Molt es parla de la reforma de l’Administració, de la necessitat d’adequar les estructures i organigrames a les realitats actuals, de la necessitat de processos administratius unidireccionals, en definitiva, de la modernització de l’Administració. Però, perquè això sigui possible, cal que les ciutadanes i ciutadans “percebin” primer les administracions públiques i el servei que ofereixen com a un actiu per a la societat; i, perquè això succeeixi, cal establir les eines necessàries perquè aquesta percepció sigui real. Aquestes eines no són unes altres que la “transparència”, i els mecanismes de supervisió i avaluació. I només amb l’eficàcia d’aquestes serà possible que els ciutadans donin valor al servei públic.

Alguns estudis sobre models d’Administració conclouen, en aquest sentit, la importància d’aquesta percepció i valoració ciutadana del seus serveis públics. No és casualitat que estats que implementen polítiques de transparència, de simplicitat administrativa, de pocs nivells d’organització administrativa, de mesures i indicadors de seguiment d’objectius,... siguin els que tenen, per exemple, menys casos de corrupció, o que la recaptació d’impostos no sigui valorada negativament: Finlàndia, Dinamarca, Suècia o Nova Zelanda, per citar els estats que són considerats exemples de bona Administració, ja fa anys treballen en aquest sentit, amb molt bons resultats.

L’Administració de la República Catalana, doncs, ha d’atendre a l’objectiu de respondre als interessos socials generals, i establir els mecanismes perquè la seva organització sigui “percebuda” com a un valor per tots els ciutadans.


Rafel Caballeria
Vocal de la comissió sectorial d'AAPP i Justícia