Medi Ambient i Energia

Uns apunts sobre la gestió del cicle de l’aigua

Un dels conceptes amb els que es treballa en relació a l’abastiment d’aigua és la garantia de subministrament, és a dir: garantir el servei d’aigua als ciutadans independentment de les condicions ambientals. Per a que això sigui possible, sempre parlant dins d’un marge raonable, és necessària la dotació d’infraestructures (dessaladores) i de sistemes tècnics de gestió del recurs que encareixen molt el cost del servei.

Hi ha un valor afegit, pel que fa a la garantia de subministrament, que és la garantia sanitària, amb estàndards de qualitat i nivells d’exigència força alts, que dificulten l’operativitat d’alguns recursos, de vegades per simple bucle de tramitació administrativa.

Tenint en compte que el risc zero no existeix, on són els límits de gestió del risc ? Quin risc estem disposats a assumir ? És provable que aquestes preguntes no tinguin resposta, no perquè no tinguin viabilitat tècnica, sinó perquè ningú voldrà assumir la responsabilitat d’aplicar les mesures corresponents.

Quanta més garantia de servei vulguem més cars seran els costos de gestió del cicle de l’aigua i, per tant, més car serà el rebut que pagaran els ciutadans. Aquest rebut de l’aigua, cada vegada més, haurà d’incloure els costos reals de la gestió del cicle de l’aigua, així ho diu la Directiva Marc de l’Aigua europea.

I vet aquí que tenim una paradoxa per resoldre: Si el preu del rebut ha de ser el cost del servei dividit pel nombre de metres cúbics consumits, quan hi ha una reducció del consum (ja sigui per conscienciació ciutadana, ja sigui per la crisi) el preu per metre cúbic consumit augmenta, ja que els costos són els mateixos. És a dir, l’estalvi d’aigua a les llars genera un increment de preu en el rebut de l’aigua.

Al Primer Congrés de l’Aigua de Catalunya, que es va celebrar a mitjans de març, els ponents han anat deixant algunes idees i temes sobre la taula que poden ser útils de cara a la gestió hídrica.

Ha quedat clar que tenim molts reptes pendents: enllestir les inversions en infraestructures de sanejament, reconvertir les EDAR en centres de producció d’energia, millorar el sistema de reutilització, aprofitar els aqüífers de proximitat, millorar canonades de salmorres per evitar la contaminació del Llobregat, superar aquest 10% actual de les aigües depurades per al reg, fer viable la recuperació de l’aigua de pluja i moltes coses més.

En canvi tot sembla centrat en el model de gestió i en la batalla jurídic-econòmica entre grans corporacions, batalla que no té res a veure amb la millora del servei del cicle integrat de l’aigua.

Ricard Martínez
Secretari de Política Territorial d'ERC