Només hi ha un nom possible: Occitània Catalunya
El nou mapa de regions de l’Estat francès és una mena de LRSAL a la francesa, que sigui amb el PP a l’estat espanyol o el amb el partit socialista francès a l’estat veí, tant se val, els objectius són els mateixos: centralitzar més encara, unificar i diluir qualsevol rastre d’especificitat i pobles fins fer-los desaparèixer.
És amb aquesta lògica que el nombre de regions franceses, que vindrien a ser l’equivalent de les comunitats autònomes (en tamany, però no pas en competències ni en capacitat pressupostària), s’ha reduït de 22 a 13. Les comarques catalanes de Catalunya Nord (administrativament, el departament dels Pirineus Orientals), que fins ara formaven part de la regió Llenguadoc Rosselló (LR), passen doncs a ser una part de la nova macro regió que fusiona Llenguadoc Rosselló amb capital a Montpeller i Migdia Pirineus (MP) amb capital a Tolosa.
El que està en joc per Catalunya Nord és ni més ni menys que la desaparició de qualsevol referència a la catalanitat d’aquestes terres en els mapes francesos.
L’anterior denominació Llenguadoc Rosselló, si bé no era cap meravella perquè assimilava el nom d’una comarca al conjunt de Catalunya Nord, com a mínim reflectia la dualitat de cultures i pobles que conviuen en aquest territori. Ara, amb la fusió i les primeres propostes de noms que s’han posat sobre la taula, de tipus « Sud de France » qualsevol rastre de catalanitat i occitanisme quedarien esborrats dels mapes.
Per oposar-se a aquesta lògica, Esquerra Republicana de Catalunya Nord va actuar des d’un bon principi en dos marcs d’aliances : un d’àmbit nord-català amb entitats cíviques i formacions polítiques, i un marc del nou àmbit « regional » amb aliances amb partits occitans. Fruit d’aquesta dinàmica, al desembre passat i per les primeres eleccions de la nova macro regió, ERC va donar suport a la candidatura de la llista « Nou món », encapçalada per Gérard Onesta. Aquesta era l’única candidatura que portava en el seu programa, entre altres propostes, un estatut particular per Catalunya Nord, un ofici públic de la llengua catalana, més cooperació amb Catalunya, i el nom de Occitània Catalunya per la futura gran regió. Gérard Onesta a la segona volta d’aquelles eleccions va donar suport a la candidatura de Carole Delga (PS), actual presidenta de la nova regió. Gérard Onesta segueix mantenint els seus compromisos al sí de la nova regió i té la confiança d’ERC Catalunya Nord.
Estem ara en la primera fase de consultes per definir aquest nou nom, amb una consulta en xarxa per recollir propostes, que un comitè haurà de reduir a una trentena de possibilitats, posteriorment a tres noms possibles, i finalment el 24 de juny, el consell regional votarà el nom de la nova regió.
El nom definitiu però, es prendrà mitjançant un decret del Govern francès, previ avis, no vinculant, del Consell d'Estat, organisme fruit de la revolució, que té com a doctrina de no fer referència per anomenar les divisions administratives de l'estat a les regions històriques, negant l’existència de pobles diferents del francès en el seu territori. Raó per la qual, tots els departaments porten nom referents a la geografia (Pirineus Orientals, Arieja, Tarn, Auda etc. (N'és un altre exemple el fet que quan Napoleó annexiona el Principat al 1812, Catalunya queda dividida en departaments que porten els noms de Ter, Segre, Boques de l'Ebre i Montserrat).
És només en l'època moderna, amb el primer govern socialista de la V república, que amb les lleis de descentralització, algunes regions, que tenien prou pes polític, (i sovint presencia d'una lluita armada), van aconseguir recobrar el nom històric, Bretanya, Còrsega, Alsàcia.
Val a dir que a Catalunya Nord, la classe política, de dreta com d'esquerra, venuda al nacionalisme francès no ha mai reivindicat una denominació que faci referència a la identitat catalana del país (Pyrénées Orientales), ni cap mena d'autonomia administrativa ni política.
Per coherència i per no desaparèixer del mapa, només hi ha un nom possible : Occitània Catalunya.
http://www.regionlrmp.fr/le-nom-de-ma-region
Enric Vilanova
President de la Federació Regional d’Esquerra Republicana de Catalunya Nord
És amb aquesta lògica que el nombre de regions franceses, que vindrien a ser l’equivalent de les comunitats autònomes (en tamany, però no pas en competències ni en capacitat pressupostària), s’ha reduït de 22 a 13. Les comarques catalanes de Catalunya Nord (administrativament, el departament dels Pirineus Orientals), que fins ara formaven part de la regió Llenguadoc Rosselló (LR), passen doncs a ser una part de la nova macro regió que fusiona Llenguadoc Rosselló amb capital a Montpeller i Migdia Pirineus (MP) amb capital a Tolosa.
El que està en joc per Catalunya Nord és ni més ni menys que la desaparició de qualsevol referència a la catalanitat d’aquestes terres en els mapes francesos.
L’anterior denominació Llenguadoc Rosselló, si bé no era cap meravella perquè assimilava el nom d’una comarca al conjunt de Catalunya Nord, com a mínim reflectia la dualitat de cultures i pobles que conviuen en aquest territori. Ara, amb la fusió i les primeres propostes de noms que s’han posat sobre la taula, de tipus « Sud de France » qualsevol rastre de catalanitat i occitanisme quedarien esborrats dels mapes.
Per oposar-se a aquesta lògica, Esquerra Republicana de Catalunya Nord va actuar des d’un bon principi en dos marcs d’aliances : un d’àmbit nord-català amb entitats cíviques i formacions polítiques, i un marc del nou àmbit « regional » amb aliances amb partits occitans. Fruit d’aquesta dinàmica, al desembre passat i per les primeres eleccions de la nova macro regió, ERC va donar suport a la candidatura de la llista « Nou món », encapçalada per Gérard Onesta. Aquesta era l’única candidatura que portava en el seu programa, entre altres propostes, un estatut particular per Catalunya Nord, un ofici públic de la llengua catalana, més cooperació amb Catalunya, i el nom de Occitània Catalunya per la futura gran regió. Gérard Onesta a la segona volta d’aquelles eleccions va donar suport a la candidatura de Carole Delga (PS), actual presidenta de la nova regió. Gérard Onesta segueix mantenint els seus compromisos al sí de la nova regió i té la confiança d’ERC Catalunya Nord.
Estem ara en la primera fase de consultes per definir aquest nou nom, amb una consulta en xarxa per recollir propostes, que un comitè haurà de reduir a una trentena de possibilitats, posteriorment a tres noms possibles, i finalment el 24 de juny, el consell regional votarà el nom de la nova regió.
El nom definitiu però, es prendrà mitjançant un decret del Govern francès, previ avis, no vinculant, del Consell d'Estat, organisme fruit de la revolució, que té com a doctrina de no fer referència per anomenar les divisions administratives de l'estat a les regions històriques, negant l’existència de pobles diferents del francès en el seu territori. Raó per la qual, tots els departaments porten nom referents a la geografia (Pirineus Orientals, Arieja, Tarn, Auda etc. (N'és un altre exemple el fet que quan Napoleó annexiona el Principat al 1812, Catalunya queda dividida en departaments que porten els noms de Ter, Segre, Boques de l'Ebre i Montserrat).
És només en l'època moderna, amb el primer govern socialista de la V república, que amb les lleis de descentralització, algunes regions, que tenien prou pes polític, (i sovint presencia d'una lluita armada), van aconseguir recobrar el nom històric, Bretanya, Còrsega, Alsàcia.
Val a dir que a Catalunya Nord, la classe política, de dreta com d'esquerra, venuda al nacionalisme francès no ha mai reivindicat una denominació que faci referència a la identitat catalana del país (Pyrénées Orientales), ni cap mena d'autonomia administrativa ni política.
Per coherència i per no desaparèixer del mapa, només hi ha un nom possible : Occitània Catalunya.
http://www.regionlrmp.fr/le-nom-de-ma-region
Enric Vilanova
President de la Federació Regional d’Esquerra Republicana de Catalunya Nord