El Castor. I el futur energètic de Catalunya ?
El passat 18 de gener, Televisió de Catalunya va emetre el reportatge “Castor, un negoci rodó?” a l’espai 30 MINUTS. Aquest reportatge es basa en part en el llibre “Castor: la bombolla sísmica” (Edicions Saldonar) del periodista Jordi Marsal, ebrenc i membre del Grup Barnils, i que retrata detalladament l’entramat econòmic, polític i empresarial que ha fet possible que avui en dia tinguem entre mans un projecte fallit, car, i que portarà conseqüències a molt llarg termini.
Els terratrèmols de setembre i octubre de 2013 van ser el detonant per a l’aturada del projecte, que sumava a la inflació econòmica del pressupost (de 700 milions d’euros segons el projecte a més de 1200 milions d’euros “executats”), tot de mancances en els estudis sobre la seguretat i viabilitat del projecte. Un projecte que com tants d’altres de l’època no tenia com a objectiu principal el benefici de la societat, sinó que el benefici era la construcció de la infraestructura per si mateixa, independentment de si era necessària, viable o desitjable. Una època en què les grans constructores i els partits polítics instal•lats al poder van portar la corrupció al seu màxim exponent, repartir-se els diners públics en projectes que no calien, triplicant pressupostos, i amb comissions astronòmiques, intermediaris i d’altres individus que no tenien cap mena d’escrúpol a l’hora d’espoliar el que és de tothom.
Però les conseqüències tindran un impacte a llarg termini que encara no som capaços de preveure. A més de la hipoteca econòmica (pagament de la “indemnització” de 1350 milions d’euros, ja abonada i que es cobrarà a la ciutadania mitjançant la factura del gas) i ambiental (plataforma i resta d’instal•lacions que de moment no tenen data de desmantellament, i que quan la tinguin, el cost tornarà a recaure sobre la ciutadania), la desconfiança ha arrelat en la societat, i els projectes energètics, del tipus que siguin, tindran una oposició social enorme a partir d’ara, i cal dir que justificadament.
La República Catalana ha de plantejar i planificar projectes que la facin viable energèticament, i després de l’experiència del Castor, difícilment la ciutadania s’avindrà a que es faci cap intervenció al seu territori.
Així doncs, cal que afrontem que el futur energètic del país serà difícil, i que caldrà treballar molt per fer partícip a tota la ciutadania de les polítiques energètiques a implantar en el futur, que s’hauran de centrar en aprofitar al màxim possible les energies renovables (eòlica, geotèrmica, mareomotriu, solar, etc...) i millorar la interconnexió amb els nostres veïns (grans xarxes de distribució d’electricitat i gas). I sobretot, implicar el país en el gran repte de reduir el consum energètic, millorant l’eficiència d’aparells, edificis, industries, transports i canviant els hàbits de milers d’empreses, llars i persones que amb un petit esforç poden millorar la viabilitat energètica del país.
Meritxell Valladares
Geòloga i membre de la Sectorial de Medi Ambient d’ERC
Els terratrèmols de setembre i octubre de 2013 van ser el detonant per a l’aturada del projecte, que sumava a la inflació econòmica del pressupost (de 700 milions d’euros segons el projecte a més de 1200 milions d’euros “executats”), tot de mancances en els estudis sobre la seguretat i viabilitat del projecte. Un projecte que com tants d’altres de l’època no tenia com a objectiu principal el benefici de la societat, sinó que el benefici era la construcció de la infraestructura per si mateixa, independentment de si era necessària, viable o desitjable. Una època en què les grans constructores i els partits polítics instal•lats al poder van portar la corrupció al seu màxim exponent, repartir-se els diners públics en projectes que no calien, triplicant pressupostos, i amb comissions astronòmiques, intermediaris i d’altres individus que no tenien cap mena d’escrúpol a l’hora d’espoliar el que és de tothom.
Però les conseqüències tindran un impacte a llarg termini que encara no som capaços de preveure. A més de la hipoteca econòmica (pagament de la “indemnització” de 1350 milions d’euros, ja abonada i que es cobrarà a la ciutadania mitjançant la factura del gas) i ambiental (plataforma i resta d’instal•lacions que de moment no tenen data de desmantellament, i que quan la tinguin, el cost tornarà a recaure sobre la ciutadania), la desconfiança ha arrelat en la societat, i els projectes energètics, del tipus que siguin, tindran una oposició social enorme a partir d’ara, i cal dir que justificadament.
La República Catalana ha de plantejar i planificar projectes que la facin viable energèticament, i després de l’experiència del Castor, difícilment la ciutadania s’avindrà a que es faci cap intervenció al seu territori.
Així doncs, cal que afrontem que el futur energètic del país serà difícil, i que caldrà treballar molt per fer partícip a tota la ciutadania de les polítiques energètiques a implantar en el futur, que s’hauran de centrar en aprofitar al màxim possible les energies renovables (eòlica, geotèrmica, mareomotriu, solar, etc...) i millorar la interconnexió amb els nostres veïns (grans xarxes de distribució d’electricitat i gas). I sobretot, implicar el país en el gran repte de reduir el consum energètic, millorant l’eficiència d’aparells, edificis, industries, transports i canviant els hàbits de milers d’empreses, llars i persones que amb un petit esforç poden millorar la viabilitat energètica del país.
Meritxell Valladares
Geòloga i membre de la Sectorial de Medi Ambient d’ERC