La nova llei de Territori i el Pla Director Urbanístic de l’AMB
S’estan duent a terme els debats preliminars per a la redacció de la nova Llei de Territori i, paral•lelament, s’estan fent també els debats per al no Pla Director Urbanístic de l’Àrea Metropolitana de Barcelona (revisió, reforma o adaptació de l’actual Pla General Metropolità de Barcelona).
Tot i que hi ha algunes veus que discrepen, tant la revisió del PGM com una nova llei de Territori són necessàries. El PGM parteix d’una matriu pensada el 1976, des d’aleshores s’han fet moltes modificacions parcials, hi ha hagut molts canvis socials i s’ha modificat l’abast territorial d’influència de l’Àrea Metropolitana. Pel que fa a la nova llei del Territori, cal veure com de complex és l’actual marc normatiu, amb la superposició de les successives lleis del Sòl, de Política Territorial i d’Urbanisme, com per adonar-se que és poc àgil i que està descontextualitzat.
És veritat que hi havia el risc de revisar el marc normatiu urbanístic exclusivament sota els paràmetres competencials i de rivalitat, novament, entre l’Àrea Metropolitana i la Generalitat de Catalunya. No és que el risc no existeixi, però suposo que tothom estarà d’acord en el fet que el marc polític està més mogut i inestable que mai, fet que impedeix preveure una distribució a la clàssica (anys 80 fins primera dècada del nou segle) de les forces polítiques.
D’altra banda, tot i la voluntat en fer la feina el més àgil possible, els debats per al PDU no estaran enllestits abans de les eleccions municipals del maig del 2015 i els debats i els treballs previs a la nova Llei de Territori difícilment arribaran a temps per enllestir una llei en l’actual legislatura del Parlament de Catalunya.
En tot cas, ja sigui per pragmatisme (no saber qui ho gestionarà això) o per la voluntat expressa de fer un debat en profunditat, els dos processos s’estan duent a terme amb la participació de molts sectors implicats i sense limitacions pel que fa a les propostes.
La societat demana solucions als nous reptes en polítiques d’habitatge, consum del sòl, protecció del territori, usos per a l’economia, planificació. I el procés de canvi que està fent el país cap a un nou estat també requereix repensar totes aquestes polítiques. Així doncs, benvinguts siguin aquests debats, ens hi trobaran a tots ells.
Ens hi trobaran per incloure aspectes que considerem rellevants i que ja van formar part de les conclusions de la Jornada sobre Ordenació del Territori, Urbanisme i transició Nacional que vàrem celebrar el passat més de juliol.
La moderació del consum del sòl, els canvis en el paradigma d’accés a l’Habitatge com a valor d’ús versus el valor d’inversió, un finançament municipal que no depengui de la gestió urbanística, la major participació dels agents socials, vèncer les inèrcies de polítiques aïllades i poc sostenibles, una protecció del medi que no quedi en entredit a cada nova normativa. Una organització territorial equilibrada que atengui les necessitats i la diversitat territorial tant de les àrees metropolitanes com dels assentaments rurals.
Ricard Martínez
Secretari de Política Territorial d'ERC
Tot i que hi ha algunes veus que discrepen, tant la revisió del PGM com una nova llei de Territori són necessàries. El PGM parteix d’una matriu pensada el 1976, des d’aleshores s’han fet moltes modificacions parcials, hi ha hagut molts canvis socials i s’ha modificat l’abast territorial d’influència de l’Àrea Metropolitana. Pel que fa a la nova llei del Territori, cal veure com de complex és l’actual marc normatiu, amb la superposició de les successives lleis del Sòl, de Política Territorial i d’Urbanisme, com per adonar-se que és poc àgil i que està descontextualitzat.
És veritat que hi havia el risc de revisar el marc normatiu urbanístic exclusivament sota els paràmetres competencials i de rivalitat, novament, entre l’Àrea Metropolitana i la Generalitat de Catalunya. No és que el risc no existeixi, però suposo que tothom estarà d’acord en el fet que el marc polític està més mogut i inestable que mai, fet que impedeix preveure una distribució a la clàssica (anys 80 fins primera dècada del nou segle) de les forces polítiques.
D’altra banda, tot i la voluntat en fer la feina el més àgil possible, els debats per al PDU no estaran enllestits abans de les eleccions municipals del maig del 2015 i els debats i els treballs previs a la nova Llei de Territori difícilment arribaran a temps per enllestir una llei en l’actual legislatura del Parlament de Catalunya.
En tot cas, ja sigui per pragmatisme (no saber qui ho gestionarà això) o per la voluntat expressa de fer un debat en profunditat, els dos processos s’estan duent a terme amb la participació de molts sectors implicats i sense limitacions pel que fa a les propostes.
La societat demana solucions als nous reptes en polítiques d’habitatge, consum del sòl, protecció del territori, usos per a l’economia, planificació. I el procés de canvi que està fent el país cap a un nou estat també requereix repensar totes aquestes polítiques. Així doncs, benvinguts siguin aquests debats, ens hi trobaran a tots ells.
Ens hi trobaran per incloure aspectes que considerem rellevants i que ja van formar part de les conclusions de la Jornada sobre Ordenació del Territori, Urbanisme i transició Nacional que vàrem celebrar el passat més de juliol.
La moderació del consum del sòl, els canvis en el paradigma d’accés a l’Habitatge com a valor d’ús versus el valor d’inversió, un finançament municipal que no depengui de la gestió urbanística, la major participació dels agents socials, vèncer les inèrcies de polítiques aïllades i poc sostenibles, una protecció del medi que no quedi en entredit a cada nova normativa. Una organització territorial equilibrada que atengui les necessitats i la diversitat territorial tant de les àrees metropolitanes com dels assentaments rurals.
Ricard Martínez
Secretari de Política Territorial d'ERC