Catalunya a tot Gas
Catalunya afronta el repte de la creació d’un nou Estat essent part activa en l’escenari del sistema energètic europeu, un nou element que fa pensar que difícilment ens quedem fora de la UE.
La construcció del Midcat (Gasoducte entre Martorell i el Roina ) ratificaria la posició de Catalunya com un hub energètic al sud d’Europa, una oportunitat en inversions, en tecnologia i en activitats econòmiques derivades, un potencial molt atractiu per a un nou país.
El Tractat de Lisboa pretén fomentar una política energètica comuna a la UE i, entre d’altres mesures, les interconnexions de les xarxes de transport de l’energia són part de les polítiques prioritàries, per millorar la garantia dels subministraments, diversificar els proveïdors,... En aquest context, i veient la descompensació en el sistema gasista Europeu, es va programar, a través del Consell Europeu Regulador (CEER), la Iniciativa Regional del gas del Sur amb diverses convocatòries, anomenades
“Open Season”, per al desenvolupament i l’assignació de capacitats de transport de gas natural entre l’estat Francès i l’Estat Espanyol.
L’objectiu era generar una nova entrada del gas provinent del magreb, compensar l’actual connexió existent a Itàlia i reduir paulatinament la dependència del Gas Rus dels països del nord.
Per fer possible això es va programar el Midcat: Gasoducte entre Martorell i el Roina, d’uns 500 km aprox.
ENAGAS ha construït el Midcat fins a Hostalric, on es van aturar les obres el 2011, com a conseqüència de la decisió de l’estat francès de no construir el tram del gasoducte Frontera Francesa-Barbairan.
Les conjuntures canvien i les tensions de la UE amb Rússia a causa de la crisi d’Ucraïna ha fet créixer la preocupació per una possible crisi energètica del gas com les dels anys 2006 i 2009 que van afectar gran part d’Europa. D’altra banda les previsions de creació d’un Mercat Únic de l’Energia a la UE s’acompliran, més pels riscos evidents de no complimentar-la que per la voluntat expressa dels 28 països de la Unió.
En aquest context la Comissió Europea ha establert la connexió del Midcat com a prioritària i sembla que s’haurien vençut les reticències de l’Estat Francès, el qual veu aquesta operació com una competència al seu sistema d’energia nuclear.
Catalunya avui a més de ser la zona de més demanda de gas natural disposa d’una infraestructura de proveïment i regasificació de Gas Natural Liquat molt potent. El projecte del MIdcat proporciona una sortida natural del gas Magrebí i del de les plantes de GNL cap a Europa, afegint un plus en la garantia de subministrament, ja que el GNL es transporta vaixells, el que permet més flexibilitat el la recerca de proveïdors i més seguretat en el transport en el cas de conflictes a països interposats.
Ricard Martínez
Secretari de Política Territorial d'ERC
La construcció del Midcat (Gasoducte entre Martorell i el Roina ) ratificaria la posició de Catalunya com un hub energètic al sud d’Europa, una oportunitat en inversions, en tecnologia i en activitats econòmiques derivades, un potencial molt atractiu per a un nou país.
El Tractat de Lisboa pretén fomentar una política energètica comuna a la UE i, entre d’altres mesures, les interconnexions de les xarxes de transport de l’energia són part de les polítiques prioritàries, per millorar la garantia dels subministraments, diversificar els proveïdors,... En aquest context, i veient la descompensació en el sistema gasista Europeu, es va programar, a través del Consell Europeu Regulador (CEER), la Iniciativa Regional del gas del Sur amb diverses convocatòries, anomenades
“Open Season”, per al desenvolupament i l’assignació de capacitats de transport de gas natural entre l’estat Francès i l’Estat Espanyol.
L’objectiu era generar una nova entrada del gas provinent del magreb, compensar l’actual connexió existent a Itàlia i reduir paulatinament la dependència del Gas Rus dels països del nord.
Per fer possible això es va programar el Midcat: Gasoducte entre Martorell i el Roina, d’uns 500 km aprox.
ENAGAS ha construït el Midcat fins a Hostalric, on es van aturar les obres el 2011, com a conseqüència de la decisió de l’estat francès de no construir el tram del gasoducte Frontera Francesa-Barbairan.
Les conjuntures canvien i les tensions de la UE amb Rússia a causa de la crisi d’Ucraïna ha fet créixer la preocupació per una possible crisi energètica del gas com les dels anys 2006 i 2009 que van afectar gran part d’Europa. D’altra banda les previsions de creació d’un Mercat Únic de l’Energia a la UE s’acompliran, més pels riscos evidents de no complimentar-la que per la voluntat expressa dels 28 països de la Unió.
En aquest context la Comissió Europea ha establert la connexió del Midcat com a prioritària i sembla que s’haurien vençut les reticències de l’Estat Francès, el qual veu aquesta operació com una competència al seu sistema d’energia nuclear.
Catalunya avui a més de ser la zona de més demanda de gas natural disposa d’una infraestructura de proveïment i regasificació de Gas Natural Liquat molt potent. El projecte del MIdcat proporciona una sortida natural del gas Magrebí i del de les plantes de GNL cap a Europa, afegint un plus en la garantia de subministrament, ja que el GNL es transporta vaixells, el que permet més flexibilitat el la recerca de proveïdors i més seguretat en el transport en el cas de conflictes a països interposats.
Ricard Martínez
Secretari de Política Territorial d'ERC