Seguretat i Protecció Civil

El repte d’aplicar un model de policia al país

Mossos d'Esquadra
Mossos d'Esquadra
La Llei 4/2003 de l’ordenació del Sistema de Seguretat Pública de Catalunya va suposar una base correcta respecte del que hauria de ser el futur del model policial a Catalunya. Ara cal continuar i articular un cos de policia únic, resultat de la fusió de la Llei 10/94 de la Policia de la Generalitat – Mossos d’Esquadra i la Llei 16/1991 de l’ordenació de les Policies locals de Catalunya. No és una articulació fàcil,  però com a estructura d'Estat, és vital donat que sense seguretat, entesa aquesta com a concepte global, no hi pot haver res.
I quin model han de seguir els cossos de seguretat d’un nou estat? La crisi econòmica més global i dura que Europa occidental hagi suportat mai ha posat totalment en qüestió els paràmetres que fonamentaven aquesta idea. Des de 2006 i sobretot els darrers anys l’Estat espanyol ha seguit les següents pautes d’actuació,
  • Augment de la pressió policial sobre determinats col·lectius
  • Política d’enduriment progressiu de la llei penal. El discurs de la por va empoderant-se de les polítiques de seguretat: la llei es respecta per por al càstig i no perquè s’és conscient que respectar-la és bo pel comú dels ciutadans.
  • Com resposta pràctica del discurs de la por, es fomenten els grups d’intervenció especial dins dels cossos de policia més dimensionats
  • Sensació d’inseguretat creixent mitigada únicament amb resposta policial
  • Prevalència de la tasca repressiva, que margina la tasca preventiva i de proximitat
La migradesa dels resultats obtinguts, concebre com un problema els col·lectius que tenen dificultats econòmiques, l’estigmatització sistemàtica, i per sistemàtica, injusta,  de col·lectius concrets, entre d’altres circumstàncies, fa que darrerament es qüestionin elements de l’acció policial i es pensi més en l’origen dels problemes perquè triguin més en aparèixer, que no pas en la manera de reprimir-los quan ja els problemes han esclatat. Quins serien, doncs, els pilars d’una nova manera d’entendre la tasca policial?
  1. CIUTADANIA CORRESPONSABLE: La formació d’una ciutadania corresponsable en les tasques de prevenció i de manteniment de la seguretat ciutadana, conscient dels seus drets i, sobretot, dels seus deures
  2. ARRELS DEL FET PENAL. El fet penal és com un decàgon: cada cantó del problema penal te contacte amb les arrels socials, econòmiques, convivencials, culturals, sociològiques, urbanístiques, educacionals, mèdiques, etc. Les polítiques preventives s’apropen a la identificació de l’arrel del problema. Un treball en xarxa lleial i eficaç amb tots els grups de l’administració que comparteixen un vèrtex
  3. SENSACIO SUBJECTIVA D’INSEGURETAT COMBATUDA AMB DADES OBJECTIVES. La informació transparent facilitada pels cossos policials és el millor antídot pels brots d’inseguretat subjectiva que les noves tecnologies no fan més que augmentar sense massa base sòlida
  4. LA POLICIA NO HA D’ASSUMIR TOT ALLÒ QUE REFUSIN FER LES DEMÉS INSTÀNCIES ADMINISTRATIVES. El conjunt d’àrees de l’administració ha anat esquivant l’aplicació dels seus propis reglaments inspectors i sancionadors, entenent-la com a tasca ingrata, feixuga i desagradable, i ha delegat aquesta tasca a la policia. Es tracta re recuperar l’activitat administrativa inspectora i sancionadora del conjunt de l’administració per descarregar a la policia d’una tasca que no li pertoca assumir.
  5. LA POLICIA TE EL MONOPOLI DE L’US DE LA FORÇA, CEDIT PER LA COMUNITAT, per aquesta raó. L’exercici de la força ha de ser més que mai, ponderat, garantista i sotmès a control, i entès com a raó última: com exercici de protecció de la comunitat i  l’autoprotecció davant d’agressions greus.
  6. LA POLICIA ÉS UN PILAR DE LA CONVIVÈNCIA DEMOCRÀTICA . El foment dels grups d’intel·ligència i mediació dins dels cossos de policia permetrà detectar els problemes i tractar-los a través del treball interadministratiu en xarxa. D’altra banda, el responsable polític de la policia neix de la mateixa societat i els professionals de la policia fan possible el traç gruixut, les grans línies que la societat, entesa com a client de la policia i sempre dins dels límits de les normes legals, ens ha marcat com a desitjables.
Aquesta vol ser una senzilla aproximació al futur, justament perquè una Catalunya lliure també necessitarà la policia com a eina essencial d’Estat.
 
 
Sectorial de Seguretat i Protecció Civil
Esquerra Republicana
seguretat@esquerra.cat