Municipalització o concessió: la gestió del servei públic de l’aigua a debat
El 22 i 23 de novembre va tenir lloc a Castelldefels la Trobada municipalista 2014 d’Esquerra Republicana. En la sessió de treball sobre Models de Gestió de la governança municipal europea i, en concret, en la sessió corresponent a “El servei municipal d’aigües. Com el gestionem? Ponents d’Arenys de Munt, Agramunt i Figueres van debatre sobre els models municipals de gestió de l’aigua, exposant, cadascú d’ells, la seva visió de com s’ha de gestionar el servei.
La gestió de l’aigua és de titularitat municipal. En això no hi ha cap tipus de dubte. Però hi ha diferents modalitat per exercir la gestió d’aquest servei públic: directament, a través d’una empresa mixta o bé concessionat ho. Si bé arreu del mon la gestió d’aquest servei és majoritàriament de titularitat pública a Catalunya només ho és el 20%, molt per sota del percentatge observat a l’Estat Espanyol, per posar un exemple proper.
La crisi econòmica i l’opressió que exerceix l’estat espanyol sobre l’economia del nostre país obliga a plantejar-se noves maneres d’aconseguir que aquesta pressió fiscal no acabi sobre la ciutadania o representi una pèrdua de part dels seus drets bàsics i fonamentals. És per aquest motiu que la remunicipalització és un concepte que sorgeixi amb força com a mecanisme dels Ajuntaments per controlar d’una manera més directa allò que fins ara havia deixat en mans de les empreses concessionàries Cal tenir molt present que la concessió, encara que és la forma majoritària de gestió, no és una cessió de responsabilitats.
És molt freqüent que un equip de govern hagi de conviure amb situacions concessionals sobre les que no ha pres cap decisió. Els períodes contractuals solen ser llargs i cada cop ho són més. I, a més, els finals de període solen coincidir amb el plantejament de noves necessitats d’inversió i pròrrogues contractuals per amortitzar la inversió.
Molts cops, és la mateixa companyia concessionària la que ha redactat el plà director de subministrament d’aigua i la que ha fet l’auditoria de les necessitats del servei. En les properes eleccions municipals nous equips de govern es trobaran davant concessions acabades de realitzar, per molts anys, on els plecs de condicions deixen un marge estret de maniobra pel seguiment estricte dels paràmetres econòmics, tècnics i administratius.
Per tant, en aquesta nova legislatura hi haurà un mosaic de situacions que deixaran marges de maniobra diversos: des de la possibilitat d’afrontar amb garanties la gestió de l’aigua des d’un servei públic, la més desitjables per exercir un control ciutadà sobre aquest be universal que és l’aigua, fins a la necessitat de mantenir la concessió. En aquest darrer cas només cal tenir present, com deia al començament d’aquest article, que aquest sistema no és una cessió de responsabilitat que sempre recaurà sobre l’Ajuntament i que des del nostres municipis republicans tenim l’obligació d’exercir aquesta responsabilitat amb tots els mitjans que ens permetin els plecs de condicions, els reglaments municipals de subministrament d’aigües i les taxes, les tarifes i els ingressos no tarifaris que permeten garantir la cobertura dels costos del servei. Només així podrem desestimar talls d’aigua per a famílies necessitades, determinar que els guanys, en cas d’existir, es destinin a la millora del servei o treballar per aconseguir un preu més just d’aquest servei.
Eli Forés
Comissió sectorial de Medi Ambient i Energia
La gestió de l’aigua és de titularitat municipal. En això no hi ha cap tipus de dubte. Però hi ha diferents modalitat per exercir la gestió d’aquest servei públic: directament, a través d’una empresa mixta o bé concessionat ho. Si bé arreu del mon la gestió d’aquest servei és majoritàriament de titularitat pública a Catalunya només ho és el 20%, molt per sota del percentatge observat a l’Estat Espanyol, per posar un exemple proper.
La crisi econòmica i l’opressió que exerceix l’estat espanyol sobre l’economia del nostre país obliga a plantejar-se noves maneres d’aconseguir que aquesta pressió fiscal no acabi sobre la ciutadania o representi una pèrdua de part dels seus drets bàsics i fonamentals. És per aquest motiu que la remunicipalització és un concepte que sorgeixi amb força com a mecanisme dels Ajuntaments per controlar d’una manera més directa allò que fins ara havia deixat en mans de les empreses concessionàries Cal tenir molt present que la concessió, encara que és la forma majoritària de gestió, no és una cessió de responsabilitats.
És molt freqüent que un equip de govern hagi de conviure amb situacions concessionals sobre les que no ha pres cap decisió. Els períodes contractuals solen ser llargs i cada cop ho són més. I, a més, els finals de període solen coincidir amb el plantejament de noves necessitats d’inversió i pròrrogues contractuals per amortitzar la inversió.
Molts cops, és la mateixa companyia concessionària la que ha redactat el plà director de subministrament d’aigua i la que ha fet l’auditoria de les necessitats del servei. En les properes eleccions municipals nous equips de govern es trobaran davant concessions acabades de realitzar, per molts anys, on els plecs de condicions deixen un marge estret de maniobra pel seguiment estricte dels paràmetres econòmics, tècnics i administratius.
Per tant, en aquesta nova legislatura hi haurà un mosaic de situacions que deixaran marges de maniobra diversos: des de la possibilitat d’afrontar amb garanties la gestió de l’aigua des d’un servei públic, la més desitjables per exercir un control ciutadà sobre aquest be universal que és l’aigua, fins a la necessitat de mantenir la concessió. En aquest darrer cas només cal tenir present, com deia al començament d’aquest article, que aquest sistema no és una cessió de responsabilitat que sempre recaurà sobre l’Ajuntament i que des del nostres municipis republicans tenim l’obligació d’exercir aquesta responsabilitat amb tots els mitjans que ens permetin els plecs de condicions, els reglaments municipals de subministrament d’aigües i les taxes, les tarifes i els ingressos no tarifaris que permeten garantir la cobertura dels costos del servei. Només així podrem desestimar talls d’aigua per a famílies necessitades, determinar que els guanys, en cas d’existir, es destinin a la millora del servei o treballar per aconseguir un preu més just d’aquest servei.
Eli Forés
Comissió sectorial de Medi Ambient i Energia