Medi Ambient i Energia

Cap a Ítaca, navegant amb energia renovable

Un clàssic de la literatura nord-americana contemporània, Stan Lee, escriu en una de les seves obres, Ben Parker diu al seu nebot Peter Parker “Qui té un gran poder, té una gran responsabilitat”.

Des de la Revolució Industrial , el principi clàssic “primum non nocere”, el primer és no fer mal, l’important és no generar impacte, n’hem fet cas omís. I ara veiem les conseqüències.

Tenim una petjada de carboni de 10 milions tones C02/persona i això fa que el canvi climàtic sigui l’exemple més clar de petjada ecològica, que és l’indicador emprat per a mesurar l’impacte en l’explotació de recursos.

El 46% de cada tona de C02 es queda a l’atmosfera, la resta va als embornals natural: oceans, boscos i sòl.

En 150 anys hem passat de 220 parts per milió de concentració de C02 a l’atmosfera a les 400, mai vist en els darrers 3 milions d’anys. I si arriben a 450-500 ppm pujarà 2 graus la temperatura global i això comporta 1 metre extra de nivell de mar i un canvi imprevisible en el clima però basat en intensificació dels extrems. A banda, que els biòlegs ja han decretat que estem vivint la sisena gran extinció de biodiversitat del planeta i ja han batejat el període geològic actual canviant-lo d’Holocè a Antropocè.

I pel que fa al nostre país, significa més sequeres i més avingudes torrencials, a banda que l’augment d’un metre del nivell del mar vol dir adéu Delta de l’Ebre i adéu a les nostres platges i a tot el model turístic de costa, però també al turisme d’esquí.

Aleshores, si no volem el clima del Marroc, haurem de començar a fer polítiques de Dinamarca.

Catalunya està en un procés de transició política, doncs ara entre tots hem de començar en aquesta casa la transició energètica.

La llei de Canvi Climàtic que ha entrat al Parlament és tant o més important que les lleis que ens porten cap a la República, ja que el seu impacte va més enllà de les nostres fronteres i la generació actual. Això va de sobirania política, però sobretot de sobirania energètica.

Aquest segle XXI hem de passar de la caseta i l’hortet de Macià a la caseta i la placa solar per a cada català. El futur del nostre país passa per la sobirania energètica i crear un sector productiu basat en les renovables a casa nostra, actualment inexistent.

Els tubs d’escapament i les xemeneies de fàbriques han de passar a ser arqueologia industrial.
Albert Einstein va dir  “No podem solucionar els problemes si seguim pensant igual que el dia que els vam crear”.

Per tant, hem de generar un nou paradigma productiu i energètic. Per tenir un demà amb el clima d’avui, l’avui ha de ser diferent d’ahir.

El sol dóna 1000 vegades energia que les necessitats actuals al món: 23.000TeraWatts/any i el consum mundial anual de tan sols 19TW.
El combustible fòssil i nuclear no milloren rendiments, mentre que les renovables no paren d’innovar i millorar.  Des de què vaig néixer, l’energia fotovoltaica ha incrementat 25 vegades la seva capacitat.

Un model està esgotat, és la Catalunya fòssil. Un model està per explorar, és la Catalunya renovable.

Podem satisfer les necessitats d’escalfor, electricitat i motricitat en paral·lel a una descarbonització i desnuclearització de Catalunya, i alhora crear nous i millors llocs de treball de valor afegit. Tot aquest canvi l’hauríem de fer més tard o més d’hora per generar llocs de treball, ser eficients i estalviar recursos, però ara ho hem d’accelerar pel canvi climàtic.  

El sol i el vent, com l’aigua, són un bé comú. La ciutadania ha de passar de consumidors a productors, de passius a actius, de submissió a alliberament. Les renovables faciliten l’harmonia entre la llibertat individual i l’orientació cap al bé comú. L’autoconsum amb un model distribuït no tan sols genera energia, sinó que genera llibertat i justícia social.
L’energia ha de ser un bé comú, un bé públic i la ciutadania i les institucions n’han de recuperar el control, que ara mateix està en mans dels oligopolis energètics.

Victor Hugo deia que la democràcia era sufragi universal + electricitat, avui la democràcia és sufragi universal + autoconsum.

Cap a on anem? Doncs a un procés paral·lel de descarbonitzar i desnuclearitzar Catalunya i a un futur 100% renovables i conscient que la millor energia és la no consumida.

Ferran Civit
Diputat al Parlament de Catalunya per JuntspelSi