Polítiques de medi ambient a l’Estat, cap novetat.
El canvi de posició de Podemos respecte la política d’ús del Carbó ens mostra la dura realitat que un canvi estratègic en les polítiques estatals respecte el Medi ambient i l’energia és a curt i mig termini impossible.
Podemos va votar a favor una proposta del PSOE per a que es bonifiqui el carbó provinent de l’estat per a potenciar el seu ús en la producció d’electricitat, beneficiant així a les zones carboneres. Només recordar que les subvencions al carbó son contraries a la normativa europea, d’aplicació màxim fins el 2018. D’altra banda la UE va dotar l’Estat Espanyol amb 2500M€ per facilitar la reconversió industrial i de llocs de treball del sector del carbó, diners que l’Estat s’ha gastat en altres coses...
Aquest i altres posicionaments fan entreveure que un hipotètic pacte de govern no inclouria aspectes importants per al canvi real de models energètics o de protecció del medi, ja que la lògica economicista, el pes de sectors sindicals i la incapacitat real de canvis normatius mantindria el poder real en l’actual statu quo existent en gairebé tots els sectors.
Només cal observar com al País Valencia, el lobby industrial de reciclatge ECOEMBES vol impedir una llei per implementar un sistema de retorn d’envasos, utilitzant tècniques de convenciment que van més enllà del que seria raonable.
Com a exemple, decidir el tancament de les nuclears, encara que ara el PSOE digui que està a favor, no és possible sense desfer l’entramat legislatiu que permet actuar a les elèctriques amb domini absolut del mercat i generant aquesta barbaritat anomenada dèficit de tarifa. I ja es veu que, amb la inèrcia que s’arrossega l’Estat, això és molt difícil.
És cert que a Catalunya també tenim problemàtiques similars, però cal assenyalar les diferències. Crear un nou estat implica normatives jurídiques i estructures administratives noves, per tant tenim la oportunitat de començar de zero. És més fàcil evitar que els actuals lobbys, tots ells d’estructura estatal, es clonin a Catalunya que no pas reformar l’Estat.
En aquest marc de possibilisme i política no em puc estar de comentar la candidesa, per no dir suport explícit a una formació política concreta, que els amics de GREENPEACE expressen en el seu Decàleg de compromisos ambientals de cara a la XI legislatura (la que ha acabat sense govern). On, entre d’altres coses, proposen reformar la Constitució per a que el Medi Ambient sigui un dret fonamental... Assenyalar que no esmenten el tancament de les Nuclears per al 2024 i no fan cap referència a la política de residus. Això si, a l’hora d’avaluar els programes dels partits només ho fan dels d’àmbit estatal.
Podemos va votar a favor una proposta del PSOE per a que es bonifiqui el carbó provinent de l’estat per a potenciar el seu ús en la producció d’electricitat, beneficiant així a les zones carboneres. Només recordar que les subvencions al carbó son contraries a la normativa europea, d’aplicació màxim fins el 2018. D’altra banda la UE va dotar l’Estat Espanyol amb 2500M€ per facilitar la reconversió industrial i de llocs de treball del sector del carbó, diners que l’Estat s’ha gastat en altres coses...
Aquest i altres posicionaments fan entreveure que un hipotètic pacte de govern no inclouria aspectes importants per al canvi real de models energètics o de protecció del medi, ja que la lògica economicista, el pes de sectors sindicals i la incapacitat real de canvis normatius mantindria el poder real en l’actual statu quo existent en gairebé tots els sectors.
Només cal observar com al País Valencia, el lobby industrial de reciclatge ECOEMBES vol impedir una llei per implementar un sistema de retorn d’envasos, utilitzant tècniques de convenciment que van més enllà del que seria raonable.
Com a exemple, decidir el tancament de les nuclears, encara que ara el PSOE digui que està a favor, no és possible sense desfer l’entramat legislatiu que permet actuar a les elèctriques amb domini absolut del mercat i generant aquesta barbaritat anomenada dèficit de tarifa. I ja es veu que, amb la inèrcia que s’arrossega l’Estat, això és molt difícil.
És cert que a Catalunya també tenim problemàtiques similars, però cal assenyalar les diferències. Crear un nou estat implica normatives jurídiques i estructures administratives noves, per tant tenim la oportunitat de començar de zero. És més fàcil evitar que els actuals lobbys, tots ells d’estructura estatal, es clonin a Catalunya que no pas reformar l’Estat.
En aquest marc de possibilisme i política no em puc estar de comentar la candidesa, per no dir suport explícit a una formació política concreta, que els amics de GREENPEACE expressen en el seu Decàleg de compromisos ambientals de cara a la XI legislatura (la que ha acabat sense govern). On, entre d’altres coses, proposen reformar la Constitució per a que el Medi Ambient sigui un dret fonamental... Assenyalar que no esmenten el tancament de les Nuclears per al 2024 i no fan cap referència a la política de residus. Això si, a l’hora d’avaluar els programes dels partits només ho fan dels d’àmbit estatal.