Les pilotes de goma i el model policial
Les pilotes de goma ja són història a Catalunya. El dia 30 d’abril (dia abans del 1 de maig) va entrar en vigor la prohibició total i definitiva de fer-ne ús per part dels cossos de seguretat tal i com és va aprovar el Parlament de Catalunya.
Aquest fet ha portat una gran controvèrsia, ja que els detractors la troben que ha arribat tard i insuficient, ja que la voldríem ampliar a altres tipus d’eines utilitzades pels cos de Mossos d’Esquadra, aquests, en veu el Sindicat de Mossos asseguren que no Interior no els hi ha ofert cap alternativa a aquest projectils i troben que les alternaves donades no son les que haurien de ser, mentre el mateix Conseller, Ramon Espadaler, diu que no se’ls ha desermat i que se’ls ha dotat de aquests mitjans alternatius.
La perillositat d’aquesta arma que dispara les pilotes de goma (també anomenades bales de goma) està en la velocitat que agafa aquest projectil en sortir disparat, uns 120 m/s que equival a 430 Km/h; amb la deformitat que agafa en la seva trajectòria, en forma de punxa i amb saber amb exactitud el blanc final, ja que es disparen al apuntant al terra i quant fa el rebot no es una exactitud e taula de billar esbrinar a on pot donar. De fet, un informe dels Mossos d'Esquadra admet que els trets de les pilotes de goma són de vegades "totalment imprevisibles", ja que els projectils descriuen trajectòries "aleatòries" després de rebotar a terra.
Cal dir que, d’aquests mitjans alternatius, alguns es podrien considerar desfasats i també bastant perillosos, com es el canó d’aigua, que si be encara es utilitzat per alguns països, es en una versió molt diferent i actualitzada al model que tenim aquí. Afegir que des de la seva compra, en els anys 90, no s’ha utilitzat mai.
Un altre mitja es la mediació, basada amb grans altaveus que permet donar missatges a molta distancia, però haurem de veurà les molèsties que poden causar a la resta de persones. Malgrat és prioritzi aquests mitja sobre el altres, caldrà veure els resultats.
I per finalitzar, ens queda, com altre element alternatiu, les microcàmeres, que en quant siguin operatives, alguns agents de la Brigada Mòbil, com els caporals i els escopeters o llançadors, la portaran al pit amb una doble finalitat, la de filmar "les actituds de les persones violentes" i també permetran "la defensa de l'actuació policial".
Exposat tot l’anterior, em faig algunes preguntes com: Alguns dels elements que s’han escollit son el adequats al temps que vivim? Altres son menys lesius en relació al que s’estava utilitzant actualment?
I per altra banda també em pregunto: tenim els Mossos amb equipament comparable, en quant a tecnologia, seguretat i efectivitat, a la resta de cossos i models policials?
Santi Romo
Tècnic en Prevenció i Seguretat Integral
Membre de la Sectorial de Seguretat i Protecció civil d'ERC
Aquest fet ha portat una gran controvèrsia, ja que els detractors la troben que ha arribat tard i insuficient, ja que la voldríem ampliar a altres tipus d’eines utilitzades pels cos de Mossos d’Esquadra, aquests, en veu el Sindicat de Mossos asseguren que no Interior no els hi ha ofert cap alternativa a aquest projectils i troben que les alternaves donades no son les que haurien de ser, mentre el mateix Conseller, Ramon Espadaler, diu que no se’ls ha desermat i que se’ls ha dotat de aquests mitjans alternatius.
La perillositat d’aquesta arma que dispara les pilotes de goma (també anomenades bales de goma) està en la velocitat que agafa aquest projectil en sortir disparat, uns 120 m/s que equival a 430 Km/h; amb la deformitat que agafa en la seva trajectòria, en forma de punxa i amb saber amb exactitud el blanc final, ja que es disparen al apuntant al terra i quant fa el rebot no es una exactitud e taula de billar esbrinar a on pot donar. De fet, un informe dels Mossos d'Esquadra admet que els trets de les pilotes de goma són de vegades "totalment imprevisibles", ja que els projectils descriuen trajectòries "aleatòries" després de rebotar a terra.
Cal dir que, d’aquests mitjans alternatius, alguns es podrien considerar desfasats i també bastant perillosos, com es el canó d’aigua, que si be encara es utilitzat per alguns països, es en una versió molt diferent i actualitzada al model que tenim aquí. Afegir que des de la seva compra, en els anys 90, no s’ha utilitzat mai.
Un altre mitja es la mediació, basada amb grans altaveus que permet donar missatges a molta distancia, però haurem de veurà les molèsties que poden causar a la resta de persones. Malgrat és prioritzi aquests mitja sobre el altres, caldrà veure els resultats.
I per finalitzar, ens queda, com altre element alternatiu, les microcàmeres, que en quant siguin operatives, alguns agents de la Brigada Mòbil, com els caporals i els escopeters o llançadors, la portaran al pit amb una doble finalitat, la de filmar "les actituds de les persones violentes" i també permetran "la defensa de l'actuació policial".
Exposat tot l’anterior, em faig algunes preguntes com: Alguns dels elements que s’han escollit son el adequats al temps que vivim? Altres son menys lesius en relació al que s’estava utilitzant actualment?
I per altra banda també em pregunto: tenim els Mossos amb equipament comparable, en quant a tecnologia, seguretat i efectivitat, a la resta de cossos i models policials?
Santi Romo
Tècnic en Prevenció i Seguretat Integral
Membre de la Sectorial de Seguretat i Protecció civil d'ERC