Política Territorial

Racionalitat i transparència en les inversions en infraestructures

En el passat recent, la política d'inversió en infraestructures de les diferents administracions de l'estat espanyol no s'ha regit per criteris relacionats amb la consecució del millor retorn per a la societat sinó que s'han usat criteris poc clars o que semblen capriciosos. Sovint, quan veiem una inversió en infraestructura no gaire justificada, i sovint ostentosa, parlem d'una "decisió política", quan el que volem dir és una decisió arbitrària. Quan parlem de grans obres d'infraestructura del transport, el dany que es pot fer amb una decisió equivocada pot ser irreparable, ja que potser una altra infraestructura més beneficiosa per a la societat no es podrà fer en molts anys per manca recursos. A banda de les imatges lamentables de trens sense passatgers i aeroports sense avions.

El 2010, quan la inversió en infraestructures encara no s'havia aturat, la comissió d'infraestructures del transport del Col•legi d’Enginyers de Camins de Catalunya va coordinar el desenvolupament del Mètode per a l'Avaluació d'Infraestructures del Transport (MAIT) i va proposar que totes les administracions públiques avaluessin de forma objectiva i sistemàtica la utilitat socioeconòmica de les inversions, cosa que en altres països del nostre entorn és una pràctica normal, on la societat és exigent amb la utilització dels recursos públics.

El MAIT es basa en les metodologies aplicades per institucions internacionals, com ara la Comissió Europea o el Banc Europeu d’Inversions, i per algunes administracions catalanes, com l’Autoritat del Transport Metropolità (ATM). El MAIT incorpora (1) les anàlisis cost- benefici, incloent els aspectes ambientals mesurables monetàriament, (2) l'avaluació d’impacte sobre el desenvolupament econòmic -llocs de treball i valor afegit-, i (3) l'anàlisi multicriteri d’aspectes socials, territorials i ambientals no mesurables monetàriament.

Si les decisions les adoptem amb mètodes racionals, aportarem rigor i transparència a les decisions públiques. De fet, amb la uniformitat en els mètodes d'avaluació aconseguirem que cada administració prioritzi les inversions més eficients dins del seu àmbit de competència. Llavors, a més, podrem exigir transparència en la decisió final i, en cas que "la decisió política" difereixi de la proposta tècnica, que es justifiqui públicament.

Tot i les crítiques i les proves evidents que la política en infraestructures de l’estat no és l’adequada, res sembla indicar canvis en un futur immediat. Des de Catalunya, eines com la MAIT ens poden ajudar a la construcció d’un nou estat on les infraestructures es planifiquin i s’executin amb criteris de racionalitat i transparència.


Climent Molins
Enginyer de Camins