi d'Arquitectes presentant, el 4 de febrer de 2015 un document per un llibre blanc per impuls de la rehabilitació davant de representants polítics dels diferents partits de la ciutat de Barcelona. Posteriorment, varen ser membres experts en l'equip del Coac en l’elaboració de la documentació per les bases per l'acord de Govern per a la Renovació Urbana d'agost de 2016.
El Diccionari de la Reial Acadèmia Espanyola defineix la rehabilitació com "Habilitar de nou o restituir una persona o cosa al seu antic estat" i el Pompeu com “Restituir (algú o alguna cosa) al seu primer estat, d’on era caigut, restablir en els seus drets; restablir en l’estima dels altres”. La definició ja ens indica l'abast del concepte, ens parla de futur i de passat. Rehabilitar és habilitar de nou, en tant que nou (... diferent o diferent del que abans havia, o s'havia après). Per tant, implica canvi respecte als temps anteriors i alhora passat pel que fa al restitueix (restablir o reposar una cosa en l'estat que abans gaudia...), tornar a on estava, quan per acció externa, o l'efecte del temps, ha perdut la seva condició. En qualsevol cas s'està parlant d'arquitectura no d'una altra disciplina, de la mateixa manera que quan es parla d'obra nova, s’entén arquitectura de nova planta, sobre el territori o el solar a la ciutat, quan es parla de rehabilitació es parla d'arquitectura sobre l'existent.
La rehabilitació com concepte de sostenibilitat
Sostenible ve de sostenir, el primer significat, de la seva arrel llatina "sustinere", és "sustentar, mantenir ferma una cosa" de la qual apareixen indicis en nombroses civilitzacions que han intuït la necessitat de preservar els recursos per a les generacions futures. Sostenible és allò que perdura en el temps. Un edifici sostenible admet una evolució al llarg de la seva vida útil, podríem dir que el concepte de rehabilitació porta implícit la sostenibilitat en la seva forma més pura, des de l’etimologia de la paraula.
És a dir, i ja en altres termes, i des de sempre, la rehabilitació abasta, en una esfera eminentment tècnica, des de la reparació o el simple manteniment, -entesos com a l'adequació a les condicions tècniques o demandes actuals, sempre emmarcats, com restitució a les condicions anteriors d'ús, encara que aquestes condicions d’ús impliquin l'adequació a un sostre legal i tècnic normativament més restrictiu-, fins una altra vessant, molt més complexa, transversal i cultural, que desenvolupa la idea d'habilitar com a nou, reutilitzar, donar nova vida a alguna cosa que de per si ja és obsoleta.
A la pròpia complexitat exposada fins ara, cal afegir les necessàries millores en qualitat de vida i sensibilització cap al nostre entorn i cap al nostre futur, que van molt més enllà de les qüestions tècniques i s'emmarquen en un procés gradual de canvi d'actitud cultural , llegiu, sostenibilitat, estalvi energètic, racionalització i millora en l'ús i en les prestacions. En resum renovació, de nou nou.
Finalment, i des d'un punt de vista molt més especialitzat, la rehabilitació també suposa la conservació i reutilització del nostre patrimoni edificat.
Més enllà de la definició, prou completa i amplia per recollir el que és la rehabilitació, la realitat és que l’assumpció per amplis grups de que la rehabilitació és l'estratègia i nínxol d'activitat que representen sectors i especialitats diferents ha portat a que la pròpia definició dins el sector sigui confosa i que molt sovint s'oblidi l'essència de la mateixa i per tant les estratègies per implementar-la. En aquest sentit no tenen res a veure els significats de la rehabilitació des de l’eficiència energètica que des de el manteniment, o des de la reforma per actualització de normatives o prestacions. Per contra, la definició i concepte de l’arquitectura com obra nova no deixa cap dubte.
Estratègies de futur
Per tant, per analitzar les estratègies de futur de la rehabilitació i de la seva implementació es necessari redefinir el concepte; i per tant la seva definició i les seves característiques.
L’obra nova com a arquitectura té un abast o un objectiu global. Ningú entén l’obra nova només com l’estructura o part d’aquesta, o com façana, o com coberta o com instal·lacions... A l’inrevés, si tothom entén l'obra nova com un tot, per què en la rehabilitació no és així?
La rehabilitació s’ha d'implementar d’igual manera que l’obra nova, com un tot, amb una actitud global i transversal en el dia a dia i en totes les seves esferes. Per tant, l’abast ha d’anar més enllà del propi del manteniment, de conservar, de reparar o de millorar l’edifici o la ciutat. Així doncs, ha d’incorporar les diferents escales de l’arquitectura: l’habitatge, l’edifici, l’illa, el barri, la ciutat i el territori... conseqüentment ha de ser, i s'ha d'entendre com a global.
Aquest habilitar de nou d’abast global, aquest nou de nou, és l’estratègia a implementar que s'ha de definir com a renovació urbana.
Carla Habif Hassid
Enric Mir i Teixidor
Arquitectes
*Els autors d'aquest article, arquitectes i experts en rehabilitació, ara renovadors urbans des del dia a dia professional, varen ser els responsables del tema en la passada legislatura de govern del Col·legi d'Arquitectes presentant, el 4 de febrer de 2015 un document per un llibre blanc per impuls de la rehabilitació davant de representants polítics dels diferents partits de la ciutat de Barcelona. Posteriorment, varen ser membres experts en l'equip del Coac en l’elaboració de la documentació per les bases per l'acord de Govern per a la Renovació Urbana d'agost de 2016.