Política Territorial

Sòl per activitats econòmiques: nous temps, nous reptes i noves oportunitats

Sovint si fem un tomb per qualsevol indret de casa nostra trobarem, ben aviat, polígons industrials mig buits i buits del tot.

I si ens fixen en els  que estan mig plens ens donarem que sovint presenten un seguit de  problemes com poden ser, entre d’altres, la maca d’accés a serveis de xarxes de fibra òptica , manca d’accés a  ADSL de banda ampla i en molts casos fins hi tot tenen problemes d’accés a la xarxa de telefonia fixa i mòbil, a més de deficiències en la qualitat en el subministrament d’energia elèctrica, accés a la xarxa de gas natural, o simplement falta d’accessos adients  i una deficient senyalització externa i interna.

Aquest desastre té el seu origen en l’estratègia que s’ha seguit fins ara de desenvolupar localitzacions de sòl per activitats econòmiques en ubicacions en les quals no es possible atendre els criteris mínims que aquestes necessiten per a poder ser considerades localitzacions eficients, tant en el sentit econòmic, com en el social i l’ambiental.

Poder tenir sòl per activitats econòmiques apta i ben dotat de serveis és una de les peces claus alhora de poder facilitar i estimular la creació de llocs de treball.

En canvi ens trobem que l’estratègia de dispersió del sòl per activitat econòmica que s’ha seguit fins ara comporta un malbaratament de territori i de recursos i que no ofereix unes condicions mínimes per a poder desenvolupar polítiques potents de transport públic de persones ni tampoc permet definir una estratègia de transport de mercaderies per ferrocarril ni tant sols una estratègia adequada de xarxa de transport de mercaderies per carretera,..., doncs massa sovint hi ha localitzacions de sòl per activitats econòmiques en llocs que podríem qualificar  de  gens adequats i que acaben generant aquest panorama desolador de polígons industrials buits i mig buits escampats arreu de territori.

Un altre element a tenir en compte és el fet que massa sovint  la planificació d’aquestes zones per activitat econòmica ha estat feta des del prisma municipal, sense tenir una visió de conjunt, sense tenir una visió de quina tenia que l’estratègia a seguir, fet que ha comportat que cada municipi volgués tenir el “seu polígon industrial”, entre altres motius perquè d’entrada el municipi obtenia uns ingressos econòmics  puntuals per poder atendre les seves necessitats però un cop esgotada la primera injecció de diners aquestes localitzacions buides i mig buides han acabat sent un autèntic llastra pel mateix municipi que les ha impulsat.

I a més tot plegat ens porta a la següent paradoxa que podem qualificar de terrible i perversa: hi ha moltes localitzacions buides i mig buides, moltes zones que no s’han desenvolupat i tenint doncs una sobre oferta de sòl per activitats econòmiques sovint ens trobem que quan una determinada iniciativa es vol fer en un lloc concret llavors es diu que no hi ha sòl disponible i que cal classificar-ne i crear-ne de nou: Una autèntica bogeria col·lectiva !

Ara estem vivint un bon moment per repensar què cal fer i que obre noves oportunitats i nous reptes col·lectius. Però per això cal anar a l’arrel del problema i fer-hi una sacsejada ben forta.

Cal doncs avaluar quina és la viabilitat, econòmica, social i ambiental, de totes i cadascuna de les localitzacions de sòl per activitats econòmiques que hi ha arreu de Catalunya per a poder determinar, cas per cas:

- quines es poden considerar que son estratègiques i cal potenciar de manera prioritària i urgent.
- quines poden ser viables i en aquest cas fer-hi les inversions que requereixin de manera progressiva.
- quines son inviables i cal extingir-les arribant a  desclassificar-les com sòl per activitats econòmiques i classificar-les de nou com sòl no urbanitzable.

És l’hora de ser valents, anar a l’arrel del problema i fer l’endreça que aquest tema requereix i que ja comença a ser urgent.
 

Antoni Ferran
Ambientòleg i biòleg
Especialista en planificació ambiental