Política Territorial

Municipis, política i futur de l’Àrea Metropolitana de Barcelona

El conjunt de l’Àrea Metropolitana té pendents alguns reptes importants, els quals necessitaran d’un ampli suport i consens pel conjunt dels ajuntaments i, també, pel conjunt de la ciutadania. Reptes relatius a infraestructures, serveis bàsics, planejament i transport públic, política d’habitatge, energia o residus, etc.
Els resultats electorals de les darrers eleccions municipals han deixat un panorama polític molt divers, sobretot al conjunt de l’AMB. I aquesta diversitat és doble, ja que hi ha molts partits diferents governant els municipis i també molts altres partits diferents que formen part dels equips de govern o bé que els hi donen suport. Cal tenir en compte que dels 36 municipis de l’AMB només tres tenen majoria absoluta. D’altra banda tenim ajuntaments importants governant en minoria. Tot això sense oblidar que el Govern de la Generalitat conserva moltes competències i que en molts dels aspectes és un interlocutor cabdal més a tenir en compte.

La pregunta és òbvia; serem capaços d’entendre’ns per avançar en la millora dels serveis i la planificació a futur, o bé bloquejarem els acords fent-nos valer de la nostra posició política (cadascú la seva).

Molts dels temes a tractar són tan importants com sensibles respecte les polítiques que defensa cada organització, i hauríem de ser capaços d’analitzar cada tema sense apriorismes, posicions dogmàtiques, missatges apocalíptics o sabedors de la veritat absoluta.

Fent un repàs ràpid dels grans temes dels que estem parlant...

El debat sobre el servei d’abastiment d’aigua i la titularitat del servei d’aquest està més viu que mai i probablement és un debat que va més enllà de la mateixa AMB i que s’hauria de circumscriure al que nosaltres anomenem el pacte Nacional de l’aigua.

Des de l’AMB s’estan fent els treballs per a la redacció del Pla Director Urbanístic Metropolità quina aprovació comportarà la substitució del vigent PGM de 1976. Aquest es un dels temes claus del mandat, del qual pot penjar la consolidació dels espais lliures, el Parc agrari del Baix Llobregat, el tractament únic dels polígons industrials, etc. En polítiques d’habitatge cal abordar la necessària programació de les polítiques de sòl i habitatge en clau metropolitana en el marc de la revisió del PGM i la redacció del PDU tal i com diu la Llei de l’Àrea Metropolitana de Barcelona i la Carta Municipal de Barcelona.

El Finançament del transport públic està en debat continu i amb la situació generada per manca d’una aportació blindada per part de l’Estat, és difícil adquirir compromisos per al finançament sostenible del transport públic. Sobre la taula tenim la proposició de Llei de finançament del Transport públic que s’està debatent ara mateix al Parlament (juny del 2015) i l’aplicació del T-Mobilitat prevista per al 2016.

El Transport públic de gran capacitat té com a gran repte la L9 i el servei de Rodalies. Hi ha diverses propostes respecte la connectivitat amb l’Aeroport, amb un grau de credibilitat baix ja que són del Ministerio de Fomento. En aquest apartat cal entomar la necessària reforma de l’Estació de Sants i la construcció de les estacions per autobusos interurbans previstes.

En el camp dels projectes urbanístics hi ha posicions molt dispars; més enllà de l’estat de cada projecte (n’hi ha que estan en fase de construcció i n’hi ha que només hi ha idees sense concreció) hi ha un debat viu a l’entorn de tots ells: El Parc de l’Alba (Cerdanyola), la tèrmica i xemeneies del Besòs i els terrenys associats, el Pla Caufec, La Marina del Prat Vermell o el PDU del delta del Llobregat són alguns d’aquests projectes.

La política de residus és tot un món on ben segur hi haurà debat i noves propostes, així com en el camp de l’energia, amb les propostes de creació d’empreses públiques de subministrament elèctric.

S’està redactant el Pla Especial de Collserola, que vindrà a ser la normativa del Parc Natural. Tot i que sembla que hi ha bastant consens cal veure que no es plantegi algun element que el distorsioni i es vulgui iniciar el procés des de zero.

I amb tot això ens queda un llarg etc: Estació de la Sagrera, front marítim, la gestió unificada del Port, Aeroport i el Consorci de la Zona Franca, la Ronda Litoral, les polítiques contra la contaminació, les línies elèctriques, els accessos ferroviaris i viaris al Port...

Ricard Martínez
Secretari de Política Territorial d’ERC