Què pot aportar la seguretat privada al nostre país ?
Sovint quan estem efectuant les tasques preventives en l'entorn del partit, penso en com s'haurà de preparar la Llei de Seguretat Privada del nostre nou país. Com ho farem, per fer-la encaixar dintre d'una societat no del tot sensibilitzada amb aquest sector, però que estic segur que demandarà viuré en un país segur, i no pas en un país en el qual no passa mai res. Son dos conceptes totalment diferents i que estic segur que entre tots, podrem aconseguir-ho tenint en compte que la seguretat es una de les principals preocupacions de la població.
Quan hi penso, el meu referent més proper es la Llei de Seguretat Privada que hi ha a l'estat espanyol, i que actualment es troba en plena controvèrsia pels canvis que ha sofert, envers l'anterior creada al 1992.
El sector de la seguretat privada va passar de tenir la figura del guarda de seguretat i el vigilant jurat, a tenir una Llei...Sí, heu llegit be, una Llei, doncs fins llavors el nou vingut ja era guarda de seguretat amb “porra i manilles” i segons les necessitats o capricis del client, se'l habilitava com a vigilant jurat previ estudi d'unes quantes fotocòpies amb quatre normatives, i el pertinent examen per accedir a la tarja de identificació professional (TIP). Segurament d'aquí plora la criatura.
El 1992, ja que anàvem a ser olímpics, el tema queda més legislat i amb la Llei de Seguretat Privada, es crea la figura del vigilant de seguretat armat o no, segons el lloc on presti servei. Aquests llocs ja queden igualment regulats, la qual cosa fa que els serveis amb armes no es puguin efectuar a gust del client, sinó únicament en uns determinats supòsits. De igual manera ja queden regulades, tant les empreses de seguretat, les empreses instal.ladores de sistemes de seguretat i els detectius privats. S'estableix un règim sancionador i es crea el pertinent Reglament de Seguretat.
Ara be, com tot aquesta Llei ha quedat obsoleta, més que per la pròpia Llei, segons algunes opinions, per les necessitats de feina del sector, a l'abril del 2014 es va aprovar la nova Llei de Seguretat Privada, que a part d'incidir fortament en les agències de detectius evidentment arran entre d'altres del cas “La Camarga”, pretén donar més atribucions al personal de seguretat privada, tals com el de caràcter d'agent de l'autoritat, vigilància de presons, poder identificar i/o retenir en la via pública, millores formatives, que no deixen contents a ningú dintre d'un sector no massa ben vist dintre de la nostra societat, però que a la majoria de països del món, se li concedeix la importància que mereix, com a complement, reforç i assessorament a la seguretat del propi país.
Hem de començar a aprendre, que quan els nivells d'alerta pugen, com es l'actual moment que estem vivint, la formació i l'alerta als cossos de seguretat privada, que tenen la vigilància d'estaments públics, infraestructures crítiques, etc, ha d'anar paral.lela a la dels cosos públics de seguretat, i no s'està fent. Aprendre també, que tots els països, o la majoria dels que ens podem emmirallar compten entre els seus assessors amb experts tant públics com privats en matèria de seguretat. Ser conscients, que tanta vocació de servei existeix tant entre el col.lectiu de la seguretat privada, com en el de la pública, i tant poca en segons quins individus igualment per part d'ambdues.
Hi ha una cosa que difícilment canviarem, i es que de política, futbol i seguretat, tothom en sap, però el que si que podem canviar, es la imatge generalitzada que tenim del “segurata”, i començar a descobrir els professionals que des de les primeres especialitzacions, i que gràcies a la formació exigida per la Llei, porten a terme la tasca de vigilant de seguretat, escorta i vigilant d'explosius amb molta dedicació i fent molt be la seva feina. A alguns d'aquests mateixos professionals, a més s'han especialitzat en escàner, vigilància amb gossos, vigilàncies específiques com hospitals, museus, infraestructures crítiques, centres comercials, violència de gènere, esdeveniments esportius, i en aquells que des d'altres nivells, poden assessorar amb plenes garanties a qualsevol projecte de seguretat per engrescador que aquest sigui. No us haig de dir que el nostre ho es molt d'engrescador.
Entenguem molt be tot això, i serem capaços de fer una Llei i un Reglament de Seguretat Privada pel nostre nou país, que ens posarà a l'alçada dels millors països del món, i que permetrà als nostres ciutadans viure molt més segurs amb menys esforç i amb més amabilitat.
Josep Espunyes
Seguretat i Prevenció
Quan hi penso, el meu referent més proper es la Llei de Seguretat Privada que hi ha a l'estat espanyol, i que actualment es troba en plena controvèrsia pels canvis que ha sofert, envers l'anterior creada al 1992.
El sector de la seguretat privada va passar de tenir la figura del guarda de seguretat i el vigilant jurat, a tenir una Llei...Sí, heu llegit be, una Llei, doncs fins llavors el nou vingut ja era guarda de seguretat amb “porra i manilles” i segons les necessitats o capricis del client, se'l habilitava com a vigilant jurat previ estudi d'unes quantes fotocòpies amb quatre normatives, i el pertinent examen per accedir a la tarja de identificació professional (TIP). Segurament d'aquí plora la criatura.
El 1992, ja que anàvem a ser olímpics, el tema queda més legislat i amb la Llei de Seguretat Privada, es crea la figura del vigilant de seguretat armat o no, segons el lloc on presti servei. Aquests llocs ja queden igualment regulats, la qual cosa fa que els serveis amb armes no es puguin efectuar a gust del client, sinó únicament en uns determinats supòsits. De igual manera ja queden regulades, tant les empreses de seguretat, les empreses instal.ladores de sistemes de seguretat i els detectius privats. S'estableix un règim sancionador i es crea el pertinent Reglament de Seguretat.
Ara be, com tot aquesta Llei ha quedat obsoleta, més que per la pròpia Llei, segons algunes opinions, per les necessitats de feina del sector, a l'abril del 2014 es va aprovar la nova Llei de Seguretat Privada, que a part d'incidir fortament en les agències de detectius evidentment arran entre d'altres del cas “La Camarga”, pretén donar més atribucions al personal de seguretat privada, tals com el de caràcter d'agent de l'autoritat, vigilància de presons, poder identificar i/o retenir en la via pública, millores formatives, que no deixen contents a ningú dintre d'un sector no massa ben vist dintre de la nostra societat, però que a la majoria de països del món, se li concedeix la importància que mereix, com a complement, reforç i assessorament a la seguretat del propi país.
Hem de començar a aprendre, que quan els nivells d'alerta pugen, com es l'actual moment que estem vivint, la formació i l'alerta als cossos de seguretat privada, que tenen la vigilància d'estaments públics, infraestructures crítiques, etc, ha d'anar paral.lela a la dels cosos públics de seguretat, i no s'està fent. Aprendre també, que tots els països, o la majoria dels que ens podem emmirallar compten entre els seus assessors amb experts tant públics com privats en matèria de seguretat. Ser conscients, que tanta vocació de servei existeix tant entre el col.lectiu de la seguretat privada, com en el de la pública, i tant poca en segons quins individus igualment per part d'ambdues.
Hi ha una cosa que difícilment canviarem, i es que de política, futbol i seguretat, tothom en sap, però el que si que podem canviar, es la imatge generalitzada que tenim del “segurata”, i començar a descobrir els professionals que des de les primeres especialitzacions, i que gràcies a la formació exigida per la Llei, porten a terme la tasca de vigilant de seguretat, escorta i vigilant d'explosius amb molta dedicació i fent molt be la seva feina. A alguns d'aquests mateixos professionals, a més s'han especialitzat en escàner, vigilància amb gossos, vigilàncies específiques com hospitals, museus, infraestructures crítiques, centres comercials, violència de gènere, esdeveniments esportius, i en aquells que des d'altres nivells, poden assessorar amb plenes garanties a qualsevol projecte de seguretat per engrescador que aquest sigui. No us haig de dir que el nostre ho es molt d'engrescador.
Entenguem molt be tot això, i serem capaços de fer una Llei i un Reglament de Seguretat Privada pel nostre nou país, que ens posarà a l'alçada dels millors països del món, i que permetrà als nostres ciutadans viure molt més segurs amb menys esforç i amb més amabilitat.
Josep Espunyes
Seguretat i Prevenció