La concepció de la seguretat com a estructura d’estat
Com no pot ser d’altra manera, en el projecte de com hauria de ser el nou estat que volen s’hi inclou la manera de com han de tractar-se la seguretat i l’atenció de les emergències en aquest. Us heu preguntat per què cada cop que es deixa intuir una pregunta o un simple comentari sobre com ha de ser el model de seguretat en un nou Estat, comencen a saltar les alarmes oest enllà? Potser val la pena que en fem una reflexió.
Segons Montesquieu (L’esprit des lois), una de les característiques de les societats modernes és la cessió del monopoli de l’exercici de la força cap a uns col.lectius determinats, i la delimitació d’aquest exercici al supòsit que la Llei preveu. Per tant, aquest exercici regulat suposa un diàfan acte de sobirania per part de la societat que l’exerceix. Òbviament, l’Estat espanyol entén com un clar acte hostil el simple fet que parlem sobre com hauria de configurar-se la seguretat en un nou Estat: la granellada a la fina pell de molts mitjans de comunicació espanyols està servida i les agressions verbals cap a nosaltres, assegurades.
La cessió de la competència sobre seguretat i emergències, exclusiva de l’Estat, en base a la pressió feta pel govern català en un moment políticament molt favorable, va ser sempre molt mal païda pels successius governs espanyols, fos quin fos llur color polític. Des d’allà, n’eren conscients que el monopoli de la seguretat és un dels elements essencials d’un Estat, i ja barruntaven la importància cabdal de la competència que a contracor traspassaven. Perdien definitivament el control d’un element fonamental en un Estat. Ara, la pressió de l’amenaça sobre els cossos que integren la Policia de Catalunya és i serà constant. I suposo que, si ens mantenim ferms en pensar sobre aquesta qüestió, la mitja rialla que segons quí fa quan esbomba pels mitjans de comunicació afins que a Catalunya ja es parla de com ha d’afrontar-se el repte de la seguretat en el nou país, ja se’ls hi anirà esborrant...
Ricard Ruiz
Comissió sectorial Seguretat i Protecció Civil
seguretat@esquerra.org
Segons Montesquieu (L’esprit des lois), una de les característiques de les societats modernes és la cessió del monopoli de l’exercici de la força cap a uns col.lectius determinats, i la delimitació d’aquest exercici al supòsit que la Llei preveu. Per tant, aquest exercici regulat suposa un diàfan acte de sobirania per part de la societat que l’exerceix. Òbviament, l’Estat espanyol entén com un clar acte hostil el simple fet que parlem sobre com hauria de configurar-se la seguretat en un nou Estat: la granellada a la fina pell de molts mitjans de comunicació espanyols està servida i les agressions verbals cap a nosaltres, assegurades.
La cessió de la competència sobre seguretat i emergències, exclusiva de l’Estat, en base a la pressió feta pel govern català en un moment políticament molt favorable, va ser sempre molt mal païda pels successius governs espanyols, fos quin fos llur color polític. Des d’allà, n’eren conscients que el monopoli de la seguretat és un dels elements essencials d’un Estat, i ja barruntaven la importància cabdal de la competència que a contracor traspassaven. Perdien definitivament el control d’un element fonamental en un Estat. Ara, la pressió de l’amenaça sobre els cossos que integren la Policia de Catalunya és i serà constant. I suposo que, si ens mantenim ferms en pensar sobre aquesta qüestió, la mitja rialla que segons quí fa quan esbomba pels mitjans de comunicació afins que a Catalunya ja es parla de com ha d’afrontar-se el repte de la seguretat en el nou país, ja se’ls hi anirà esborrant...
Ricard Ruiz
Comissió sectorial Seguretat i Protecció Civil
seguretat@esquerra.org