Sobirania energètica és la pròpia capacitat d'una comunitat política per exercir el control i la autoritat per gestionar i regular de manera racional, limitada i sostenible l’obtenció (incloent producció i explotació) dels recursos energètics que consumeix, conservant un marge de maniobra i una llibertat d'acció que li permeti minimitzar els costos associats a les pressions externes dels actors estratègics que rivalitzen per l'obtenció d'aquests recursos.

Tenint en compte el fons històric sobre el qual s'han desenvolupat diversos esdeveniments darrere d'aconseguir l'efectiva consolidació d'un estat català integrat a partir de sòlides bases materials, vegem com podem explicar el concepte de sobirania energètica en termes del que realment importa a la nació catalana en la present conjuntura; és a dir, com maximitzar el marge de maniobra en un context internacional inestable i dinàmic amb fortes asimetries en la distribució de capacitats de poder entre els actors del sistema.

En realitat, es tracta de pensar com consolidar el control sobirà i de quina manera revifar els projectes energètics d'una manera que sigui pragmàticament viable i conduent al desenvolupament integral del poble català.

L'autoconsum és un pilar imprescindible, juntament amb l'eficiència i l'estalvi, de la sobirania energètica i permetria a gran part de la ciutadania establir mecanismes de producció i consum independents de les companyies elèctriques. Sense esmentar els impactes positius per al medi ambient en reduir de forma dràstica les emissions de CO2 derivades de la generació d'energia amb combustibles fòssils.

La concentració en la producció d’energia i poder en les grans empreses del sector ha esdevingut un problema que es pot afrontar amb una xarxa elèctrica descentralitzada en la qual es facin servir fonts d'energia renovables i a la qual tota la ciutadania tingui accés a baix cost. Fàcil dir-ho però, fer-ho és viable?. Existeixen diversos topalls que cal anar superant, com la inclusió de més proveïdors en la generació; evitant la compra d'energia bruta, o directament prescindint d’algunes fonts, com serà el cas de les centrals tèrmiques tradicionals (incloses les nuclears) al llarg de les properes dècades. A aquest canvi se li ha dit transició cap a la sobirania energètica o, simplement, transició energètica.

A Catalunya el paper dels ajuntaments és i serà del tot clau; preocupats pel medi ambient i per la sobirania dels seus ciutadans, hauran de dirigir les seves polítiques públiques cap a la compra d'energia verda i assequible a nivell municipal.

Els objectius són diversos: augmentar la sobirania energètica en l'àmbit municipal, reduir l'impacte ambiental, garantir un subministrament bàsic i fomentar la creació de llocs de treball relacionats amb la instal·lació local de fonts netes, com la solar o l'eòlica, entre d'altres.

La idea clau després dels diferents projectes és la d'arribar a l’autosuficiència en el proveïment de manera que un territori depengui de si mateix i no requereixi ajuda, suport o interacció externa per al seu consum elèctric.

Els marges actuals per aconseguir la sobirania energètica a Catalunya són estrets i caldrà vèncer fortes inèrcies però el futur ja esdevé present.


Joan Escuer
Vocal d’Energia de la sectorial de Medi Ambient
Esquerra Republicana
mediambient@esquerra.cat